Trampa cazabobos

Archiu:US Navy 050520-N-8505J-009 Chief Petty Officer Pettus demonstrates the proper handling and disposal techniques of an Improvised Explosive Device (IED), to the Chief of Naval Operations (CNO), Adm. Vern Clark.jpg

Un soldat exhibix davant un oficial una trampa cazabobos.

Archiu:White phosporus booby trap casualty treated by medic in Vietnam 1966.JPEG

Un soldat ferit per una trampa cazabobos en Vietnam

Trampa cazabobos és un terme tècnic militar que identifica a aquells dispositius explosius camuflats com a objectes inocents, que servixen per a atraure l'atenció d'un objectiu i eliminar-ho quan ho manipule. Són comunament usades per les forces armades i gran part de l'entrenament d'un soldat professional (comando) es destina a fabricar i a discernir les trampes cazabobos i les trampes amagades.

Estos artilugios bèlics són usats des de la Primera Guerra Mundial, sobretot per a contaminar el territori durant els replecs, en previsió de l'arribada de tropes enemigues. També són utilisats en formes de terrorisme. Es consideren un tipo de guerra bruta. Les trampes cazabobos varen alcançar la seua màxima expressió en la Guerra de Vietnam, la d'Afganistan i especialment en la Guerra d'Iraq a on han cobrat la vida de centenars de soldats nortamericans.

Un vehícul en bon estat abandonat, una mochila, una penyora, un animal domèstic cridaner, un cadàver o qualsevol cosa a les que se'ls adherix un mecanisme en explosius poden ser perfectament amprats com a trampes cazabobos. També s'han usat els retrats de líders nacionals, per la costum dels soldats enemics de disparar contra estos objectes.

En certa freqüència s'ha acusat a algunes nacions de fabricar estes trampes en forma de joguet, en vistes a mutilar a chiquets de la població insurgent i minar la moral.

Les trampes cazabobos diferixen de les trampes utilisades per comandos (Trampes antipersonales) en que és necessari manipular-les per a que esclaten. Les trampes amagades poden ser activades en solament caminar (mines de pressió) o roçar un aram, fil o algun element natural, usant granades.

Orige

Les trampes cazabobos ademés de matar o mutilar deixen clar l'estupidea o ingenuïtat de la víctima.

Aproximadament en 1590, la paraula va començar a aparéixer en l'idioma anglés com booby, que significa "persona estúpida, pardal llent". L'au marina en qüestió és del gènero Sula i el seu nom comú és pardal beco. Estes aus tenen pates grans i planes i envergadures àmplies per als hàbitats marins, pero són terramaner i llentes en terra, lo que les fa fàcils d'atrapar. Les aus també són conegudes per aterrisar a bordo d'embarcacions marítimes, despuix serien devorades per la tripulació.

La frase trampa explosiva s'aplicava originalment a les bromes dels escolars, pero va adquirir una connotació més sinistra durant la Primera Guerra Mundial. El terme "trampa explosiva" dona lloc a l'idea de que un individu en la desgràcia de quedar atrapat en la trampa ho fa perque l'individu és un "explosiu", o que un individu que està atrapat en la trampa es convertix aixina en un "explosiu".

Efectes

Ademés de l'òbvia capacitat de les trampes explosives per a matar o ferir, la seua presència té atres efectes com:

• Desmoralizar als soldats mentres les trampes explosives maten o mutilen als companyers.
• Mantindre als soldats contínuament estressats, sospitosos i incapaços de relaixar-se perque els resulta difícil saber qué àrees, edificis o objectes són segurs.
• Ralentisar el moviment de tropes ya que els soldats es veuen obligats a agranar àrees per a vore si hi ha més trampes cazabobos.
• Fer que els soldats siguen cautelosos en lloc d'agressius i confiats.
• Crear àrees prohibides (reals o imaginàries), en acabant de que una trampa explosiva haja matat o ferit a algú.
• Fer que una patrulla o un pilot tinga que detindre's per a fer front a les baixes, lo que ralentisa i retarda a eixes tropes.
• Crear confusió i desorientación com a preludi d'una emboscada.