Anar al contingut

Terreny cerebral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:45917 2220brainsforming.jpg
Formació de terreny cerebral en el quadràngul Ismenius Lacus.
Archiu:Htalk23815 2215lvfclose.jpg
Patrons de terreny cerebral de celes obertes i de celes tancades.

El terreny cerebral és un tipo de relleu propi de la superfície de Mart, caracterisat per un complex patró de regates que recorden l'aspecte d'un cervell humà.

Formen part dels derrubios frontals lobulados, dels acúmulos llineals de fondo de vall i de les farcidures concèntriques de cràters. Quan les motas són amples, es denomina terreny cerebral de celes tancades, mentres que la disposició menys comuna de motas estretes es coneix com a terreny cerebral de celes obertes.[1]

Es pensa que el terreny de celes tancades conté un núcleu de gèl, i quan el gèl desapareix del centre, es produïxen afonada que generen el terreny de celes obertes. Les mides de les ombres preses pel HiRISE indiquen que estes motas presenten entre 4 i 5 metros d'alt. S'ha observat que el terreny cerebral es forma a partir d'un tipo de sol denominat "unitat de planura superior", originat a partir del depòsit de gruixa considerables de neu o gèl revestits de pols atmosfèrica. El procés comença en la formació de clavills de tensió.[2]

És àmpliament acceptat que formes d'estil glaciar com els derrubios frontals lobulados, els acúmulos llineals de fondo de vall i les farcidures concèntriques de cràter estan relacionats en esta textura superficial tan particular. Les formes d'estil glaciar en valls i hondonadas com els circs, poden convergir en atres similars per a produir derrubios frontals lobulados. Quan dos d'estes formacions opostes convergixen, es produïxen acúmulos llineals de fondo de vall.[3] Els elements d'este tipo provablement contenen materials rics en gèl. Es localisen preferentment en l'hemisferi nort, en la zona corresponent de la frontera que delimita la dicotomia marcianana, majoritàriament entre els 0° i els 70° de llongitut este.[4] Propenques a esta àrea es troben regions en noms de llocs antics: Deuteronilus Mensae, Protonilus Mensae, i Nilosyrtis Mensae.

Les faldes de derrubios lobulados, els acúmulos llineals de fondo de vall, i les farcidures concèntriques de cràter molt provablement són enormes depòsits de gèl coberts de roques, derrubios i pols.[5][6][7][8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Levy, J., J. Head, D. Marchant. 2009.
  2. Baker, D., J. Head. 2015.
  3. Souness, C. and B. Hubbard. 2013.
  4. Barlow, N. 2008.
  5. Head, J. and D. Marchant. 2006.
  6. Head, J. and D. Marchant. 2006.
  7. Head, J., et al. 2006.
  8. Head, J., et al. 2006.