Anar al contingut

The Strokes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
The Strokes en l'any 2002

The Strokes és un grup de roc nortamericà format en la ciutat de Nova York en l'any 1998. El grup està compost pel cantant i principal compositor Julian Casablancas, els guitarristes Nick Valensi i Albert Hammond Jr., el baixiste Nikolai Fraiture i el bateria Fabrizio Moretti. Foren un dels grups més destacats dels moviments de renaixença del roc de garaig i del post-punk de principis de la década de l'any 2000.

El llançament del seu primer EP, The Modern Age, a principis de l'any 2001, desencadenà una guerra d'ofertes entre discogràfiques independents, i la banda acabà firmant en RCA Records. Eixe estiu, publicaren el seu àlbum debut, Is This It, que va rebre un gran acolliment per part de la crítica i registrà unes vendes molt sòlides. Des de llavors, ha aparegut en numeroses llistes d'«els millors àlbums». Li seguiren Room on Fire (2003) i First Impressions of Earth (2005), abdós en bones vendes, pero que no conseguiren igualar l'èxit immediat de Is This It entre la crítica, a pesar de rebre, no obstant, crítiques positives.

Despuix d'un paró de cinc anys, llançaren Angles (2011) i Comedown Machine (2013), que varen rebre crítiques en general positives, encara que en unes vendes cada volta menors. Despuix de la finalisació del seu contracte inicial en RCA, llançaren el EP Future Present Past (2016) a través del sagell de Casablancas, Cult. La banda estigué relativament inactiva durant el restant de la década, realisant aparicions en directe esporàdiques i centrant la major part de l'atenció mediàtica en proyectes individuals.

En l'any 2020, llançaren el seu primer àlbum d'estudi en sèt anys, The New Abnormal, produït per Rick Rubin i publicat per Cult i RCA. L'àlbum va rebre crítiques molt positives i fon considerat per la crítica com un regrés a la seua millor forma. Ademés, guanyà el premi al Millor Àlbum de Rock en la 63.ª edició dels Premis Grammy.[1]

El sèptim àlbum del grup, Reality Awaits, va eixir a la venda el 24 de juliol de 2026.

Estil musical

Els mijos de comunicació han descrit el sò del grup com indie rock,[2] [3] [4] renaixença del garage rock[5] i renaixença del post-punk[6]. El grup també incorporà elements de new wave i synth-pop en discs posteriors com Angles[7] i The New Abnormal[8]. Casablancas ha citat a The Doors com a font d'inspiració per a iniciar la seua carrera musical[9], i a Lou Reed, de The Velvet Underground, com una influència fonamental en les seues lletres i el seu estil vocal: «La forma en que Lou Reed escrivia i cantava sobre les drogues i el sexe, sobre la gent que li rodejava… era tan natural», declarà Casablancas en una entrevista en Rolling Stone; «Reed podia ser romàntic en la forma en que retratava eixes situacions desgavellades, pero també era intensament realista. Era poesia i periodisme». Ademés, ha afirmat que Bob Marley,[10] Nirvana i Pearl Jam són influències importants en la seua obra, sent esta última la raó per la que escomençà a fer música despuix d'escoltar la cançó «Yellow Ledbetter».[11]

Llegat i influència

L'àlbum debut de The Strokes, Is This It, fon nomenat el millor àlbum de l'any per la revista NME i el segon millor per Rolling Stone en l'any 2001.[12] L'àlbum guanyà el premi al Millor Àlbum Internacional en 2002 en els Premis NME, aixina com el Premi Vanguard de la ASCAP. Eixe mateix any, la revista Spin nomenà al grup «Grup de l'Any».

Lizzy Goodman, en el seu llibre de l'any 2017 sobre l'escena musical neoyorquina de la década de 2000, Meet Em in the Bathroom —títul pres d'una cançó de The Strokes inclosa en l'àlbum Room on Fire—, afirmà que The Strokes han segut «tan influents en la seua época com lo varen ser The Velvet Underground o els Ramones en la seua». «Casi tots els artistes als que vaig entrevistar per a este llibre —de totes parts del món— digueren que varen ser The Strokes els qui els varen obrir les portes», afirmà.[13] James Murphy, de LCD Soundsystem, es va referir més tart a Is This It com el seu «disc de la década».[12] The Strokes han influït enormement en bandes com The Killers, Arctic Monkeys i Franz Ferdinand.[14] [12] Brandon Flowers, de The Killers, declarà a NME que es va sentir «deprimit» despuix d'escoltar Is This It: «Eixe disc sonava senzillament perfecte», afirmà. «Tirem per la broda tot [en lo que estàvem treballant], i l'única cançó que va superar el tall i es va quedar va ser “Mr. Brightside”»[15]. Arctic Monkeys, en particular, han rendit un homenage directe a la banda versionant «Take It or Leave It» i «Is This It» en directe,[16] ademés de fer referència a ells en la lletra de «Star Treatment», la cançó que obri el seu àlbum de 2018 Tranquility Base Hotel and Cassino.[17] Atres bandes que han citat a The Strokes com a influència són Wet Leg i We Are Scientists.[18] [19]

Membres de la banda

  • Julian Casablancas – veu (1998–present), bateria (2005), teclat (2009–2010)
  • Nick Valensi – guitarra (1998–present), veu de cor o d'acompanyament (1998–2000, 2009–2011), teclat (2005–present)
  • Fabrizio Moretti – bateria (1998–present), teclat (2009–present), veu de cor o d'acompanyament (2009–2010)
  • Nikolai Fraiture – baix (1998–present), teclat (2009–2010)
  • Albert Hammond Jr. – guitarra (1998–present), veu de cor o d'acompanyament (1998–2000, 2009-11), teclat (2009–present)

Músics de tour

  • Steve Schiltz – guitarra (2026–present)

Discografia

Àlbums d'estudi

Referències

  1. Madison Bloom (March 14, 2021). "The Strokes Win Best Rock Album at 2021 Grammys". Pitchfork. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  2. "The Strokes – They saved Indie!". Clash. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  3. Abebe, Nitsuh (February 25, 2010). "The Decade in Indie". Pitchfork. Archived from the original on May 5, 2012.
  4. Lynskey, Dorian (January 16, 2012). "Indie rock's slow and painful death". The Guardian. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  5. Lipshutz, Jason (March 23, 2011). "Top 10 Garage Rock Revival Bands: Where Are They Now?". Billboard. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  6. Kravitz, Kayley (December 23, 2015). "Revisiting the Post-Punk Revival". Huffington Post. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  7. Statter, Jack. "The Strokes: Angles". Pitchfork.
  8. Statter, Jack (April 6, 2020). "The Strokes – 'The New Abnormal' review: Proof that they're still the best riff-makers around". NME.
  9. "Interview: Julian Casablancas of The Strokes Talks to The Doors". Complex.com. January 20, 2012. Archived from the original on April 17, 2023.
  10. Matheny, Skip (August 2, 2010). "Drinks With: Julian Casablancas". American Songwriter.
  11. Strauss, Neil (November 13, 2003). "The Strokes: Elegantly Wasted". Rolling Stone. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  12. 12,0 12,1 12,2 Goodman, Lizzy. "How The Strokes – and the Early-Aughts New York Rock Boom – Went Bust". Vulture.com. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  13. Goodman, Lizzy (May 23, 2017). Meet Me in the Bathroom: Rebirth and Rock and Roll in New York City 2001-2011. HarperCollins. ISBN 9780062233127. I left and got a GED and went to Five Towns, which is a vocational music school that anyone can go to.
  14. Mulholland, Garry (November 26, 2009). "Albums of the decade No 4: The Strokes – Is This It". The Guardian. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  15. Britton, Luke Morgan (May 15, 2017). "The Strokes talk about their rivalry with The Killers". Nme.com. Consultat el 31 de juliol de 2026.
  16. Langford, Jackson. "Watch Arctic Monkeys Cover The Strokes' 'Is This It' In New York". Music Feeds. Evolve Media.
  17. Newstead, Al. "New Arctic Monkeys album opens with a lyric about The Strokes". Double J. Australian Broadcasting Corporation.
  18. ""We didn't make decisions – we were flying by the seat of our pants!" – the inimitable WET LEG talk influences, not being taken seriously". buzz magazine. March 21, 2022. Archived from the original on December 15, 2023. Consultat el 31 de juliol, de 2026. Then we have rock influences. The White Stripes, The Strokes, Kings of Leon…
  19. McQueen, Gregg (April 16, 2014). "Interview with We Are Scientists: Returning The Favor". The Aquarian. Archived from the original on July 30, 2024. Consultat el 31 de juliol de 2026. I feel that much of our sound, especially early on, was forged just by living in New York during the beginning of the city's indie rock era with The Strokes, Yeah Yeah Yeahs, Interpol, Rapture and Liars. I think those bands were influences just by us being part of that music scene.


Enllaços externs

Commons