Anar al contingut

Terremot de Guatemala de 1874

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Guatemala de 1874

El terremot de Guatemala de 1874 va ocórrer el 3 de setembre de 1874 en epicentre en Patzicía, i va afectar considerablement als departaments d'Amatitlán, Escuintla i Chimaltenango[1] i dany vàries estructures en l'Antiga Guatemala.[2] En Chimaltenango va destruir completament el poblat de Parramos, que va tindre que traslladar-se a la vall de Panaj, situat a 3.5 km del poblat original.[3]

Acontenyiments

[editar | editar còdic]

D'acort al periòdic nortamericà The New York Claves, el terremot de Guatemala del 3 de setembre de 1874 va ser el més devastador dels que es varen registrar en eixe any en tot lo món.[4] No solament es va destruir completament el poble de Parramos,[5] [6] sino que bandes de forajidos armats en gavinets i atres armes punzocortantes varen intentar assaltar als damnificats i furtar-los lo poc que els quedava; afortunadament, les bandes varen ser capturades per la policia del govern del general Just Rufino Barris i eixecutades sumariamente.[4]

Els sismes es varen iniciar en agost, pero ningú els va posar atenció puix la població estava acostumada a que tremolara en certa freqüència; és més, no varen impedir que se celebrara una gran gala en honor a l'enllaç matrimonial del president Barris en la seua jove esposa, Francisca Aparicio de Barris.[4]

Un testic va relatar que el terremot es va sentir com una combinació d'una llarga série de moviments verticals i horisontals que feyen que semblara que el sol es movia en forma d'ones i que s'elevava fins a un peu d'alt per damunt del seu nivell normal.[4]

Un atre testic va indicar que el poble de Sant Miguel Ames va quedar totalment destruït, i els qui varen conseguir sobreviure varen eixir fugint buscant àrees més segures. En total, va haver US$300,000 en pèrdues; els poblats afectats a banda d'Antiga Guatemala, Ames, Parramos i Patzicía, varen ser Jocotenango, Sant Pedro Sacatepéquez, Ciutat Vella i Amatitlán.[4] El testic —qui es trobava en la ciutat d'Antiga Guatemala— va relatar la seua experiència aixina: «Tots els objectes al meu entorn s'estaven movent. Em va donar la sensació de que havia caigut dins d'un forat i que en caure dins chocava contra un objecte que eixia del sol; mai vaig poder recuperar l'equilibri. Ademés de tot açò, s'escoltaven els crits d'auxili de la gent, els crujir i rechinidos de les parets, retumbos tan fortes com truenes des del fondo de la terra, el soroll que feyen les teixixques, parets i cases en caure, tot formant un concert infernal que mai vaig a poder oblidar».[4]

El sisme va tardar al voltant de trenta segons. Despuix d'un llarc temps es va escoltar el cor de centenars de veus cantant un himne al Creador demanant clemència.[4] Durant tota la nit va haver rèpliques d'intensitat variable que generaven alarma i noves vores de clemència.[4]

Víctimes

[editar | editar còdic]

Va haver cent setze morts i ochenta y cinco ferits en Patzicía, que va anar l'epicentre del terremot.[1] Per la seua banda, en Parramos es varen reportar prop de doscents fallits.[4] Dos rius que baixen dels volcans propencs es varen eixir dels seus caixers i varen arrastrar vint barraques que estaven a les vores dels mateixos, matant a vint dels seus ocupants.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Montessus de Ballore 1884, p. 123
  2. Bold 1981, p. 43
  3. Govern de Guatemala 1883, pàg. 243-244
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 The New York Claves & 20 de decembre de 1874
  5. Govern de Guatemala 1883, p. 243
  6. Montessus de Ballore, F. de (1884). Tremolació i erupció volcàniques en Centre-Amèrica, Sant Salvador: Impr. del doctor Francisco Sagrini.