Terex 33-19
El Terex 33-19 "Titan" va ser un prototip de camió miner classe ultra de tres eixos, en chassis rígit i tren motriu diésel-elèctric, dissenyat per la divisió Terex, en el seu moment, pertanyent a General Motors i ensamblado per la divisió diésel de general motors, en la seua planta d'ensamblage ubicada en Londres, Ontario, Canadà, en l'any de 1973. Solament un 33-19 va ser produït i va anar per 25 anys el yucle més gran i de major capacitat de càrrega del món. Despuix de 13 anys de servici, el 33-19 va ser restaurat i ara es preserva en exhibició com a atracció turística en Sparwood, Columbia Britànica, Canadà.
Desenroll i producció
General Motors va desenrollar el “Titán” en resposta a les necessitats de yucles més eficients per a les operacions de mines a cel obert. GM va creure que un descens en la calitat de la mena combinat en el proyecte d'extraure arenes setrill incrementarien la cantitat de mena a transportar, per part dels operadors d'este tipo de camions, a nivell mundial. .[1] El Titán va ser el yucle més gran de la série 33 de Terex, que també incloïa els models 33-03, 33-05, 33-09, 33-11 i el 33-15. El 33-19 “Titán”i el 33-15 usaven trens de potència diésel-elèctrics, mentres els models menors de la série 33 usaven trens de potència mecànics.
El “Titán va ser ensamblado en la planta de ensamble de la divisió diésel de la General Motors ubicada en London, Canadà, en 1973[2][3] El Titán va ser mostrat al públic per primera volta en el més d'octubre de 1974 en el congrés miner americà en les Vegas, Nevada.[4]
GM va predir que quan el Titán entrara en producció, costaria aproximadament $ 1.5 millons de dólars americans de 1976, que ajustats per inflació, a l'any de 2016, tindria un cost d'aproximat de $6.25 millons de dólars americans.[5][6] De qualsevol forma, el Titán mai va entrar a producció regular. El mercat global de carbó es va debilitar a finals dels setanta, ocasionant que les mines de carbó reduïren la seua producció i les seues despeses operatives, reconstruint els seus equips existents o comprant yucles de menor capacitat en provats historials operatius. El mercat proyectat per al Titán mai es va materialisar i només uns pocs yucles de la llínea 33 varen ser entregats a una minera canadenca. Molts d'ells continuaven treballant per a l'any 2000.[2]
Historial de Servici
Terex va posar al 33-19 “Titán” en servici en la companyia Kaiser Steel en les seues mines de ferro ubicades en Eagle Mountain, Califòrnia, en giner de 1975.[7][8]. El 33-19 “Titán” freqüentment es trobava fòra de servici, pero a través del curs dels seus quatre anys de servici en la mina de Eagle Mountain, el 33-19 va carrejar 3.5 millons de tonellades de material.
A finals de 1978, el 33-19 “Titán” va ser enviat a la mina de Kaiser Steel ubicada en Sparwood, Columbia Britànica, Canadà. La mina va ser comprada a la companyia: B. C. Resourses, per Kaiser Steel en 1980. Quan la mina va ser subsecuentemente adquirida per la companyia Westar Mining en 1983, el 33-19 “Titán” va passar de la seua verda llima original al groc i blau de la Westar Mining. Poc despuix, Westar Mining va comprar al 33-19 “Titán” de la General Motors per $200,000.00 dólars i $1,000,000.00 de dólars en parts de recanvi. Mentres va pertànyer a la Westar Mining, el 33-19 “Titán” va tindre una taxa de temps d'operació de més del 70% i regularment carrejava càrregues que excedien les 320 tonellades. Westar Mining va retirar al 33-19 “Titán” del servici en 1991.
Referències
- ↑ The Age, 1975, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 Haddock, 1998, p. 121.
- ↑ Mercer, 1999.
- ↑ Haddock, 1998, p. 122.
- ↑ Lamm, 1976, p. 162.
- ↑ U.S. Bureau of Llabor Statistics, 2016.
- ↑ Hoppe, 1978, p. 217.
- ↑ Lamm, 1976, p. 89.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terex 33-19» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.