Anar al contingut

Thapsia villosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
T. villosa (Thapsia villosa)


Thapsia villosa cridada comunament cañalvera o cañaheja és una espècie de plantes de flor inclosa en el gènero Thapsia, pertanyent a la família Apiaceae, subfamília Apioideae. Es distribuïxen per Àfrica, i Europa.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Li la pot trobar en boscs poc espessos, camins i en xares de degradació en la península ibèrica, França, nort d'Àfrica, en la zona occidental del Mediterràneu.

Descripció

[editar | editar còdic]

Herba perenne, de fins a 1 m d'altura en talle glabro, ramoso en la part superior, en restants fibrosos de fulls vells en la base. Fulls basals 2 a 3 pinnatisectas molt dividides, vellosas per abdós cares; les caulinares, 2 pinnatisectas o reduïdes a la baïna.

Florix en primavera i estiu en una inflorescència en umbela composta, en forma esfèrica. L'umbela central és gran i posseïx de 12 a 25 radis, sent les laterals més menudes i, a sovint, estèrils.

Florés grogues, actinomorfas, hermafroditas, epiginas. Corola en 5 pétals. Androceo en 5 estams. Ovari ínfero, bicarpelar, en dos estils.

Frut esquizocárpico, de 10 a 15 mm, en costelles laterals, l'ala és una expansió laminar del frut que està relacionada en el mecanisme de dispersió del mateix. Despuix de fructificar la planta se seca, i pert la part aérea. Quedant latent per a la pròxima temporada de pluges apareixent nous fulls en l'autumne, per a donar lloc a un nou cicle.

El seu raïl napiforme expulsa, en ser tallada, un làtex de color blanc.

La planta té propietats purgantes, eméticas, encara que esta aplicació no és aconsellable i resulta prou perillós prendre esta planta com a remei caser sense consultar prèviament a un mege.

La raïl és un purgante molt fort (tòxica), i per això no és convenient usar-la. En algunes zones s'ha utilisat també per a impregnar les aigües i peixcar fraudulentament, atolondrando als peixos per a capturar-los en facilitat.

La corfa de la raïl, infundida en oli, s'aplica per a combatre el reumatisme i sol utilisar-se en forma de cataplasma, per a aplicar directament en la zona afectada pel dolor. En la província de Salamanca s'utilisa per a reparar els clavills dels piteus de les cavalleries.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric Thapsia és el mateix en el que els romans coneixien a esta espècie. L'adjectiu villosa, fa referència a l'abundant pilosidad dels seus fulls.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Canya de serra, cañaheja, cañaleja, cañiguerra, cañizarra, caliguerrs, croca, pancierva, zumillo, repontigo, candileja, cañaheja hedionda, fals turbit, tuero, zumillo.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]