Tlaltecayohua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Tlaltecayohua (del nàhuatl: Tlaltekayowa ‘terra que cau’‘tlalli, terra; tekayowa, caure rodant’) en la mitologia asteca és un esperit o deu menor de l'embriaguea,​ i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos nomenats Centzon Totochtin, els quatrecents fills de Patécatl i Mayáhuel, és venerat baix la forma d'un conill. ​

Referències[editar | editar còdic]

  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6