Tomba de les mans
La tomba de les mans () és un monument funerari de el XIX en la ciutat neerlandesa de Roermond. Es compon de dos làpides casi idèntiques a cada costat d'un mur que separa la part catòlica de la part protestant del Begraafplaats Nabij de Kapel in 't Zand («Cementeri prop de la Capella en l'Arena»), cada una en un braç tallat i una mà que abraça a l'atra a lo llarc de la paret. El monument marca les tombes de Josephina van Aefferden, una catòlica, i Jacobus van Gorkum, un protestant, que varen estar casats en vida, pero varen tindre que ser enterrats en seccions separades del cementeri.[1][2] Va ser catalogat com rijksmonument (monument estatal) en 2002.
Antecedents
El cementeri Begraafplaats Nabij de Kapel in 't Zand, conegut coloquialment com Oude Kerkhof (el «Antic Cementeri»), originalment va servir com a cementeri judeu. En 1785, en reacció a l'orde de l'emperador José II que prohibia els sepelis dins d'iglésies i muralles de la ciutat dins del Sacre Imperi Romà Germànic, es va ampliar per a donar cabuda als residents cristians de Roermond.[3] L'arquitecte Pierre Cuypers va mamprendre un redisseny del cementeri en 1858, separant seccions separades per a sepelis catòlics i protestants, i reservant un lloc per a la seua pròpia família.[4]
.jpg)
Jacobus Warnerus Constantinus van Gorkum (1809-1880), originari de Ámsterdam, era fill del cartógrafo i ingenier Jan Egbert van Gorkum.[5][6] Es va convertir en coronel de cavalleria de l'eixèrcit neerlandés i comissionat de la milícia de Limburgo.[3] El Tractat de Londres de 1839 va dividir la província de Limburgo en dos, quedant la part oriental en mans dels Països Baixos i la part occidental en Bèlgica, i van Gorkum va ser un dels militars neerlandesos que es varen establir en la part neerlandesa de Limburgo.[3][7]
El 3 de novembre de 1842,[3] van Gorkum es va casar en Josephina Carolina Petronella Hubertina van Aefferden (1820-1888), una dòna noble de Roermond i membre de la família Van Aefferden de la noblea belga-neerlandesa. Ella era la novena de dèu fills.[8] Dos dels germans de Josephina, Albert Pierre Joseph (1808-1892) i Felix Hendrik Johannes Hubertus (1811-1842), havien format prèviament un batalló de soldats per la seua pròpia conta en l'objectiu de lluitar del costat belga contra els neerlandesos durant la guerra belga de secessió.[6][9]
El matrimoni va ser controvertit per moltes raons: van Gorkum era protestant i van Aefferden era catòlica;[10] les seues famílies havien lluitat en costats oposts de la guerra recent; ell era 11 anys major que ella; i ell era un plebeu mentres ella era de noble breçol.[6] Per a evitar provocacions, el seu matrimoni es va celebrar en la localitat alemana de Pont, prop de Geldern, just a l'atre costat de la frontera en Vine-ho.[6] La parella crie als seus cinc fills en el catolicisme.[3][10]
.png)
Despuix de la seua mort, el 28 d'agost de 1880,[3] van Gorkum va ser enterrat en la secció protestant del cementeri. La seua viuda desijava ser enterrada junt a ell, en lloc d'en el mausoleu familiar,[6] pero com catòlica, no podia ser enterrada en terra no consagrada. Despuix de la seua mort el 29 de novembre de 1888, els seus fills varen implementar els seus últims desijos: una tomba doble, en marcadors a cada costat de la paret, conectats per dos braços que creuen la paret i es prenen de la mà. Provablement varen ser fabricats en 1888, l'any de la seua mort, possiblement per la firma de Roermond Atelier Cuypers-Stoltzenberg.[11] El lema Vivit post funera virtus (en llatí «La virtut sobreviu a la mort»), procedent de l'escut d'armes de la família van Gorkum, estava cincelado en abdós monuments.[6]
Descripció
Les làpides neogóticas,[12] colocades sobre una base de pedra calcàrea, estan formades per columnes de arenisca en arremate en forma de hastial i més altes que el mur que les separa. En la part superior de cada una de les làpides hi ha una creu. Al seu costat està l'escut d'armes de la família van Gorkum i al seu costat les seues armes d'aliança . Hi ha una tanca semicircular de ferro forjat al voltant de la base de cada u.[12]
Les dos mans, la del home la de la dòna, prenent-se des dels seus respectius monuments, simbolisen la conexió entre els cònjuges més allà de les fronteres de la religió, les aliances familiars i inclús la mort.[12]
La tomba figurava com rijksmonument número 520489 el 27 de maig de 2002.[12]
Referències
- ↑ «Tomba de les Mans: La particular història de la sepultura en Països Baixos». Billiken. Atlántida. Consultat el 2024-02-20.
- ↑ «"La tombe aux mains" : dones époux liés pour l’éternité» (en fr). Aleteia. Consultat el 11 de juny de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «[1]», Westdeutsche Zeitung. Consultat el 2024-03-11 (en de).
- ↑ «dr. Pierre Cuypers - Roermond - 1827-1921» (en nl). cuypersroermond.nl. Werkgroep Pierre Cuypers, Roermond. Consultat el 2024-04-05.
- ↑ «Indexen : DTB Dopen» (en nl). Amsterdam City Archives. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Vaessen. «Het 'graf met de handjes'» (en nl). archiefroermond.nl. Gemeentearchief Roermond. Consultat el 2024-03-06.
- ↑ «1839, the Year Limburg Split in Two» (en en). Big Think. Consultat el 2024-04-05.
- ↑ (1912) Nederland's adelsboek (en nl), 's-Gravenhage, W. P. Van Stockum en zoon, pp. 18–19.
- ↑ Verzijl. «[Aefferden, Albert Pierre Joseph burggraaf van, Nieuw Nederlandsch biografisch woordenboek. Deel 9, P.J. Blok, P.C. Molhuysen]» (en nl). Digital Library for Dutch Literature. Consultat el 2024-03-25.
- ↑ 10,0 10,1 «[2]», EWTN. Consultat el 2024-03-08 (en en).
- ↑ «Restauratie 'graf met de handjes'» (en nl). oudekerkhofroermond.nl. Stichting Oude Kerkhof. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Rijksmonumentenregister:Tegenover Weg langs het Kerkhof 1, 6045 AN et Roermond» (en nl). cultureelerfgoed.nl. Rijksdienst voor het Cultureel Erfgoed. Consultat el 2024-03-05.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de las manos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.