Anar al contingut

Tertúlia del Saló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Tertúlia del Saló va ser un grup d'escritors i artistes que es va reunir semanalment en Granada (Espanya) des de 1998 fins a 2011.[1]

Erro al crear miniatura:
Els escritors Fernando de Villena, Enrique Morón i Ángel Moyano de tertúlia en Granada
Erro al crear miniatura:
Gregorio Morales Villena, un dels fundadors de la Tertúlia del Saló.

Història

[editar | editar còdic]

En 1998, despuix del Manifest del Saló d'Independents[2] (1994) i recent acabada la polèmica lliterària entre “lliteratura de l'experiència” i “lliteratura de la diferència” (d'a on sorgiria la “estètica quàntica”), Enrique Morón, Fernando de Villena i Gregorio Morales varen decidir donar vida en Granada a una tertúlia lliterària que trencara en l'ambient d'atonia i sumissió al poder en el que es trobava la cultura espanyola.

Al grup inicial es varen unir Juan León, Ángel Moyano i Francisco Gil Craviotto. Poc despuix aplegarien Francisco Argent, Miguel Ángel Contreras, Amalia Toca, Lola Cobaleda, Rosa María Nadal, Rafael Casares, Miguel Aparicio, José Lladre de Guevara, Juan Pelegrina, Antonio César Morón, Nono Carrillo, Enrique Martín Pardo, etc.

La tertúlia es reunia llavors en ple Realejo, en el “Sota”, encara que després passaria per numerosos llocs, gran part d'ells entorn al centre geogràfic de la passejada del Saló. La mescla nominal de l'antic Saló d'Independents d'a on provenia i el lloc geogràfic de les reunions va proporcionar el nom pel que li la coneix: Tertúlia del Saló.

Els contertulios es varen ser fent cada volta més numerosos a el hora que calaven l'amistat i la solidaritat entre ells.[3] En el pas dels anys, la Tertúlia del Saló es va convertir en una força capaç de portar a terme complexos proyectes: edicions de llibres,[4] homenages, reivindicacions,[5] cicles de conferències o representacions teatrals.[6]

L'últim lloc de reunió de la Tertúlia (fins a 2011) va ser el Hierbabuena, en el número 7 de la passejada del Saló (hui desaparegut). Enriquida en membres com Eva María Velázquez, Melchor Sáiz-Pardo, Miguel Arnas, Juan Pedro Oliver, María Gallego, José Antonio López Nevot, Nicolás Palma, Ana Morilla, Carolina Múrcia, Frank Anthonny, José Luis Muñoz, Pilar Redó, Teresa Melguizo, César Girón, Emilio Atienza, Juan Bautista Serrano, Charo Blanco, Miguel Ángel Ruiz, Rosalía Talos, David Escobedo, Celia Correja, Concha Germà, Armant Guerrero, entre uns atres, va integrar en el seu sen una enorme creativitat.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «La Tertúlia del Saló».Bolletí del Centre Artístic.Granada:(4)
    6-70.
  2. Gregorio Morales, El cadàver de Balzac, Epígon Edicions, Alacant, 1998, pp. 9 i ss; 188-190
  3. Miguel Arnas, "Extraterrestres. Dèu anys de lTertúlia del Saló'" en diari IDEAL, 17-XII-2007
  4. «Amors del Saló» (en és). Ideal. Consultat el 2025-06-24.
  5. «[1]». Consultat el 2025-06-24 (en és).
  6. «Totes elles eren Marilyn» (en és). Granada Hui. Consultat el 2025-06-24.


Referències

[editar | editar còdic]