Anar al contingut

Terremot de Farsinaj de 1957

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Farsinaj de 1957 va sacsar Hamedan, Iran, el 13 de decembre de 1957 a les 05:15 hora local. El terremot de magnitut 6,5 va destruir 211 llogarets, va matar a aproximadament 1.130 persones i va deixar atres 900 ferides.[1]

Entorn tectónico

[editar | editar còdic]

Les montanyes Zagros, que s'estenen des de Turquia fins al Golf d'Oman, passant per Iran i Iraq a lo llarc d'1.500 quilómetros, es varen formar a partir de la colisió continental entre la Placa Aràbiga i el centre d'Iran. La seua formació es va produir durant el Triásico tardà, Jurásico tardà, Cretácico tardà, Oligoceno i Plioceno. Durant la seua formació primerenca, es creu que va ocórrer una miqueta de tectónica extensional. La cordillera encara s'està adaptant a la deformació, evident en la sismicidad actual. La deformació s'adapta per mig de falles d'espente i esmonyida dins del ranc. Paralelament a les principals falles de cabalgamiento de les montanyes es troba la falla principal recent, una falla activa d'esmonyida lateral dret.[2]La convergència entre la Placa Aràbiga i Iran es produïx de forma oblicua a lo llarc de les montanyes Zagros: ací s'estaja aproximadament del 30 al 50% dels al voltant de 25 centímetros per any de convergència entre les dos plaques.[3]

Terremot

[editar | editar còdic]

Es varen documentar tres terremots històrics prop de la Falla Principal Recent. Dos terremots en maig de 912 i abril de 1008 varen ocórrer prop de l'antic assentament de Dinavar, mentres que un tercer va ocórrer al surest de Dorud abans de 1889. Els dos primers terremots varen provocar greus danys i víctimes en Dinavar. Els registres històrics del terremot de 912 diuen que "una montanya es va obrir" i l'aigua va brotar, afonant molts assentaments. Durant l'event de 1008 es varen documentar clavills en el sol, possiblement associades en orígens tectónicos. La Falla Principal Recent també va estar associada al terremot de 7,4 de 1909 que va produir més de 40 quilómetros de ruptura superficial.[2]

La sismicidad a lo llarc de la falla principal recent va estar casi absent des de 1909. En decembre de 1955, un terremot prop de Razan va provocar solsides de roques i tres morts. Es va sentir un únic terremot previ 26 hores abans del terremot principal. Al terremot principal li varen seguir 32 rèpliques un més despuix de la seua ocurrència. Els seus epicentre varen ser registrats i ubicats instrumentalmente, revelant una tendència noreste-suroest que creua la falla principal recent.[2]Es varen produir deformacions del sol, inclosos solsides de roques i fractures, associades en el terremot principal i les rèpliques, pero no va haver evidència concloent que demostre que varen ser d'orige tectónico.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Significant Earthquake Information» (en anglés). NOAA. Consultat el 2023-12-14.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Seismicity and structure of the Zagros (Iran): the Main Recent Fault between 33 and 35° N» (en anglés). THE ROYAL SOCIETY. Consultat el 2023-12-14.
  3. «Microearthquake seismicity at the intersection between the Kazerun fault and the Main Recent Fault (Zagros, Iran)» (en anglés). OXFORD ACADEMIC. Consultat el 2023-12-14.
  4. «THE SEISMIEITY OF IRAN THE FARSINAJ (KERMANSHAH) EARTHQUAKE OF 13 DECEMHER 1957» (en anglés). ANNALS OF GEOPHYSICS. Consultat el 2023-12-14.