Terremot de la mar d'Alborán de 2016

El terremot de la mar d'Alborán, també denominat terremot d'Espígols es va registrar el 25 de giner de 2016 a les 05:22:02 (UTC + 01:00)

Detalls i conseqüències immediates

En la matinada del 25 de giner de 2016, a les 05:22:02 (UTC + 01:00) es va produir un terremot de magnitut 6,3 M_W, en epicentre en el mar d'Alborán, en un punt ubicat a 62 quilómetros al noreste de la ciutat marroquina d'Espígols i a 77 km al noroest de la ciutat autònoma de Melilla (Espanya). El seisme va ser percebut en major intensitat en la zona nort de Marroc (ademés d'Espígols, particularment en les localitats de Tiganimín i Einzorén que estan respectivament a 64 i 69 km de l'epicentre) i en la ciutat autònoma de Melilla. També va ser percebut de manera notòria en Gibraltar, en tota la costa d'Almeria, Granada i Màlaga. En l'interior de la península ibèrica, la tremolació va ser perceptible també en atres províncies més alluntades com, per eixemple, Còrdova i Sevilla. En total, el teléfon d'emergències 112 va rebre en Espanya més de 600 cridades en les que es varen comunicar incidències i es varen demanar consells de diversa índole.

Tectònica de plaques i sismicidad en la regió

La sismicidad de tota la regió mediterrànea s'explica pel desplaçament cap al nort (a un ritme aproximat d'uns 4 a 10 mm per any) de la placa Africana que convergix en la placa Euroasiàtica. Este procés és el resultat del tancament del mar de Tetis, és dir l'acostament d'estes plaques en el Mediterràneu està ocorrent des de fa 50 millons d'anys. Esta velocitat de convergència és relativament baixa en relació en la que s'observa en atres costes, com la japonesa o la zona de subducció de la placa de Naixca, en la costa peruana i chilena (més de 100 mm per any). La majors taxes locals de convergència en el Mediterràneu es donen en la zona de subducció helènica (35 mm per any) en el sur de Grècia, a lo llarc de la zona de falla d'Anatolia del Nort, en l'oest de Turquia i en la zona de subducció de Calàbria en el sur d'Itàlia. En este sentit, el lloc a on es va produir el sisme no està en l'àrea de major convergència.

La publicació d'un nou mapa batimétrico de major resolució ha permés estudiar en prou precisió l'activitat tectònica més recent, tant respecte de les seues conseqüències geomorfològiques, com també de l'influència d'estos factors neotectònics en la génesis dels sismes en la mar d'Alborán. Aixina, s'han descrit deformacions per estructures compresivas que conformen plecs i estructures de falles normals, a lo que se sumen els desplaçaments laterals (d'esgarre) en direcció sinestrals (d'orientació NE-BAIX a NNE-SSO) i destrals (orientació NO-ES). De l'activitat neotectònica descrita, ha resultat una elevació d'esta zona del marge que ha desarticulat la conca de les seues veïnes. Hi ha també falles normals, casi totalment verticals que, ademés d'afectar la farcidura sedimentario, apleguen a causar deformacions en la superfície del fondo. L'elevada activitat sísmica de la zona, sumada a la presència d'anomalies tèrmiques, fa que la dinàmica de les deformacions neotectòniques siga molt complexa i multifactorial. La corfa en este sector ha sofrit un adelgazamiento notable (de 17 quilómetros de gruixa), lo que s'oferix condicions molt propícies per a les deformacions contractives i la formació de relleu de manera relativament diversa en els distints sectors de la conca.

En la vora norteafricano les taxes de sismicidad són baixes, no obstant, s'han registrat sismes prou destructius, com el terremot d'El Asnam el 10 d'octubre de 1980, que en una magnitut de 7,3 va ser un dels més intensos del sigle XX en Àfrica. També en este extrem més occidental del Mediterràneu s'han registrat sismes considerables, sense anar més llunt, el de 2004, també en epicentre prop d'Espígols, que a pesar de que la seua magnitut va alcançar solament 6,1 va ser particularment devastador, deixant centenars de víctimes fatals.

Desenrolle

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) va registrar unes 250 rèpliques cap a les 8,00 hores del 26 de giner de 2016.

Danys i víctimes

En Espanya solament hi ha constància de danys materials i de 26 ferits lleus en Melilla, a on es varen interrompre temporalment les comunicacions telefòniques, el suministrament elèctric i les classes. Els efectes del terremot es varen deixar sentir especialment en alguns edificis, a on hi ha constància de l'aparició de clavills aixina com de la solsida d'alguns elements arquitectònics externs, com el Palau de l'Assamblea, el Cassino Militar, la Capella Castrense, l'Edifici de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació o l'edifici situat en el carrer General Parella, 7. Les autoritats melillense varen determinar que el terremot va afectar a un total de 40 immobles, valorant-se els danys en al voltant d'11,9 millons d'euros.

En la localitat marroquina d'Espígols un chiquet de 12 anys va tindre un atac cardíac a raïl de la tremolació, i va fallir poc despuix d'aplegar a l'hospital de la ciutat. Una atra persona de 35 anys va resultar ferida en botar des de la finestra d'un segon pis per temor a que l'immoble es derrocara.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Terremot de la mar d'Alborán de 2016.
• http://politica. elpais. com/politica/2016/01/25/actualidad/1453697500_397724. html
• https://web. archive. org/web/20160127211921/http://www. ign. es/ign/layoutIn/sismoDetalleTerremotos. do? locale=es&evid=1362673&zona=1