Traboule
En França, una traboule és un passage que travessa els patis interiors d'un o de varis edificis, permetent aixina passar d'un carrer a una atra creuant l'interior de la poma. Estan presents en Lió,[1] aixina com en Villefranche-sur-Saône, Mâcon, Chambéry, Saint-Étienne, i també en Louhans. Alguns d'eixos passages tenen bells balcons (com el de les primeres fotos a esquerra i dreta) o finestres, que els distinguixen. Uns atres inclouen escals ya que unixen carrers a desnivell, i uns atres reunixen vàries d'estes característiques.
També li'ls crida "camí en forma de traboule" o "camí" per a abreviar. Passages similars aixina mateix existixen en Chambéry, a on també li'ls denomina passages o camins, encara que el terme traboule seguix sent el més freqüentment utilisat.
Existixen diversos tipos de traboules:
- traboule directe: l'eixida es distinguix des de l'entrada.
- traboule en àngul: travessa dos o més edificis en el creuament de dos carrers.
- traboule radiant: un pati es troba en el centre d'un conjunt d'edificis, a on existixen varis accessos.
- traboule en desviacions.
Etimologia
Segons l'historiador Amable Audin, la paraula traboule prové del llatí transambulare a través del llatí vulgar trabulare "travessar", que designa un passage a través dels patis d'un edifici que permet passar d'un carrer a un atre carrer paralel de la forma més directa possible.
Traboule és una expressió lionesa i estefanesa . El verp "trabouler" també s'utilisa per a indicar el moviment en un llaberint.
Ubicació
En Lió, hi ha prop de 500 carrerons. Se situen majoritàriament en els barris del Vell Lió (215 patis i traboules censats), de la Croix-Rousse (163 patis i traboules censats en les costeres) i de la Presqu'île (130 patis i traboules).
En Saint-Étienne la ret - provablement més restringida que en Lió - va ser danyada en gran mida per l'acondicionament dels espais privats. Hui dos barris històrics, Saint Jacques i el Crêt de Roc, tenen els seus carrerons. El model va ser pres del XIX durant l'acondicionament dels edificis judicials (ingressos) del centre de la ciutat per a garantisar el tràfic entre les illes.
Vell Lió (Saint-Jean)
Els carrerons d'este barri daten del Renaixença. Varen ser construïts seguint el model del pati romà, en les seues galeries i el pou en el pati.
Croix-Rousse
En la Croix-Rousse, els carrerons són més recents a partir de la construcció d'edificis de treballadors de la seda. Estos camins permetien als obrers i artesans dur llançols i atres peces de tela (en la seua majoria de seda) a través de la ciutat quedant-se refugiades en cas de pluja. També permeten, des de les "pendents" travessar ràpidament la Presqu'île en llínea recta, a través de dreceres. Aixina que, un gran número de carrerons permeten accedir a la costera de la Costa Gran .
En este barri es troba un dels carrerons més famosos, el Tribunal de Voraços, considerat com un lloc de la memòria (tumult dels canuts, resistència francesa, etc). Pero també el notable passage Thiaffait, convertit en un escaparat comercial de l'estil lionés en matèria de creació.
Referències
- ↑ Web oficial de la Ville de Lió Consultat el 26 d'abril de 2011
- Este artícul conté una traducció derivada de «Traboule» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.