Anar al contingut

Torres del Parc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Torres del Parc
Les Torres del Parc junt a la Plaça de bous de Santamaría i el Planetari Distrital.

Les Torres del Parc (oficialment Residències El Parc) és un conjunt residencial del centre de Bogotà, construït en la zona oriental de la localitat de Santa Fe, en el barri La Macarena. Està compost per tres edificis de rajola dissenyats pel arquitecte colombià[1][2] Rogelio Salmona entre 1965 i 1970. El conjunt rodeja la Plaça de bous de Santamaría, a que la seua forma circular respon el seu disseny curve. La seua silueta evoca aixina mateix els cerros Orientals de la ciutat.

Característiques

La torre B i l'A vistes des de la rotonda de la primera.

Les torres que componen el conjunt són, de nort a sur, la C, l'A i la B. La més alta, l'A, té 37 pisos. En els seus 117 m i gràcies a la seua elevada ubicació en el piedemonte del cerro de Monserrate és una de les de major altura de la ciutat. Per la seua banda, les torres alberguen 294 apartaments de diferent superfície. Els eixos compositius de les tres construccions giren entorn al centre de la Plaça de Bous. Els dos immobles laterals s'escalonen cap a ella, combinant en eixa composició els cerros Orientals.

Un aspecte rellevant de l'obra és que una gran part de la seua àrea es consagra a l'espai públic, puix tres quartos del terreny disponible es varen destinar a jardins, camins i placetes. Segons l'arquitecte Salmona, l'intenció era “crear l'edifici a través de l'espai obert, com a generador de l'espai cobert”.[3] Les àrees comunes dels edificis constituïxen en efecte un continu en el Parc de l'Independència, constituint una gran zona verda pública que s'estén fins a la carrera Sèptima.[4] [5] El carrer de les Escalinates és el punt d'empalme entre les Torres, el Parc de l'Independència, la Plaça de Bous i el Planetari. En la seua part inferior es troba una estàtua de Copérnico.

El rajola és el material predominant en les Torres del Parc.

Us de la rajola

Per la seua banda, l'ocupació del rajola com a principal material de l'obra respon a raons socials, econòmiques i estètiques. En efecte, explica l'arquitecte, la rajola "es fa en el fanc i dona treball a molta gent, (...) és un material que usen en munificencia els albañil bogotanos, (...) el seu color és variable, d'acort en la llum i crea centelleigs/centellejos de llum i ombres molt bells, (...) i l'arquitectura de rajola està relacionada en la vegetació bogotana; és una de les tradicions de la ciutat, usar en forma adequada la seua vegetació".[6]

El jurat del premi Alvar Aalto va tindre en conte eixa característica de la seua obra per a concedir-li el guardó en 2003: "Salmona es va convertir en mestre per dret propi per l'us de materials autèntics, rajola i fusta, i té un acostament totalizador a l'arquitectura que incorpora disseny de paisages i planificació urbana".[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de giner de 2016. Consultat el 11 de novembre de 2015. Biografia de Rogelio Salmona
  2. ↑ Encyclopaedia Britannica
  3. ↑ Agustín Infant K. (17 de setembre de 2009). «Plataforma Arquitectònica» (en espanyol). plataformaarquitectura. cl. Consultat el 17 de decembre de 2009.
  4. ↑ Silvia Arango (juny de 1999). «Torres del Parc, en Bogotà» (en espanyol). Revista Credencial Història No.114. Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2009. Consultat el 3 de giner de 2010.
  5. ↑ Fernando Quiroz (2 de novembre de 2008). «Salmona o la poesia de la rajola» (en espanyol). Revista Canvie No 745. Consultat el 3 de giner de 2010.
  6. ↑ Arquitrave. com (juny de 1999). «Entrevista a Rogelio Salmona» (en espanyol). Revista Arquitrave. Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2009. Consultat el 3 de giner de 2010.
  7. ↑ Diari "El Temps" (2 d'agost de 2003). «Rogelio Salmona - Arquitecte» (en espanyol). colar-te. com. Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2009. Consultat el 3 de giner de 2010.

Bibliografia