Anar al contingut

Terremot d'Albània de 2019

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot d'Albània de 2019

El terremot d'Albània de 2019 va ser un sisme que va sacsar el noroest d'Albània, de magnitut 6.4 en un epicentre de 12 quilómetros (7.5 milles) a l'oest-suroest de Mamurras, a les 03:54 CET (UTC+1) el 26 de novembre de 2019.[1] La tremolació es va sentir en Tirana, la capital d'Albània, i en llocs tan lluntans com Taranto i Belgrat, a uns 370 quilómetros (230 milles) al noreste de l'epicentre. Un total de 51 persones varen morir en el terremot, en al voltant de 3,000 ferits. Va ser el segon terremot que va assotar la regió en el lapsus de tres mesos. Va ser el terremot més fort que va colpejar a Albània en més de 40 anys, el seu terremot més mortal en 99 anys i ademés és el terremot més mortal del món en 2019.[2][3][4]

Informació tectónica

[editar | editar còdic]

Albània es troba a través del llímit convergent entre la placa euroasiàtica i la placa adriática, que forma part de la complexa zona de colisió en la placa africana. L'estructura de la part occidental d'Albània està dominada per la tectónica d'espente activa. La regió és sísmicamente activa, en varis terremots M ≥ 6 en els últims cent anys. En 1979, el major d'estos events va colpejar 70 quilómetros (43 milles) més al nort, en Montenegro, matant a 136 persones (101 en Montenegro i 35 en Albània). El terremot significatiu més recent en l'àrea va ser un event M 5.6 el 21 de setembre de 2019 en un epicentre ENE de Durrës, que en eixe moment era el més poderós en 30 anys i va danyar 500 cases.[5]

Terremot

[editar | editar còdic]

El terremot va tindre una magnitut de 6.4 Mww, segons el Catàlec Integral de ANSS. El mecanisme focal observat és consistent en el moviment invers en una falla de tendència NW-SE, paralela a les falles d'espente conegudes en l'àrea. L'intensitat màxima percebuda va ser VIII (severa) en l'escala d'intensitat de Mercalli Modificada (MMI).[6]


El terremot també va ser detectat a través de crowdsourcing pel Centre Sismológico Europeu-Mediterràneu, a on els sismólogos varen observar un aument en els llançaments de l'aplicació mòvil LastQuake i varen recopilar fins a 58,125 informes dels testics del terremot.[7]


Referències

[editar | editar còdic]