Anar al contingut

Topografia festoneada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La topografia festoneada (el terme original utilisat en anglés és "scalloped topography") és una configuració particular del terreny del planeta Mart, consistent en la presència de grups de suaus depressió que conformen un paisage característic replet de sinuoses chafades redonejades. És comú en les latitut miges, entre els 45° i els 60° de latitut nort i sur. Està particularment present en les regions d'Utopia Planitia en l'hemisferi nort, i de Peneus i Amphitrites Paterae en l'hemisferi sur.[1][2][3][4]

Morfologia

Esta topografia consta de depressió superficials sense perfils marcats, en vores ondulades, generalment denominades com "depressió festoneadas" o senzillament "festones". Poden estar aïllades o presentar-se en cúmuls, i en ocasions aparececen com a estructures coalescentes.

Els festones presenten normalment decenes de metros de profunditat i des d'uns pocs centenars a uns pocs mils de metros de diàmetro. Poden ser casi circulares o allargats. Alguns semblen haver coalescido causant la formació d'extensos terrenys replets de depressió conectades entre sí.[5][6]


Els festones habitualment mostren una pendent suau en el seu costat orientat a l'equador i un escaló més pronunciat en el costat opost.[7] Esta asimetria és provablement deguda a diferències de insolació. Es pensa que estes depressió es formen per l'extracció del material del subsol, possiblement gèl intersticial per un fenomen de sublimació (transició directa d'un material de sòlit a la fase gaseosa sense etapa líquida intermija). Este procés encara pot estar donant-se actualment.[8] L'importància d'esta topografia per a la futura colonisació de Mart és que pot senyalar la presència de depòsits de gèl pur.[9]

Formació

Un estudi publicat en la revista Icarus, va trobar que la formació de la topografia festoneada pot ser produïda per la pèrdua de gèl d'aigua del subsol per sublimació baix les actuals condicions del clima marcianà, a lo llarc de periodos de decenes de mils d'anys. Es pensa que les depressió podrien originar-se a partir de chicotets clavills del terreny (com a impactes de aerolitos), obscuriments locals de la superfície, zones d'erosió, o clavills de contracció tèrmica. Els clavills són comuns en les zones de terreny gelat en la Terra. El seu model pronostica que estes depressió festoneadas es desenrollen quan el terreny inclou cantitats grans de gèl pur fins a moltes decenes de metros de profunditat. En conseqüència, poden servir com a indicadors de grans depòsits de gèl pur. El gèl en i al voltant de les zones de topografia festoneada no és gèl intersticial del terreny, sino que provablement té una purea del 99%, com va determinar la missió Phoenix.[10][11][12]

El Radar Subsuperficial (SHARAD) a bordo del Mars Reconnaissance Orbiter (que pot detectar capes riques en gèl sol quan tenen una gruixa de més de 10–20 metros sobre àrees àmplies) ha descobert gèl en regions de topografia festoneada.[13][14]

Se seguix treballant en els detalls de la formació de topografia escalonada. Un estudi publicat en 2016 en Icarus propon un procés en cinc passos.

  1. Canvis Importants en l'inclinament del planeta varen canviar el seu clima, provocant la formació d'un mant gelat.
  2. Vàries condicions causen que el mant es derrita o evapore.
  3. L'aigua del desgel es filtra en la terra, a lo manco a la profunditat de les depressió festoneadas.
  1. La congelació i el derretimiento del gèl produïx noves masses de gèl (lentejones de gèl).
  2. En un atre canvi d'inclinament del planeta i del seu clima, les masses de gèl es subliman, formant-se les depressió festoneadas.[15]

En Utopia Planitia, una série de crestes curvilíneas paraleles a la pendent estan gravades sobre la superfície de grans depressió festoneadas, possiblement representant etapes diferents de l'erosió de les pendents. Recentment, atres investigadors han alvançat l'idea de que les crestes representen les parts superiors dels estrats del terreny.[16] A voltes la superfície al voltant del terreny festoneado mostra un aspecte "estampat", caracterisat per un patró regular de fractures poligonales. Estos patrons indiquen que la superfície ha experimentat tensions, potser causades per subsidiencia, dessecació, o contracció tèrmica.[17] Tals patrons són comuns en àrees periglaciars en la Terra. Terrenys festoneados en Utopia Planitia mostren patrons poligonales característics de mides diferents: chicotets (aproximadament 5–10 m) en les pendents, i més grans (30–50 m) en els terrenys circumdants. Estes diferències d'escala poden indicar variacions locals en les concentracions de gèl del terreny.


Referències

  1. ↑ (2009).«HiRISE observations of periglacial landforms in Utopia Planitia».Journal of Geophysical Research.114doi:10.1029/2008JE003264.Consultat el 30 d'abril de 2017.
  2. ↑ Morgenstern A, Hauber I, Reiss D, van Gasselt S, Grosse G, Schirrmeister L (2007): Deposition and degradation of a volatile-rich layer in Utopia Planitia, and implications for climate history on Mars.
  3. ↑ (2009).«Scalloped terrains in the Peneus and Amphitrites Paterae region of Mars as observed by HiRISE».Icarus.205
    259–268.doi:10.1016/j.icarus.2009.06.005.
  4. ↑ Zanetti, M., Hiesinger,H., Reiss, D., Hauber, E. and Neukum, G. (2009), "Scalloped Depression Development on Malea Planum and the Southern Wall of the Hellas Basin, Mars", 40th Llunar and Planetary Science Conference, abstract 2178
  5. ↑ «Atmospheric mass loss by stellar wind from planets around main sequence M stars».Icarus.210(2)
    539–1000.doi:10.1016/j.icarus.2010.07.013.Consultat el 19 de decembre de 2010.
  6. ↑ «Scalloped terrains in the Peneus and Amphitrites Paterae region of Mars as observed by HiRISE».Icarus.205
    259–268.doi:10.1016/j.icarus.2009.06.005.
  7. ↑ http://www.uahirise.org/ESP_038821_1235
  8. ↑ «Scalloped Topography in Peneus Patera Crater». HiRISE Operations Center. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  9. ↑ (2015).«Modeling the development of martian sublimation thermokarst landforms».Icarus.262
    154–169.doi:10.1016/j.icarus.2015.07.033.
  10. ↑ (2009).«H2O at the Phoenix landing site».Science.325
    58–61.
  11. ↑ (2009).«Ground isse at the Phoenix landing site: Stability state and origin».J. Geophys. Res..114doi:10.1029/2009JE003417.
  12. ↑ (2010).«Compositions of subsurface isses at the Mars Phoenix landing site».Geophysic. Res. Lett..37(1)doi:10.1029/201GL045372.
  13. ↑ (2007).«SHARAD sounding radar on the Mars Reconnaissance Orbiter».J. Geophys. Res..112doi:10.1029/2006JE002745.
  14. ↑ Stuurman, C., et al. 2016.
  15. ↑ Soare, R., et al. 2016.
  16. ↑ (2012).«Evidence of an eolian isse-rich and stratified permafrost in Utopia Planitia, Mars».Icarus.60
    248–254.doi:10.1016/j.pss.2011.09.004.
  17. ↑ «Scalloped Depressions with Layers in the Northern Plains». HiRISE Operations Center. Consultat el 24 de novembre de 2014.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Topografia_festoneada&oldid=1533168»