Gopherus berlandieri

tortuga de Texas (Gopherus berlandieri)

La tortuga de Texas, tortuga de Berlandier o galápago tamaulipeco (Gopherus berlandieri), també coneguda com a tortuga del desert de Tamaulipas, és una espècie nativa del nort de Mèxic (Coahuila, Nou #León i Tamaulipas) i del sur de l'estat nortamericà de Texas. Forma part del gènero Gopherus (tortugues del desert), família Testudinidae (tortugues terrestres).

Poyo

Hàbitat

Habita en àrees costeres ocorrent principalment en lomas (vores arcillosos i arenencs) que són "illes" rodejades per planicies salades i chapulls. Se li troba en sols arenencs i be drenados, associada a xares, mezquites i possiblement a chaparral. En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta tortuga terrestre com Amenaçada; la UICN 2019-1 la considera com de Preocupació menor. Entre els principals factors de risc que amenacen a esta espècie es troba la modificació del seu hàbitat (un dels més importants), ya siga de forma antropogénica (per eixemple, el sobrepastoreo) o per fenomens geològics naturals. Aixina mateix, els atropellamientos (en les carreteres que creuen) i el comerç per al seu us com a mascota, curiositat o aliment. Mils d'estes tortugues han segut recolectades per a tràfic de mascotes a través dels anys, pero molt poques sobreviuen més d'uns quants mesos.

Comportament

És una espècie d'hàbits majoritàriament diürns. En les seues potents pates i ungles sol fer chicotets caus a on resguardar-se de la calor diürna, encara que sol aprofitar túnels fets per atres animals. Poden estibar en temps a on les temperatures són molt altes i hibernar quan les temperatures són gèlides, encara que en zones a on hi ha més calor estan més temps actives. Necessiten prendre molt sol, ya que açò els ajuda al seu desenroll i salut, puix prevé malalties com a fongos, problemes respiratoris i reblandecimiento de la seua closca.[3] Estes tortugues apleguen a viure de 100 a 200 anys.

Alimentació

És una espècie herbívora, la dieta principal de la qual són les pastures baixes i herbes disponibles en el seu hàbitat natural.[1] Aixina mateix menja moltes espècies de plantes i cactus del gènero Opuntia (nopales) que constituïx la seua principal font d'aigua.

Reproducció

Els mascles perseguixen a les femelles. Quan un mascle troba a una femella es posa front a ella i li mossega la closca superior i la femella es gira per a evitar que el mascle la mossegue, el mascle també es mou i torna a colocar-se front a ella i li torna a mossegar la closca superior, açò es repetix vàries voltes fins que la femella deixa de moure's en el moment de la qual el mascle es posa arrere de la femella i la monta per a iniciar la còpula la que dura alguns minuts. La femella buscarà la zona més apropiada per a posar els seus ous. Estes posades majorment són entre juny i juliol, encara que poden fer-se des d'abril a setembre. Encara que sol fer una sola posada a l'any, també pot fer múltiples posades d'ous, que solen de ser d'1 a 4. Els ous eclosionarán regularment de 3 a 4 mesos despuix.

Descripció

Es caracterisa per tindre una closca alta, molt abombat, casi tan llarc com a ample que en els adults alcança una llongitut de 150 a 219 mm. La closca és de color marró obscur, en el centre dels escuts de color marró anaranjado casi groguenc en espècimen jóvens; els individus vells són algunes voltes d'un color café uniforme. Els anells de creiximent en esta espècie són molt marcats. El color de la pell és groc a café grisáceo, en marques obscures, particularment en les extremitats. Els ossos de les extremitats anteriors són chicotets a moderats en tamany pero no fusionats. Les escamas antebranquiales són imbricadas i les axilars són trapezoidals o triangulars.

Els adults alcancen una llongitut de la closca de 15 a casi 22 cm, en un carapacho alt. Color de la pell groc a café grisáceo, en marques obscures. Color del carapacho café a negre, usualment en areolas grogues. El dimorfisme sexual és més marcat en Gopherus berlandieri que en qualsevol atra espècie de Gopherus. Les femelles tendixen a ser més chicotetes que els machos. La glándula d'essència és predominant en esta espècie. El seu ranc de distribució mundial va des del sur de Texas en Estats Units, i cap al nort en Mèxic fins a l'est de Coahuila i Nou #León, fins al sur de Tamaulipas (nort i est de la Serra Mare Oriental). S'estén fins a l'est de Sant Luís Potosí i possiblement l'extrem nort de Veracruz.

Dimorfisme

El dimorfisme sexual és més marcat en Gopherus berlandieri que en qualsevol atra espècie de Gopherus. El mascle en la majoria dels casos sol ser més gran i la seua coa és més llarga i ampla i la seua plastrón (part inferior de la seua closca) mostra una concavidad que li servix per a tindre respal quan monta a la femella. En les femelles, el plastrón (la part ventral de la closca) és pla en lloc de cóncau.

Estat

Esta espècie s'ha caçat en grans cantitats per al captiveri com a mascotes, ya que són fàcils d'atrapar. Encara que l'espècie no està en gran perill ha disminuït la seua població pels accidents que sofrixen en les carreteres, a on en tractar de creuar-les són atropellades per automovilistes.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita per primera volta per Jean Louis Berlandier en la primera mitat del sigle XIX, per lo que a voltes rep el nom de tortuga de Berlandier

Sinonímia

• Xerobates berlandieri

Referències

• Gopherus berlandieri en la llista roja de la UICN.

Enllaços externs

• Texas Tortoise
• Texas Tortoise care sheet

• Gopherus berlandieri
• Gopherus berlandieri