Terrapene coahuila

tortuga de Quatre Ciénegas, (Terrapene coahuila)

La tortuga de Quatre Ciénegas, o tortuga negra (Terrapene coahuila), també coneguda com a tortuga de caixa de Coahuila, o tortuga de caixa d'aigua; és una tortuga de caixa de la família Emydidae, i pertany al gènero Terrapene. És endèmica de la regió de Quatre Ciènages del Desert Coahuilense en Mèxic. Està considerada com Amenaçada (A) per la NOM-059-SEMARNAT-2010. La sistemàtica de T. coahuila no està completa, són necessaris més estudis utilisant anàlisis de multi-caràcters per a auxiliar en determinar si certes característiques són ancestrals o derivades (Brown, 1971).

Descripció

L'espècie Terrapene coahuila presenta un número de cromosomes de 50:26 macro i 24 micro (Killebrew, 1977). Les femelles adultes alcancen per lo manco 150 mm de llongitut de closca (promig 101 mm), mentres els mascles alcancen per lo manco 168 mm (promig 101 mm). La closca dels adults és relativament curt, angost i elongado, és de color café obscur i llaugerament unicarinado. La closca dels jovenils conté vermiculaciones grogues fines. El primer escut vertebral és bàsicament en forma de falca. El plastrón és groc, algunes voltes en costures obscures, i no esta posteriorment emarginado. La frontiça del plastrón separa els escuts abdominal i pectoral al nivell de la quinta marginal. El llarc de la costura interpectoral, té un promig del 30 % de la llongitut del lòbul plastral anterior. La costural interhumeral és relativament llarga, en un promig del 20% de llarc del lòbul, plastral anterior. La costura inter-femoral és relativament curta, en promig de 11% de la llongitut del lòbul plastral posterior. El lòbul plastral posterior és profundament cóncau en mascles adults, pla o convexo en femelles adultes. El cap és gris clara a grisa obscura (comunament marbolizada obscura), en adults; els jovenils posseïxen una llínea postocular groga. El iris és de color café en centelleigs/centellejos grocs en mascles adults, i groc en centelleigs/centellejos cafens en les femelles adultes. La pell en les extremitats generalment és groga en cada escama rodejada de color obscur. Quatre dígits estan presents en les pates, el dit mig del mascle no trencada cap a dins. El cràneu té una barra postorbital ampla i pesada (Iverson, 1982). Terrapene coahuila és l'única membre del gènero Terrapene en bursa cloacal (Ernst i Barbour, 1989).

Els 11 eixemplars, (paratipos) medixen de llongitut de closca entre 135 a 155 mm. El radi de l'ample de la llongitut de la closca varia entre 0.65 a 0.68 (en promig 0.66). Este es compara en 0.69 a 0.79 en Terrapene klauberi de Sonora. L'altura de la closca és de 0.40 a 0.45 de llongitut (0.40-0.43 en machos, 0.42-0.45 en femelles), comparat en 0.44-0.50 en femelles de Terrapene kaluberi. Abdós radis són significativament menors en la forma nova de Terrapene goldmani en les terres baixes de Sant Luís Potosí (Schmidt i Owens, 1944).

Terrapene coahuila s'assembla més a Terrapene carolina que a Terrapene ornata (Webb et al. 1963).

L'espècie semiacuática T. coahuila és més densa que l'espècie terrestre T. carolina (Williams i Hann, 1964).

La llongitut de la closca en les poblacions estudiades per Brown (1971) de T. coahuila, són notablement més chicotetes que T. carolina, T. ornata i T. nelsoni.

Distribució

Esta espècie és endèmica de la regió de Quatre Ciénegas del Desert Coahuilense coneguda solament de la localitat tipo Quatre Ciénegas Coahuila (Milstead, 1960).

Hàbitat

Cinc espècimen de T. coahuila es varen recolectar en agost de 1959 en un àrea cenagosa, cinc milles a l'oest de Quatre Ciénegas Coahuila, es varen trobar en una pastura entre huit i 14 polzades d'altura en aigua propenca (de dos a huit polzades de profunditat), esta espècie de Terrapene es veu molt àgil en aigua en comparació a atres tortugues com a T. ornata i T. carolina (Williams, 1960).

Habita en ambients aquàtic naturals (estanys i poses); en ambients lóticos (aigua corrent) de canals i rieres; es va trobar en marismas de la Conca de Quatre Ciénegas, (Webb et al., 1963).

Habita en pantans i estanys d'aigües poc profundes, de fondos lodosos i vegetació aquàtica abundant (Pritchard, 1979).

T. coahuila és una tortuga aquàtica que es troba en aigües someras en fondos blans en abundants plantes com Nymphea i Phragmites. Se li troba en aigües de corrent llenta (Ernst i Barbour, 1989).

Macroclima

Els tipos de climes que existixen a on es distribuïx esta espècie són BWhw Molt àrit, semicálido, temperatura entre 18 °C i 22 °C, temperatura del més més fret menor de 18 °C, temperatura del més més calent major de 22 °C; pluges d'estiu del 5% al 10.2% anual.

BSohw Àrit, semicálido, temperatura entre 18 °C i 22 °C, temperatura del més més fret menor de18 °C, temperatura del més més calent major de 22 °C; pluges d'estiu del 5% al 10.2% anual (Arriaga et al. 2000).

Us d'hàbitat

El ranc geogràfic de T. coahuila és determinat per l'extensió dels sistemes aquàtics, que provablement cobrixen 300 milles quadrades (Webb et al. 1963). Les ciénegas estan densament poblades per T. coahuila, i els rius i canals sembla que soporten chicotetes i disperses poblacions (Brown, 1971).

Estratègia trófica

Terrapene coahuila és omnívora i carroñera; una tortuga defecó llavors romboidals (Webb et al., 1963).

En captiveri, tres dels cinc eixemplars de Terrapene coahuila es varen alimentar de peixos menuts, que es varen proporcionar morts en una superfície prop, i vius en un recipient de tres polzades de profunditat. No varen fer l'intent de capturar els peixos en colocar-los en recipients de 10 galons. També se'ls varen oferir panderoles (Williams, 1960).

D'acort a Brown (1974) T. coahuila és un forrajeador oportunístico, que s'alimenta d'insectes (50.7%) i de plantes (45.7%).

Pritchard (1979) comenta que s'alimenta d'insectes i plantes aquàtiques. T. coahuila és omnívora es pot alimentar tant en l'aigua com fora. En el mig selvat s'alimenta de Chara sp., i Eleocharis sp., aixina com insectes, crustacis, caragols i menuts peixos. En captiveri accepta una varietat d'aliment com a peixos, cucs, insectes, lletuga i fruta. Terrapene coahuila és un forrajeador actiu, caçant als seus assuts, pero provablement és carroñero (Ernst i Barbour, 1989).

La dieta és altament variada, consistint en invertebrats menuts, incloent caragols, insectes i atres artròpodes, peixos i carronya trobats al forrajear. També inclou plantes aquàtiques de varis tipos. No obstant són molt versàtils en la busca d'assuts, es guien tant per l'olfat com per la visió, olfateando en la #fulleram, escarbando per a traure larves d'insectes, i fins a trepant en arbusts baixos (Lemos i Smith, 2007a).

Biologia de poblacions

Les senyes colectados entre 1964 i 1967 revelen que la densitat poblacional es troba entre 133 i 156 individus/Ha en certes localitats. Brown (1971) comenta que en un document pròxim a eixir, l'estimació de la densitat poblacional de T. coahuila en les ciénegas és de 60 adults per acre (0.405 hectàrees). No es conta en la senya sobre el tamany poblacional, pero es varen trobar #densitat de 54 a 63 tortugues adultes per Acre (0.405 hectàrees) (Pritchard, 1979). Milstead (1960) comenta que T., aparentment, és molt abundant en la localitat tipo, i potser es puguen trobar en atres localitats de l'àrea.

Comportament

Webb et al., (1963) comenten que en el seu viage, les tortugues s'enterren en fanc bla, un individu que es va colocar en la superfície del fanc, en uns segons es va enterrar. Les espècies en captiveri permaneixen molt temps baix aigua, algunes voltes en els ulls tancats. D'acort en Lemos i Smith (2007), estes tortugues són trobades en terra o aigua, pero sempre per lo manco prop de l'aigua. Són capaços de bucejar (o sumergir-se), a diferència d'atres espècies del gènero. Passen molt temps enterrades en el fanc o refugiant-se baix de vegetació colgante. Brown (1974) va estimar que l'àmbit hogareño d'un individu va ser d'un diàmetro de 25.6 m. No obstant, en la temporada de pluges els individus poden desviar-se d'este àmbit hogareño (Webb et al., 1963). La seua àrea d'activitat és menuda, aproximadament de 26 m (Lemos i Smith, 2007).

Reproducció

S'ha observat que en captiveri els ous es posen en el fondo de l'aquari (Webb et al. 1963).

Brown (1971) va analisar el tamany i dimorfisme sexual d'una població de 164 tortugues de Cuatrociénegas Coahuila, va obtindre que la relació bivariada entre les mides de la closca i plastrón de sèt eixemplars indiquen una forta relació de dimorfisme sexual entre la relació altura/llongitut de la closca (machos 43%, femelles 46% en altura relativa). Els mascles varen medir en promig 108.9 mm i les femelles 100.9 mm en la llongitut de la closca.

Els individus es aparean de setembre a juny, i els ous són posats de maig a setembre. Són posats d'1 a 4 ous al mateix temps, sent 2 i 3 els més comuns, en un promig de posada de 2.3 ous per posada. Prop de la mitat de les femelles poden fer una segona posada, i prop d'un terç de les femelles fa una tercera posada (Pritchard, 1979). La còpula pot ocórrer dins o fòra de l'aigua, el mascle pren a la femella en les seues garres i en algunes ocasions li mossega el coll i el cap (Ernst i Barbour, 1989). Es reporta la reproducció anual regular per a esta espècie en un número chicotet de zoològics (Anònim, 1998). La còpula ocorre durant la part més freda de l'any (autumne, hivern i primavera). Anidan de maig a setembre. Les posades són de fins a 4 ous, els quals són sorprenentment allargats (33 x 17 mm) per a una tortuga, eclosionan al final de l'estiu o principi d'autumne (Lemos i Smith, 2007a). D'acort a l'evaluació preliminar de reproducció d'espècies del apèndix I en captiveri, es va evaluar que T. coahuila no és difícil la seua reproducció. Es va recolectar un eixemplar mascle (holotip) i 11 paratipos (sis mascles i cinc femelles) durant l'expedició en el nort de Coahuila entre 1938 i 1939 (Schmidt i Owens, 1944).

Estat de conservació

Està considerada com Amenaçada (A) per la NOM-059-SEMARNAT-2010; en l'Apèndix I de CITES i com "en perill" (EN) per l'Unió Internacional de la Conservació de la Naturalea (IUCN per les seues sigles en anglés).

Conservació

Es troba en l'àrea natural protegida de Flora i Fauna Quatre Ciénegas, en el Programa de Maneig Àrea de Protecció de Flora i Fauna Quatre Ciénegas , no hi ha un programa específic per a l'espècie, la política de maneig en la zona de protecció, és la de no permetre cap activitat que pose en risc les espècies de flora i fauna selvades, en especial les considerades baix algun estatus de protecció en la NOM-059-ECOL-2010. Una acció a mijà determini és identificar les àrees de major rellevància, per la presència d'endemismes, espècies amenaçades o en perill d'extinció dins del component d'investigació i monitoreo.

El Pla Global per a la Conservació de Tortugues Aquàtiques, dins dels seus proyectes regionals presta atenció a Mèxic, en particular interés en les espècies Terrapene coahuila i Gopherus flavomarginatus (Turtle Conservation Fund, 2002).

En un estudi sobre patrons morfològics i demogràfics en poblacions centrals contra perifèriques, es va revelar que el tamany del cos (llongitut de la closca) és significativament major en individus de la perifèria, la variació en el tamany d'individus en el ranc geogràfic de Terrapene coahuila, indica que les poblacions centrals i perifèriques degueren conservar-se per a conseguir el més ampli ranc morfològic i potencial de diversitat genètica (Howeth et al. 2004).

Les primeres opcions de conservació i desenroll de l'àrea natural protegida es plasmen en el programa de maneig emergent, elaborat com a preàmbul cap a la definició del programa de maneig per a l'àrea de Quatre Ciénegas, publicat en el Diari Oficial de la Federació el 24 de març de 2000, i representa l'instrument bàsic de treball de conservació i desenroll del lloc important per al Govern i institucions nacionals i internacionals. El chapull de Quatre Ciénegas està contemplat en un criteri de Ramsar 2 i 7 (Moncada et al. 2002).

Es va quantificar la variació morfològica i de ràdio sexual a sèt poblacions de Terrapene coahuila. En comparació la població perifèrica a la del núcleu va revelar que el tamany de cos de T. coahuila (llongitut de closca) és significativament més gran en la perifèria. Esta variació no està influenciada pel radi sexual. Comparacions d'estructura-tamany, entre les tortugues existents i closques recuperades no revelen patrons de mortalitat entre les poblacions basades en lloc o tamany. Les fortes tendències en el tamany del cos sugerixen que les poblacions estan responent a diferents pressions de selecció existents en hàbitats perifèrics i del núcleu. La variació en el tamany d'individus del ranc geogràfic de Terrapene coahuila, indiquen que les poblacions del núcleu i perifèria deuen conservar-se per a conseguir el més ampli ranc morfològic i de diversitat genètica potencial, el resultat d'este estudi pot ser útil en esforços de conservació de la diversitat davant amenaces i extinció (Howeth et al. 2004).

Enllaços externs

• Enciclovida té una ficha de Terrapene coahuila.
• NaturalisteCommons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Terrapene coahuila.