Toxicogenómica
La toxicogenómica sorgix de la relació entre la toxicologia i la genómica. Es tracta d'una nova àrea científica que estudia la resposta genómica dels organismes exposts a agents químics com, fàrmacs, aditius alimentaris, contaminants ambientals, etc.
Permet aplicar el coneiximent sobre l'expressió dels gens i proteïnes en l'estudi dels efectes que produïxen els agents químics sobre sistemes biològics i, per tant, la seua posterior aplicació en l'evaluació de riscs.[1]
La toxicogenómica utilisa tecnologies de genómica i proteómica en els estudis de toxicitat. La genómica nos permet analisar patrons d'expressió de gens a partir dels quals podem detectar canvis que influïxquen o prediguen la toxicitat de l'agent, mentres que la proteómica nos permet estudiar l'estructura i funció de les proteïnes, aixina com la seua interacció i treball en l'interior de les cèlules.[1][2]
Paralelament a la farmacogenética, la toxicogenética s'està desenrollant en gran força gràcies a noves tecnologies com el “microarray” que permeten evaluar massivament els canvis en l'expressió gènica. Es basa en l'estudi de la variabilitat clínica en la resposta als xenobióticos, per la participació de determinats gens en polimorfisme, i que a sovint reflectix diferències en l'activitat d'enzimes biotransformadoras, de les proteïnes transportadoras i dels receptors.
Esta ciència combina l'informació dels estudis a escala genómica (perfils d'expressió de ARNm), a escala proteómica (perfils proteics globals, tant celulars com tisulares), de la susceptibilitat genètica i dels models computacionals, per a comprendre el paper de les interacciones gen-ambiente i tractar de millorar la comprensió sobre les bases biològiques de resposta a tòxics, aixina com, millorar la caracterisació de la toxicitat i conseguir una evaluació del risc més predictiva.[3]
Aplicacions de la toxicogenómica
[editar | editar còdic]La toxicogenómica pot aportar informació sobre els mecanismes de toxicitat dels composts, que pot conduir al descobriment i desenroll de nous biomarcadores i noves dianes en les seues corresponents opcions terapèutiques. En l'àrea de la farmacologia clínica, el descobriment de nous polimorfisme genètics en les enzimes responsables del metabolisme dels medicaments i xenobióticos poden ajudar a comprendre la susceptibilitat dels distints individus a l'acció farmacodinámica de les drogues, als seus efectes tòxics i a identificar als pacients que millor respondran a un tractament i que tindran menys susceptibilitat als seus efectes adversos.
Actualment, els professionals de la Toxicologia tenen posades grans expectatives en l'us de la toxicogenómica com a mig per a millorar el coneiximent dels efectes tòxics de les substàncies, per mig de:
- Caracterisació exhaustiva dels mecanismes d'acció toxicológicos dels composts.
- Classificació dels tòxics en funció del perfil dels transcritos genómicos.
- L'identificació de subpoblaciones d'individus predisposts genèticament a patir o resistir els efectes tòxics.[4]
Estos punts permetran agilitar i/o fer més predictiva la evaluació del risc i la gestió dels tòxics. Es podran implementar programes de vigilància en humans i en animals, a on se sospite exposició o contaminació i permetrà detectar l'exposició abans de la manifestació de síntomes fisiopatológicos.[1]
Un eixemple d'aplicació de la toxicogenómica és l'utilisació de “chips” de ADN en lloc d'animals per a realisar proves de toxicitat. De les 80.000 substàncies químiques que formen part de la vida diària, la majoria no han segut somesa a proves per a detectar possibles efectes perjudicials, un nou método basat en l'estudi de gens en chips de ADN presenta una alternativa més ràpida, barata i precisa que l'experimentació en animals per a provar medicaments, aliments, aditius o cosmètics, ademés lo que succeïx en animals no sempre correspon en lo que ocorre en les persones. En el nou método, uns chips especials de ADN s'utilisen per a vore qué gens s'activen o desactiven mentres l'animal o les cèlules reaccionen. Este patró d'activitat gènica deuria indicar si la substància química és tòxica, de la mateixa forma que les chafades de ADN s'utilisen per a jujar la culpabilitat o inocència dels sospitosos criminals. Aixina i tot, els experts consideren que les proves tradicionals en animals seguiran sent necessàries en alguns casos complementant a les noves.[5]
Bases de senyes
[editar | editar còdic]Existixen vàries bases de senyes, a on podem trobar interaccions entre substàncies químiques i gens de varis organismes que tenen com a objectiu entendre millor la manera en que les substàncies químiques afecten la salut humana. Entre les que podem trobar la Base de Senyes Comparativa Toxicogenómica (CTD) i el seu portal d'Internet, preparats pel Laboratori de Biologia "Mount Desert Island” i mantinguda pel Departament de Ciències Biològiques de l'Universitat Estatal de Carolina del Nort. Esta base integra diferents interaccions químic-genètic, associacions gen-malaltia, químic-fenotip i associacions de malalties químiques, les quals es classifiquen estadísticament i són utilisades per diferents professionals per a generar i verificar hipòtesis sobre els mecanismes toxicogenómicos i la seua relació en la salut humana.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ambiente i Desenroll.Consultat el 10-11-2022.
- ↑ Revista de la Facultat de Medicina.62(4)
- 605–615.ISSN 2357-3848.doi:10.15446/revfacmed.v62n4.45218.Consultat el 2022-11-17.
- ↑ Repetto Jiménez, M i Repetto Kuhn, G (2009). «Desenrolle i evolució històrica de la toxicologia», Díaz de Sants (ed.). Toxicologia fonamental, Sevilla: Díaz de Sants, pp. pp.16-18. ISBN 978-84-7978-898-8.
- ↑ Rev de Toxicologia.Consultat el 6-11-2022.
- ↑ «[1]». Consultat el 22-11-2022.
- ↑ «a-investigadors-sobre-toxicogenomica-en-internet.html Base de senyes per a investigadors sobre toxicogenómica en Internet». Hospimedica.és. Consultat el 2022-11-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxicogenómica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.