Touch ID
-92678.jpg)
TouchID és un sistema de reconeiximent de huella dactilar, dissenyat per Apple per als dispositius de la família iPhone i iPad. La funció principal de Touch ID és el desbloquege dels dispositius Apple per mig de l'escanege i reconeiximent biometrico de huella dactilar, ademés de poder ser utilisat com un método segur d'autentificació en diversos servicis (com en iTunes Store, App Store i iBooks Store), compres i aplicacions.[1]
El dispositiu que va incloure per primera volta este sistema va ser l'iPhone 5S, llançat a fins de l'any 2013.
Durant la seua presentació, es va mencionar per part d'Apple que l'informació de la huella dactilar seria almagasenada localment (en el propi dispositiu) dins d'un lloc segur del SoC Apple A7 i posteriors, cridat Secure Enclavament, en lloc de ser almagasenat remotamente en els servidors d'Apple per mig d'iCloud.[2][3]
En la WWDC de 2015 Apple va presentar la segona generació més ràpida d'este sistema, que s'incorporaria en els models iPhone 6S i posteriors, llevat en l'iPhone X de 2017. Per un atre costat, també es va escomençar a incloure en els iPads a partir del iPad Air 2 i el Mini 3, abdós llançats a principis de l'any 2015.[4]
Història
El primer dispositiu mòvil de gama comuna que tenia incorporat un escàner de chafades digitals varen ser els Toshiba G500 i G900 en 2007.[5] En 2012, Apple va adquirir AuthenTec, una companyia dedicada al software d'administració de llectura i identificació de huella dactilar, per 356 millons de dólars.[6]
El 10 de setembre de 2013 va ser presentat l'iPhone 5s, el primer teléfon que va incloure el sistema Touch ID. El vicepresident de màrqueting d'Apple, Phil Schiller, va anunciar la funció en l'event de mijos d'iPhone d'Apple i va passar varis minuts (la major part de la conferència) ensenyant la funció.[7]
Despuix de la presentació d'Apple en 2013, atres fabricants de teléfons inteligents varen incloure l'escanege de chafades digitals en els seus teléfons de gama alta durant 2014 i 2015,[8] començant en el Samsung Galaxy S5. A partir de Android 6.0 (Android Marshmallow, llançat en octubre de 2015), el soport de l'escàner de chafades digitals està integrat en el sistema operatiu, com Touch ID està en iOS.
En la presentació de l'iPhone 6 i 6 Plus en un event central el 9 de setembre de 2014, Touch ID es va expandir per a no ser utilisat simplement per a desbloquejar el dispositiu i autenticar les compres de la tenda d'aplicacions, sino també per a autenticar Apple Pay. L'iPhone 6s incorpora un sensor TouchID de segona generació que és fins al doble de ràpit que el sensor de primera generació que es troba en els teléfons 5s, 6, SE i 6 Plus. A partir de setembre de 2017, els dispositius iPhone 6s, 6S Plus, 7, 7 Plus, 8, 8 Plus, 2016 i 2017 MacBook Pro i iPad Pro 10.5 i 12.9 (segona generació) són els dispositius Apple que utilisen el sensor de segona generació.
Tecnologia utilisada
TouchID es troba localisat en el lloc del botó Home, el qual està fabricat de cristal de safir (un dels materials més transparents i resistents que existixen) tallat en làser. L'us de safir per a crear el cristal està pensat per a previndre i protegir la degradació del sensor per ralladuras (lo que provocaria un mal funcionament del sistema d'escanege) i actuar com a lent per a enfocar-ho de forma precisa sobre la teua chafada. En iPhone i iPad, l'anell d'acer que rodeja al botó detecta la teua chafada i indica a TouchID que comence a llegir-la.[9]
El sensor té una gruixa de 170 µm en 500ppp de resolució i utilisa una tecnologia tàctil capacitiva alvançada per a obtindre una image d'alta resolució de la chafada a partir de chicotetes seccions de les capes subepidérmicas de l'usuari. D'esta manera, TouchID analisa de forma inteligent esta informació en un nivell de detall i precisió increibles, encara que l'usuari coloque el seu dit orientant-ho a qualsevol direcció. Posteriorment, classifica la chafada en un dels tres tipos bàsics: arc, bucle o espiral. Ademés, identifica detalls individuals de les crestes més chicotets de lo que l'ull humà pot vore i inclús inspecciona variacions menors en la direcció de les crestes provocades pels poros i les estructures de les vores.
TouchID és capaç de llegir vàries chafades i de fer-ho en un àngul de 360 graus. El sensor passa una chicoteta corrent a través del dit per a crear un "mapa de huella dactilar" de la dermis de l'usuari. Es poden almagasenar fins a 5 mapes de chafades digitals en Secure Enclavament. D'esta manera crea una representació matemàtica de la chafada digital i la compara en les senyes registrades per a identificar la coincidència i desbloquejar el dispositiu. Solament es guarda la representació matemàtica de la chafada digital, no les imàgens del dit en sí. En el temps, TouchID va actualisant gradualment la representació matemàtica de les chafades registrades per a millorar la seua precisió a l'ara de l'identificació.[9][10]
Secure Enclavament
El chip del dispositiu inclou una arquitectura de seguritat alvançada cridada Secure Enclavament, desenrollada per a protegir l'informació relacionada en el còdic i la chafada digital. Touch ID no almagasena imàgens de la chafada, en el seu lloc, solament utilisa una representació matemàtica. Aixina, és impossible que algú puga redissenyar l'image de chafada digital a partir d'estes senyes almagasenades.[9]
Les senyes de les chafades se sifren de forma autònoma, s'almagasenen en el dispositiu i es protegixen per mig d'una clau que solament es troba disponible per a Secure Enclavament. Estes senyes solament els utilisa Secure Enclavament per a comprovar que la chafada digital coincidixca en les senyes dactiloscópicos registrats. Ni el sistema operatiu del dispositiu ni les aplicacions que eixecuta poden accedir a ells. Mai s'almagasenen en els servidors d'Apple, mai es fa còpia de seguritat d'ells en iCloud ni en cap atre lloc i no poden amprar-se per a realisar associacions en atres bases de senyes de chafades digitals. Les senyes de chafades digitals s'almagasenen en el Secure Enclavament dins dels SOC Apple A7, A8, A8X, A9, A9X, A10, A10X o A11 dels dispositius iOS que tenen el sensor TouchID.[11]
Vore també
Referències
- ↑ «Touch ID, tot sobre el reconeiximent dactilar de l'iPhone 5s» (en espanyol). Applesfera. Consultat el 11 d'agost de 2016.
- ↑ «iOS Security Guide» (en anglés). Apple. Consultat el 11 d'agost de 2016.
- ↑ «Apple publishes whitepaper on iOS security, details Touch ID fingerprint sensor specs» (en anglés). Biometric Update. Consultat el 11 d'agost de 2016.
- ↑ «Apple Keynote September 2015 Summary» (en anglés). Mobile Jazz. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2017. Consultat el 11 d'agost de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en en).
- ↑ «[2]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en en).
- ↑ «[3]». Consultat el 13 de decembre de 2017.
- ↑ «[4]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en en).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «[5]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en és-ES).
- ↑ «[6]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en és).
- ↑ «United States Patent Application: 0130308838». appft.uspto.gov. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2017. Consultat el 13 de decembre de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Touch ID» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.