Tlaco
Despuix de la conquista es va introduir en la Nova Espanya l'us de monedes de metal.
l'argent era abundant en el Virreinato de la Nova Espanya i sumament apreciada tant en Europa com en Àsia. Per eixa raó, el metal va ser destinat a l'exportació. Durant l'época colonial, Nova Espanya era un dels principals productors i acuñadores d'argent en tot lo món. A pesar de l'abundància del metal es va registrar escassea de monedes d'este material en les transaccions, raó per la que varen aparéixer en el sistema els cridats signes monetaris que, sense ser moneda, se'ls assignava una equivalència monetària.[1]
Durant el XVI, molts dels mijos de pagament del Mèxic prehispánico varen desaparéixer. En el cas del cacao, la seua funció com a moneda va prevaldre fins al XIX. En els primers anys de la colónia, molts servicis, pagaments i transaccions es varen fer en dita llavor.
En el XVII varen aparéixer els tlacos, terme que ve del náhuatl i que significa «mitat». El tlaco era la mitat de la cuartilla (1/4 de real), la moneda de més baixa denominació que es va falcar en la Nova Espanya.
Els tlacos eren fets pels tenders i amos de miscelànees els qui es varen convertir aixina en «fabricants de monedes». Com no hi havia obligació d'acceptar-los, cada tender acceptava els confeccionats en la seua pròpia tenda.
Referències
- ↑ «¿Qué eren els Tlacos?». La Neta. Consultat el 2020-01-27.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tlaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.