Terremot de Veracruz de 1973
El terremot de Veracruz de 1973, també conegut com el terremot de Orizaba, ha segut el segon terremot més mortífero en l'història de Mèxic. Es desconeix el número exacte de víctimes, en estimacions d'entre 540 i 3000 persones fallides. Fins al terremot de Mèxic de 1985, havia segut el sisme en més morts d'eixe país.
Història
[editar | editar còdic]El terremot, de magnitut 7.3 (MW) i d'una duració aproximada de dos minuts,[1] va ocórrer el 28 d'agost a les 3:50 hores, despertant als habitants dels estats de Pobla i Veracruz.[2]
Conseqüències
[editar | editar còdic]El moviment telúric va afectar principalment la Zona Centre de l'estat de Veracruz, estenent-se fins a Ciutat Serdán, Pobla, causant la mort d'entre 1200 i 3000 persones, d'acort a reportes oficials i extraoficiales. El sisme va provocar danys significatius en vivendes, edificis i comerços, aixina com la destrucció d'iglésies importants en la localitat d'Ixtaczoquitlán, entre elles l'Iglésia de Santa María de Guadalupe. Es varen registrar mils de vivendes destruïdes en Còrdova, Nogales, Riu Blanco, entre atres municipis de l'Estat de Veracruz. Un dels danys més significatius en la zona montanyosa de Veracruz, va anar el del Teatre Ignacio de la Clau, en Orizaba. Els municipis afectats destruïts casi per complet a causa del terremot, la qual cosa va generar un canvi significatiu en la construcció de la majoria dels edificis de la regió, que originalment tenien una arquitectura de l'época francesa de Veracruz.
El sisme també va produir danys molt greus en els estats de Pobla i Morelos;[3] deixant centenars de morts i gran devastación en Ciutat Serdán, la més afectada, junt en atres municipis de l'estat de Pobla.
El terremot va ser sentit en tota la zona centre de Mèxic, no obstant els danys en el Districte Federal (actualment Ciutat de Mèxic) no varen ser tan significatius com lo varen ser en l'Estat de Pobla i Veracruz, a on es va percebre en intensitat d'entre VII a XI, especialment la zona centre de Veracruz i la zona este de Pobla. En l'estat de Morelos es va sentir en gran intensitat, aixina com en Oaxaca, particularment en la zona nort d'esta entitat. El sisme també va ser sentit en l'estat d'Hidalgo i, per la seua distància, va poder haver segut percep en l'estat de Tamaulipas.
Distints saldos de decesos, d'acort en fonts oficials, varen ser reportats: 540, 1000[4] i 1200 morts;[5] atres fonts estimen 3000 morts en total, en 1200 d'ells pertanyent a l'estat de Pobla.[6] Esta sifra extraoficial ubica a este sisme com el que més morts ha causat en els estats de Veracruz i Pobla i el segon més mortífero de Mèxic. El segon terremot més mortífero de l'estat de Veracruz va ser el terremot de Xalapa de 1920, sent també el tercer més mortífero de Mèxic.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Orizabaenred (ed.): «Es complixen 40 anys del devastador sisme de 1973». Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Centre Nacional de Prevenció de Desastres. «El gran terremot de Orizaba de 1973, magnitut 7.3» (en és). gob.mx. Consultat el 2023-04-12.
- ↑ USGS Senyes sobre la tremolació de Orizaba, Veracruz i una atra de les seues possibles magnituts.
- ↑ «EL COMUNICADOR saldo de morts per sisme.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 de març de 2013.
- ↑ diari puntual saldo de morts per sisme.
- ↑ Terra (ed.): «Els pijors terremots de Mèxic». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2012. Consultat el 11 de decembre de 2011.
- ↑ YouTube Eix Central TV (ed.): «Terremot que ve en Mèxic». Consultat el 9 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Veracruz de 1973» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.