Trachylepis tschudii

Trachylepis tschudii és un eslizón enigmàtic, supostament de Perú. Descrita per primera volta en 1845 a partir d'un únic espècimen, podria ser la mateixa que la lagartija de Noronha (T. atlantica) de Fernando de Noronha, al noreste de Brasil. T. tschudii representa un dels dos registres dubtosos del gènero africà Trachylepis en Sudamérica continental; l'atre és T. maculata de Guyana.

L'únic espècimen, el holotip, és principalment marró per damunt, en taques obscures i clares, i blanc per davall. La llongitut del morro al morro és de 83 mm (3,3 polzades). Vàries característiques de les escamas l'alineen en Trachylepis sobre el gènero americà relacionat Mabuya.

Taxonomia

En 1845, el zoólogo suís Johann Jakob von Tschudi va descriure la nova espècie Trachylepis (Xystrolepis) punctata entre atres espècies que havia recolectat en Perú. L'espècie es va registrar com a originària de la «regió selvática» (Amazònia) de Perú i es coneixia a partir d'un únic espècimen, el holotip. En 1887, G.A. Boulenger la va situar en una posició incerta dins del gènero Mabuia, que incloïa al Trachylepis de Tschudi. En 1907, en una revaluación d'alguns reptils i amfibis de Tschudi, J. Roux redescribió a punctata en el nom de «Mabuia punctata», pero no va comentar les seues afinitats. En 1935, I.R. Dunn va revisar algunes Mabuya americanes i va comentar que era incapaç de dir l'identitat de punctata, pero que provablement no era una verdadera Mabuya.

En 1946, H. Travassos va considerar que la Tschudi punctata era idèntica a la lagartija de Noronha (llavors coneguda com Mabuya punctata), una espècie que només es coneixia en Fernando de Noronha, un menut archipèlec al noreste de Brasil. J. Peters i R. Donoso-Fancs varen preferir situar-la en una de les espècies de Mabuya de l'Amazònia i la varen classificar com a sinònim menor de Mabuya mabouya. En revisar la nomenclatura del eslizón de Noronha, P. Mausfeld i D. Vrcibradic varen observar en 2002 que el nom de Tschudi punctata estava preocupat dins de Mabuya, per #lo que no estava disponible per al seu us com a nom vàlit. No varen poder examinar l'holotip i per lo tant no varen comentar sobre les seues afinitats. En el mateix any, Mausfeld i uns atres varen dividir el gènero Mabuya, retenint la majoria de les espècies americanes en Mabuya pero colocant les espècies africanes i el eslizón de Noronha en un gènero separat Euprepis; este últim nom va ser corregit més vesprada a Trachylepis.

En 2009, A. Miralles i uns atres varen revisar l'espècie de Tschudi i varen tornar a examinar l'holotip. De la mateixa manera que Mausfeld i Vrcibradic, varen observar que el nom punctata és preocupant; els usos anteriors del nom en Trachylepis inclouen Lacerta punctata per Linnaeus, 1758, que consideren un sinònim de Trachylepis homalocephala de Suràfrica, i Tiliqua punctata J.I. Gray, 1839, un nom anterior per al eslizón de Noronha. (El primer va ser assignat a Lygosoma punctatum, un membre d'un atre gènero de eslizones, per Bauer en 2003). Miralles i colaboradors varen propondre un nou nom, Trachylepis tschudii, per a reemplaçar el nom de Tschudi punctata; el nou nom honra a Tschudi, qui va descriure per primera volta l'animal. Ho varen assignar al gènero Trachylepis, en lloc de Mabuya, basant-se en varis caràcters de l'anatomia externa que compartix en el primer, pero no varen poder resoldre la seua ubicació dins de Trachylepis. És distinta de T. maculata, una espècie registrada en Guyana que representa un atre registre dubtós de Trachylepis en Sudamérica continental. Varen considerar tres hipòtesis: (1) T. tschudii és una espècie real, pero molt rara, de l'Amazònia; (2) T. tschudii és realment d'algun lloc del Vell Món, pero el seu orige va ser registrat erròneament; i (3) T. tschudii representa la mateixa espècie que el eslizón de Noronha, i o be representa una població amazónica desconeguda d'eixa espècie o realment prové de Fernando de Noronha i va ser etiquetada erròneament. Tenint en conte la gran similitut entre T. tschudii i el eslizón de Noronha, varen considerar que la tercera hipòtesis era la més provable.

Descripció

El holotip i únic eixemplar conegut, en molt mal estat, es conserva en el Museu d'Història Natural de Neuchâtel com a eixemplar MHNN 91.2426. Té cinc lòbuls auriculars davant de les orelles a cada costat del cap, 39 files de escamas al voltant de la part mija del cos, quillas en els seus escamas dorsals, i la tercera escama supraocular en contacte en la escama frontal, tots els caràcters que l'alineen en Trachylepis en lloc de Mabuya. L'atra putativa Trachylepis suramericana continental, T. maculata, té cinc en lloc de tres quillas, 32 a 34 escamas en la part mija del cos, i escamas parietals separades. T. tschudii coincidix en el eslizón de Noronha en tamany, coloració, número de escamas i caràcters discrets, com tindre les escamas supranasales, parietals i prefrontales totes en contacte.

El morro és estret i llarc. La parpalla inferior conté un gran disc transparent. El cap és de color marró oliva. Hi ha escamas negres en una vora blanca entre els ulls i les orelles. El cos és alguna cosa més obscur que el cap i està cobert de taques irregulars blanques i negres per damunt i blanc azulado per davall. Les extremitats són de color blanc groguenc per davall. La coa és marró clar per damunt, pero té dos files de taques més obscures, i blanc groguenc per davall. La llongitut del morro al morro és de 83 mm (3,3 in), la llongitut del cap 10 mm (0,39 in), l'esgambi del cap 6,5 mm (0,26 in), la llongitut del cos 33 mm (1,3 in), la llongitut de l'extremitat anterior 15 mm (0,59 in), la llongitut de l'extremitat posterior 23 mm (0,91 in), i la llongitut de la coa (incompleta) 40 mm (1,6 in).