Terremot de Tehuacán de 1999
El terremot de Pobla de 1999, conegut també com el terremot del 1999, va anar un event telúric que va afectar al estat de Pobla, el 15 de juny de 1999. El sisme va causar grans danys en l'entitat i va deixar un saldo de 20 morts, 2 d'ells en la Ciutat de Mèxic. El sisme va tindre com a epicentre la ciutat de Tehuacán, Pobla.
Història
[editar | editar còdic]El dia dimarts 15 de juny de 1999, a les 03:42 p. m. (UTC -6), la zona centre de Mèxic, principalment l'estat de Pobla, va ser assotada per un sisme de 7,1 Mw i Grau VIII en la de Mercalli. El sisme va tindre una duració de 45 segons, suficients per a deixar grans danys en l'estat, mateixos que varen alcançar una sifra de més de 200 millons de pesos.
Afectació
[editar | editar còdic]El sisme va deixar afectació en més de 600 poblacions, 34 mil vivendes, 1,200 escoles, 841 escoles, 88 hospitals i casi 800 immobles catalogats com a patrimoni arquitectònic, sent un dels sismes més costosos en l'història de Mèxic, especialment de Pobla.[1]
En Pobla
[editar | editar còdic]En la capital poblana, alguns dels edificis històrics en majors danys varen ser el Palau Municipal, l'edifici Carolino de l'universitat pública (BUAP), la Biblioteca Palafoxiana, la Catedral i les iglésies del Carmen, de Sant Francisco, de la Companyia de Jesús, de Sant Agustín, de Sant Gabriel, i de Sant Cristóbal.[2][3]
En Tlaxcala
[editar | editar còdic]D'acort a l'informe tècnic preparat pel Centre Nacional per a la Prevenció de Desastres de Mèxic, Cenapred, a causa d'este terremot, s'hauria presentat un fenomen de licuación en la vall de Pobla-Tlaxcala.
"En la regió sur de l'estat de Tlaxcala, a uns 20 km i al noroest de la ciutat de Pobla, es va detectar l'ocurrència del fenomen de licuación. L'àrea afectada correspon a una zona rural situada a uns 140 km de l'epicentre, caracterisada per plantíos de dacsa, a uns 100 m de la vora del riu Zahuapan, mateixa que aigües avall es coneix com Atoyac i després Basses. L'efecte d'este fenomen va ser pràcticament nul. No obstant, l'ocurrència per sí mateixa de licuación, és un fet important, ya que va ser molt interessant constatar que este fenomen es puga donar en el Altiplano Central. En efecte, fins a a on es coneix, és la primera volta que es documenta licuación en la vall de Pobla-Tlaxcala".[4]
En la Ciutat de Mèxic
[editar | editar còdic]L'intensitat en la Ciutat de Mèxic va ser molt baixa. Els únics danys varen ser una caiguda d'una chicoteta barda de mampostería i alguns danys no documentats en edificis porfirianos en la colónia Roma[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 13 d'agost de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 13 d'agost de 2017. «D'acort en el reporte del regidor es va implementar un operatiu per a revisar els edificis d'institucions educatives, aixina com els temples religiosos, toda vez que en els sismes de 1999 la Catedral, l'iglésia del Carmen, la de Sant Francisco, aixina com el Palau Municipal varen resultar sériament afectats.»
- ↑ «[3]». Consultat el 13 d'agost de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Informes Tècnics - Sistema nacional de protecció civil.Centre nacional de prevenció de desastres.Consultat el 13 d'agost de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Tehuacán de 1999» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.