Terremot de Mendoza de 1861

El terremot de Mendoza de 1861 va ser el major sisme registrat per l'història en la província de Mendoza (Argentina). Va ocórrer a les 20:36 (hora local) del dimecres 20 de març. Va tindre una magnitut de 7,2 en la escala sismológica de Richter i una intensitat de IX en la escala sismológica de Mercalli. El seu hipocentro es va localisar a una profunditat estimada d'entre 10 i 20 km, en les coordenades 32°53′59″S 68°54′0″O</noinclude>.

Per l'hora en que es va produir el terremot, es va trobar molta gent baixe les enrunes en els seus dormitoris i es varen produir incendis ya que en eixa época s'utilisaven llànties en bencina per a allumenar-se i en trencar-se pel sisme el fòc es va expandir ràpidament. El fòc va ser controlat totalment despuix de 4 dies. Es varen produir també alguns episodis de saquejos.

Conseqüències del terremot

Ruïnes de la Basílica de Sant Francisco despuix del terremot de 1861

Archiu:Ruinas de San Francisco, fines del siglo CAPS 1 .jpg

Ruïnes de Sant Francisco a fins de el XIX

El terremot va destruir i va devastar la capital provincial, Mendoza, causant la mort de 4247 persones. En estes sifres i danys, li'l considera un dels terremots més desastrosos d'eixe sigle en tot lo món, i sense dubtes el més catastròfic d'Argentina durant el XIX.

La major part de les edificacions es desmoronaron, incloent el Cabildo (Casa Governamental de l'época colonial) i la Basílica de Sant Francisco. Ademés, el fòc provocat per centenars de focs, puix en les cases es preparava el sopar, va incendiar una part important de la ciutat i el desborde d'aigües també va fer la seua part de dany. És dir, la gran cantitat de víctimes va obedir a una série de calamitats encadenades. Algunes persones varen morir com a conseqüència de l'energia lliberada pel sisme, uns atres per l'incendi que es va produir despuix del moviment telúric en estar enceses les veles i candiles en les majories de les cases. Uns atres varen morir pel derrame de les aigües en tapar-se els caixers en els materials de la solsida de les vivendes. Molts varen ser devorats per les rates i els gossos que varen perdre als seus amos i que devien obtindre menjar d'algun modo. Molts varen fallir com a conseqüència de les ferides sofrides pel moviment sísmic, per l'inexistència d'antibiòtics per a combatre les infeccions.

Seguint el pla dissenyat pel agrimensor francés Juliol Balloffet, la ciutat es va reconstruir en un nou lloc propenc, ubicat aproximadament 1 km al suroest, en el solar que pertanyia a l'actual Parròquia Santiago Apòstol i Sant Nicolás, i les autoritats es varen mudar al nou assent en 1863. Les noves construccions varen incorporar tendències arquitectòniques modernes, clarament diferents de les velles edificacions colonials i el disseny de la ciutat nova va ser pensat per a la evacuació ràpida dels habitants front a una nova emergència sísmica. Per a això es varen dissenyar carrers més amples i una major cantitat de places, per a servir com a refugi ràpit als veïns. En este disseny es fa evident també l'influència de tendències urbanístiques de l'época.

Decesos

Durant molt temps es va creure que s'estava produint una missa en el moment del terremot per la gran cantitat de cossos que es varen trobar baix les enrunes, pero no s'estava oficiant cap tipo d'event religiós. Sí és cert que es va trobar gran cantitat de cossos, pero açò es deu a que per a eixa época, com no hi havia cementeris, s'utilisaven les iglésies per a donar-li sepeli als difunts ya que li'l considerava sol sant i és per això que quan es varen realisar excavacions es varen trobar en una gran cantitat de cossos. Al voltant de 5000 persones varen morir i més de 2000 vivendes varen resultar destrossades per causa d'est.

Augusto Bravard, naturaliste francés emigrat a l'Argentina, va ser una víctima notable d'este desastre natural.