Gopherus berlandieri
La tortuga de Texas, tortuga de Berlandier o galápago tamaulipeco (Gopherus berlandieri),[1] també coneguda com a tortuga del desert de Tamaulipas,[2] és una espècie nativa del nort de Mèxic (Coahuila, Nou #León i Tamaulipas) i del sur de l'estat nortamericà de Texas. Forma part del gènero Gopherus (tortugues del desert), família Testudinidae (tortugues terrestres).[2]
Poyo
[editar | editar còdic]Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en àrees costeres ocorrent principalment en lomas (vores arcillosos i arenencs) que són "illes" rodejades per planicies salades i chapulls. Se li troba en sols arenencs i be drenados, associada a xares, mezquites i possiblement a chaparral. En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta tortuga terrestre com Amenaçada; la UICN 2019-1 la considera com de Preocupació menor. Entre els principals factors de risc que amenacen a esta espècie es troba la modificació del seu hàbitat (un dels més importants), ya siga de forma antropogénica (per eixemple, el sobrepastoreo) o per fenomens geològics naturals. Aixina mateix, els atropellamientos (en les carreteres que creuen) i el comerç per al seu us com a mascota, curiositat o aliment. Mils d'estes tortugues han segut recolectades per a tràfic de mascotes a través dels anys, pero molt poques sobreviuen més d'uns quants mesos.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie d'hàbits majoritàriament diürns. En les seues potents pates i ungles sol fer menuts caus a on resguardar-se de la calor diürna, encara que sol aprofitar túnels fets per atres animals. Poden estibar en temps a on les temperatures són molt altes i hibernar quan les temperatures són gèlides, encara que en zones a on hi ha més calor estan més temps actives. Necessiten prendre molt sol, ya que açò els ajuda al seu desenroll i salut, puix prevé malalties com a fongos, problemes respiratoris i reblandecimiento de la seua closca.[3] Estes tortugues apleguen a viure de 100 a 200 anys.
Alimentació
[editar | editar còdic]És una espècie herbívora, la dieta principal de la qual són les pastures baixes i herbes disponibles en el seu hàbitat natural.[1] Aixina mateix menja moltes espècies de plantes i cactus del gènero Opuntia (nopales) que constituïx la seua principal font d'aigua.
Reproducció
[editar | editar còdic]Els machos perseguixen a les femelles. Quan un mascle troba a una femella es posa front a ella i li mossega la closca superior i la femella es gira per a evitar que el mascle la mossegue, el mascle també es mou i torna a colocar-se front a ella i li torna a mossegar la closca superior, açò es repetix vàries voltes fins que la femella deixa de moure's en el moment de la qual el mascle es posa arrere de la femella i la monta per a iniciar la còpula la que dura alguns minuts. La femella buscarà la zona més apropiada per a posar els seus ous. Estes posades majorment són entre juny i juliol, encara que poden fer-se des d'abril a setembre. Encara que sol fer una sola posada a l'any, també pot fer múltiples posades d'ous, que solen de ser d'1 a 4. Els ous eclosionarán regularment de 3 a 4 mesos despuix.
Descripció
[editar | editar còdic]Es caracterisa per tindre una closca alta, molt abombat, casi tan llarc com a ample que en els adults alcança una llongitut de 150 a 219 mm.[1] La closca és de color marró obscur, en el centre dels escuts de color marró anaranjado casi groguenc en espècimen jóvens; els individus vells són algunes voltes d'un color café uniforme. Els anells de creiximent en esta espècie són molt marcats. El color de la pell és groc a café grisáceo, en marques obscures, particularment en les extremitats. Els ossos de les extremitats anteriors són menuts a moderats en tamany pero no fusionats. Les escamas antebranquiales són imbricadas i les axilars són trapezoidals o triangulars.[1]
Els adults alcancen una llongitut de la closca de 15 a casi 22 cm, en un carapacho alt. Color de la pell groc a café grisáceo, en marques obscures. Color del carapacho café a negre, usualment en areolas grogues. El dimorfisme sexual és més marcat en Gopherus berlandieri que en qualsevol atra espècie de Gopherus. Les femelles tendixen a ser més menudes que els machos. La glándula d'essència és predominant en esta espècie. El seu ranc de distribució mundial va des del sur de Texas en Estats Units, i cap al nort en Mèxic fins a l'est de Coahuila i Nou #León, fins al sur de Tamaulipas (nort i est de la Serra Mare Oriental). S'estén fins a l'est de Sant Luís Potosí i possiblement l'extrem nort de Veracruz.[2]
Dimorfisme
[editar | editar còdic]El dimorfisme sexual és més marcat en Gopherus berlandieri que en qualsevol atra espècie de Gopherus. El mascle en la majoria dels casos sol ser més gran i la seua coa és més llarga i ampla i la seua plastrón (part inferior de la seua closca) mostra una concavidad que li servix per a tindre respal quan monta a la femella. En les femelles, el plastrón (la part ventral de la closca) és pla en lloc de cóncau.[1]
Estat
[editar | editar còdic]Esta espècie s'ha caçat en grans cantitats per al captiveri com a mascotes, ya que són fàcils d'atrapar. Encara que l'espècie no està en gran perill ha disminuït la seua població pels accidents que sofrixen en les carreteres, a on en tractar de creuar-les són atropellades per automovilistes.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta per Jean Louis Berlandier en la primera mitat del sigle XIX, per #lo que a voltes rep el nom de tortuga de Berlandier
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Xerobates berlandieri[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Gopherus berlandieri en la llista roja de la UICN.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Gopherus berlandieri
- Gopherus berlandieri
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gopherus berlandieri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.