Traç de ploma llevantí

Traç de ploma llevantí

La presència de traços fins per a dissenyar els motius pictòrics del Art llevantí - expressió artístic-creencial dels últims caçadors-recolectors de l'orient de la península ibèrica (fa 10 000 anys)- ya va ser observada pels investigadors pioners, associant-los a pinzelladas per l'indubtable semblat al resultat que s'obté en tals instruments. En els anys finals de la década dels huitanta, el pintor i investigador d'art prehistòric Alexandre Grimal Navarro es qüestiona la fabricació de pinzells pels autors d'aquell art prehistòric davant la seua complexitat i els problemes tecnològics que comportava. Va comprovar que les llínees grosses o les farcidures de les figures, siga com anara el seu tamany, havien segut eixecutades pacientment en traços fins que oscilaven entre 1 i 4 mm.de gruixa i que mostraven uns perfils nítits i ben definits. Esta constatació, verificada en la major part dels jaciments de la geografia d'aquell art creencial des de Catalunya fins a Múrcia i Andalusia oriental, posava en evidència que aquells pintors es varen valdre d'un únic instrument. Les àmplies experiències tècniques que s'han vingut portant a terme, en una notable diversitat de materials, demostraven que les plomes d'au –especialment les remeras- reunien les qualitats òptimes per a obtindre precisament aquell resultat que es vea en els mils de figures pintades. La ploma s'amprava per la zona de les barbes, puix estes eren capaces de retindre gran cantitat de pintura i esgolar-l'en precisió conforme s'utilisava; el resultat final era equiparable al millor dels pinzells actuals i és lo que s'ha donat en cridar traç de ploma llevantí. L'elecció d'este instrument com a únic vehícul pictòric unit al concepte figuratiu de la seua iconografia, dona a l'Art llevantí un caràcter propenc al expressionisme que ho singulariza dels atres arts prehistòrics: el Paleolític i l'Esquemàtic, i que permet considerar-ho com un fenomen únic en la Prehistòria europea. (Font: Associació Catalana d´Art Prehistòric ACAP).

Referències

• Anna Alonso i Alexandre Grimal, 1990, Les pintures rupestres de la Cova de la Vella, Ajuntament de Alpera i Diputació d'Albacete, Alpera (Albacete) (ISBN 84-86919-20-7).
• Anna Alonso Tejada i Alexandre Grimal Navarro, 2007, L´Art Rupestre del Cogul Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida , (ISBN 978-84-0770-593-7 ).
• Alexandre Grimal Navarro i Anna Alonso Tejada (2010): "La Cova de la Vella. 100 Anys d'Art Prehistòric en Albacete", Commemoració de l'I Centenari del descobriment de la “Cova de la Vella”, Ajuntament de Alpera, 182 pp. 328 fotos color. ISBN 978-84-693-9862-3
• Vicente Baldellou; Mª José Calvo; Mª Nieves Juste i Ignacio Pardinilla, 2009, Art Rupestre en el Riu Vero, Comarca de Somontano de Barbastro, Barbastro (Osca) (ISBN 978-84-613-3016-4).
• Alexandre Grimal, 2001, “Sobre l'estudi de l'Art llevantí”, Millars. Espai i Història, Universitat Jaume I de Castelló, Castelló, pp.87-110 (ISSN 1132-9823)
• Manuel Martínez Bea, 2007, “Aproximació experimental a la pintura llevantina”, Bolletí d'Arqueologia Experimental, nº 7, Universitat Autònoma de Madrit, pp- 4-9, (ISSN 1138-9354).
• José Luis. Sanchidrián, 2001, Manual d'art prehistòric, Ariel Prehistòria, Barcelona (ISBN 84-344-6617-1).
• Pilar Utrilla Miranda, 2000, L'Art Rupestre en Aragó, Saragossa, pp. 34 (ISBN 84-95306-32-8)