Torrentada del riu Colorado

Torrentada del riu Colorado

La torrentada del riu Colorado va ser una catàstrofe natural ocorreguda en Argentina en la vesprada del 29 de decembre de 1914 quan la solsida de les parets de l'estany Cari Lauquen (36°30′44″S 70°09′21″O</noinclude>) va arrasar de manera tempestiva en la vall del riu Colorado i en dotzenes de cases i moradores que es trobaven en les rodalies.

D'acort a distintes fonts la tragèdia va provocar entre 190 i 300 víctimes mortals en els territoris nacionals de Riu Negre i La Pampa.

Desenroll de l'event

Durant l'autumne i hivern de 1914 la zona cordillerana de la província de Mendoza i del Territori Nacional del Neuquén va rebre una extraordinària cantitat de precipitacions en forma de neu que va permanéixer durant mesos en la zona. En aplegar l'época càlida de la primavera i l'estiu, en novembre i decembre, la neu que s'havia acumulat es derritió de manera ràpida, bolcant-se sobre el llac, ubicat en el llímit entre eixa província i eixe territori nacional, que va provocar un aument en el nivell de profunditat, que rondava aproximadament en els 95 metros abans del colapse.

Este aument enorme de la cantitat d'aigua que afluyó, va originar que les parets del llac no pogueren soportar més la pressió i es bolcara de manera catastròfica sobre el riu Barrancas i després sobre el riu Colorado i la seua fèrtil vall, en la vesprada del dia 29 de decembre de 1914. Tal ruptura va obrir una enorme gola d'uns 250 metros de llarc per atres 100 d'alt. Les primeres zones en arrasar el torrent va ser en els llímits de Mendoza i Neuquén, a on allí la fúria de l'aigua es va dur dos comissaries de policia locals i vàries llars, ademés dels cultius que els moradores havien fet en chicoteta escala. Front a la junta de la riera Guara-Có, els cultius tenien certa extensió, pero varen desaparéixer tots. També varen sofrir molt les comissaries policials d'abdós costats del riu Barrancas.

En el racó de la comissaria mendocina, hi havia sectors de camp regable, unes quantes hectàrees alfalfadas, al voltant de 10 cases, maizales, arbres, etc. De tot açò, no varen quedar ni rastres. La comissaria va desaparéixer, i a on hi havia un camp fèrtil, no va quedar res. Lo mateix va passar en la comissaria del costat neuquino, a on la major part dels potreros, alamedas i cases varen desaparéixer. En abdós costats del riu Colorado hi havia camins que varen quedar inutilisats, i en el pas de les Bardas, les estàncies varen ser arrasades.

Segons informes de l'época, el llac Cari Lauquen deu haver-se buidat bruscament prop de les 16:00 hores del 29 de decembre. El torrent va passar pel poblat de Barrancas a les 20:00 hores i va aplegar al poble de 25 de Maig al migdia del dia 30.

Varen ser més de 2.800 millons de metros cúbics d'aigua que varen seguir el caixer del riu Barrancas i després del Colorat, borrant cases, hortes i inclusivament a l'incipient poble de Barrancas, que va deure ser relocalizado. En centenars de quilómetros la gran avinguda d'aigua es va dur sediment, arbres i roques, ademés de vies de ferrocarril i moltes vides humanes.

Víctimes

Segons diverses fonts, la cantitat de víctimes és variable: van des de 186 a 300 el número de fatalitat en el jagantesc torrentada. Pero per algunes senyes arreplegades en la zona, es pot saber que en les colónies Penya Blanca i 25 de Maig, que formaven part dels territoris nacionals de Riu Negre i La Pampa, respectivament, es varen perdre més de 110 vides; i que en la zona del llac Cari Lauquen en Neuquén es varen ofegar 25 persones, com aixina atres 50 persones en el territori de la província de Mendoza.