Terremot de Irpinia de 1980

El terremot de Irpinia de 1980 va tindre lloc en Itàlia el 23 de novembre de 1980, en una magnitut de moment de 6,9 i una intensitat màxima de Mercalli de X. Va deixar 4.900 morts, 8.900 ferits i 250.000 sense llar.

Història

El terremot, es va produir el 23 de novembre de 1980, a les 19:34 hora local, tenint una duració d'al voltant d'uns 90 segons i afectant a una superfície d'uns 17.000 km², que s'estenia des d'Irpinia a Vulture, situat entre les províncies d'Avellino, Salerno i Potenza. Els municipis més afectats varen ser els de Castelnuovo vaig donar Conza, Conza della Campània, Laviano, Lioni, Sant'Angelo dei Lombardi i Santomenna. No obstant els efectes del terremot es varen estendre a una zona molt més gran que terminaria afectant a tota la zona de la península Central i Sur, per eixemple la ciutat de Napoli que varen tindre danys estructurals varis edificis i cases antigues, en Poggioreale a on es va produir l'afonada d'un edifici i causant un total de 52 morts. Atres llocs a on varen tindre efectes devastadors varen ser en les Províncies de Campània i en Potenza, com Balvano a on es va desplomar l'iglésia de La nostra Senyora d'Asunción, provocant la mort d'atres 77 persones, entre ells 66 chiquets, chiquetes i adolescents que participaven en una missa.

Els informes de l'Oficina del Comissionat Especial, havien evaluat els danys als edificis. Va resultar que dels 679 municipis que conformaven les huit províncies afectades pel terremot que són les províncies d'Avellino, Benevent, Caserta, Matera, Potenza, Salerno i Foggia, 506 municipis varen sofrir danys, un 74 % del total.

Les tres províncies més afectades de la catàstrofe varen ser la de Avellino, en un total de 103 municipis, Salerno en 66 municipis danyats i Potenza en un saldo de 45 municipis afectats. Un total de 36 municipis de la Fascia Epicentrale varen tindre un saldo de 20 000 vivendes danyades, derrocades o afonats. En atres 244 municipis de les províncies de Avellino, Benevent, Caserta, Matera, Foggia, Napoli, Salerno i Potenza, es varen produir importants danys estructurals a atres 50 000 vivendes, de les quals al voltant de 30 000 vivendes eren cases llaugeres.

En un primer moment la magnitut del seisme, no va ser evaluat com una gran catàstrofe, solament es parlava producte de les primeres notícies com el “Terremot de Campània”, donat per la pèrdua total de les comunicacions, que va ser incapaç de donar els avisos i alarmes corresponents. Recent de nit es va començar a visualisar en major claritat la magnitut del desastre. Pero recent en el matí del 24 de novembre, es va poder vore en total claritat l'àrea de la tragèdia, per mig d'un helicòpter que va sobrevolar el lloc. Un darrere l'atre varen ser nomenant-se els municipis afectats pel seisme i molts centres urbans varen quedar totalment destruïts.

En els següents tres dies del primer terremot, el diari Il Mattino de Napoli, va realisar una nota periodística sobre la catàstrofe. El 24 de novembre el periòdic ha titulat “Un moment de terror – Els morts són centenars”, i encara que no tenint informació precisa sobre la zona afectada pero s'era conscient de la solsida de la via romana en Napoli. El 25 de novembre, es va saber que la mort de les persones es contabilisaven en mills i al voltant de 100 000 persones sense llar i el 26 de novembre, es titula “Creix el número de morts en la catàstrofe ¿10 000 són? I es va saber que les persones sense llar ya eren d'al voltant de 250 000 persones. Les sifres de morts eren aproximades producte de les males comunicacions que existia ya que el terremot havia provocat falles en el sistema. La sifra de persones sense llar mai va ser evaluat en precisió.

Anàlisis sismológico del terremot

El sismógraf va captar el terremot a les 19:34 h UTC. L'institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV), va determinar que l'àrea afectada es va sometre a tres fenomens distints de ruptura a lo llarc dels diferents segments de la falla. Estes àrees han segut localisades baix del Mont Marzano, Carpineta i Cervialto. Aproximadament 20 segons despuix de la ruptura es va propagar cap al surest en direcció als Plans de Sant Gregorio Magne. Despuix de 40 segons, es produïx la tercera ruptura de la falla. La fractura ara es veu en la superfície de la terra i genera un escarpe, producte de la falla, visible uns 35 km. L'estudi sismológico de les rèpliques que varen succeir al terremot principal, es pot visualisar una estructura cortical molt heterogénea, com per eixemple en els canvis en la velocitat de l'ona P que es mostren a diferents profunditats, i un procés de ruptura és extremadament complex.

Les excavacions de sangues a lo llarc del escarpe de la falla varen permetre reconéixer i datar terremots predecessors del fort sisme de 1980, que es va produir en Irpinia. Estos resultats varen demostrar, que la falla responsable del terremot en Irpinia, varen generar en el passat moviments sísmics similars, tals events varen succeir en una freqüència d'al voltant de 2000 anys.