Terapon jarbua
Terapon jarbua, conegut com jarbua terapon, gruñidor de bandes crescentes, perca creixent o perca tigre, és una espècie de peix en aletes radiadas, pertanyent a la família Terapontidae. Es troba en la regió del Indo-Pacífic. És una espècie d'importància comercial en la seua àrea de distribució i, ocasionalment, es comercialisa en aquaris, a on se li coneix com "peix diana" pel patró visible des de dalt.
Descripció
[editar | editar còdic]Terapon jarbua és un gruñidor de tamany mijà en un cos oblongo i moderadament comprimit lateralment. La seua boca és oblicua, en mandíbules d'igual llongitut. En els jovenils, la mandíbula superior alcança el nivell de la vora frontal de l'ull, mentres que en els adults aplega al centre de l'ull. Posseïx dents còniques, llaugerament curvats cap a arrere, disposts en bandes, sent els de les files externes molt més grans. En els jovenils, hi ha dents en el sostre de la boca, pero en molts adults estos estan absents. La aleta dorsal té d'11 a 12 espines i de 9 a 11 radis blans, en una porció espinosa fortament estovada, a on les espines quarta a sexta són les més llargues, i presenta una muesca profunda. La aleta anal conta en 3 espines i de 7 a 10 radis blans. Posseïxen entre 75 i 100 escamas porosas en la llínea lateral.
El cos d'este peix és de color blanc plateado, en 3 o 4 bandes curves que s'estenen des de la nuca fins a la part posterior del cos, sent la banda inferior la que continua a través del centre de l'aleta cabal. També presenten una taca negra en la part espinosa de l'aleta dorsal, entre la tercera i sexta espina, i la coa està rayada en la punta de cada lòbul de color negre.
Esta espècie alcança la madurea sexual en aplegar a una llongitut total de 13 centímetros (5,1 polzades). Es registren comunament a llongituts totals d'al voltant de 25 centímetros (9,8 polzades), i l'eixemplar més llarc registrat va alcançar els 36 centímetros (14 polzades).[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Terapon jarbua té una àmplia distribució en el Indo-Pacífic, que s'estén des del Mar Rojo i les costes de l'est d'Àfrica, aplegant al sur fins a Suràfrica, a través de l'Oceà Índic, incloent el Golf Pèrsic, i cap a l'Oceà Pacífic, alcançant a l'est fins a Samoa. El seu ranc també s'estén cap al nort fins a Japó i al sur fins al Mar de Arafura i la Illa Lord Howe.[2]
En 2010, es va reportar un únic eixemplar en l'est de la Mar Mediterrànea[3] provablement ingressat a través del Canal de Suez.[4]
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]Terapon jarbua és un gruñidor eurihalino capaç de tolerar una àmplia gama de #salinitat, des d'aigua completament dolça fins a nivells de salinitat de fins a un 70%. Açò li permet habitar en diversos entorns, des d'àrees marines pures fins a aigües costeres, estuaris, estanys costers i rius d'aigua dolça.[5]Encara que és principalment una espècie marina, pot desplaçar-se prou ric dalt en aigües dolces.
Els jovenils de T. jarbua solen ser numerosos en àrees en fondos arenencs i es registren en freqüència en pozas de marea. Esta espècie és depredadora i s'alimenta de peixos més menuts, pero també actua com a peix netejador en consumir ectoparásitos de peixos més grans. Ademés, se sap que mengen els seus escamas, que són riques en calories. El color distintiu i les menudes escamas de T. jarbua podrien ser una adaptació per a evitar atacs d'atres eixemplars de la seua mateixa espècie.[6]També s'alimenten d'insectes i atres invertebrats.[7]
[8]S'ha observat que els jovenils són territorials i excaven cràters en l'arena, possiblement per a mantindre la seua posició a mida que la marea puja i baixa. Els peixos jóvens, en llongituts estàndar d'entre 2 i 5 centímetros (0,79 i 1,97 polzades), són gregarios, pero es tornen territorials quan alcancen entre 9 i 15 centímetros (3,5 i 5,9 polzades). Estos peixos poden produir sons per mig de músculs externs en el seu bufa natatoria, que utilisen per a comunicar-se. S'ha demostrat que estos sons canvien tant en la madurea del peix com en les variacions en el seu entorn.
Encara que s'han trobat tant jovenils com a adults en aigua dolça, la reproducció d'esta espècie ocorre en l'entorn marí.[9]
Peixca
[editar | editar còdic]Terapon jarbua es captura utilisant diversos métodos de peixca costera, com a rets de enmalle, trampes, llínees de mà i rets d'arrastre de fondo.[10]Estos peixos es comercialisen tant #fresca com en forma seca i salada.[11]Ademés, esta espècie està disponible ocasionalment en el comerç d'aquaris.[12]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Terapon jarbua va ser descrit formalment per primera volta utilisant el nom àrap Djarbua en un borrador elaborat per Peter Forsskål. La descripció podria haver segut realisada per Forsskål o per Carsten Niebuhr, pero va ser compilada pel naturaliste danés Johan Christian Fabricius (1745-1808). L'espècimen va provindre de la localitat tipo indicada com Jeddah. En el document Descriptiones animalium, va ser inclós baix la combinació Sciaena jarbua, i d'acort en les regles d'autoria, deu citar-se correctament com Fabricius [ex Forsskål] en Niebuhr, 1775.
Alguns experts sugerixen que el tàxon actualment denominat Terapon jarbua, que comprén un ampli ranc geogràfic, podria en realitat representar més d'una espècie.[13]Una possible divisió seria entre les espècies de l'oest de l'Oceà Índic, com es va descriure originalment per Fabricius, i l'espècie descrita per Bloch en Japó, que seria coneguda com Terapon servus.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Froese, Rainer; Pauly, Daniel (2013). Fish Estocs, Elsevier, pp. 477–487. ISBN 978-0-12-384720-1.
- ↑ Dahanukar, N.; Kaymaram, F.; Alnazry, H.; Al-Husaini, M.; Almukhtar, M.; Hartmann, S.; Alam, S.; Sparks, J.S. (2017). "Terapon jarbua". IUCN Ret List of Threatened Species. 2017: i.T166892A46643542. doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T166892A46643542.enRetrieved 19 November 2021.
- ↑ Atles of Exotic Fishes in the Mediterranean Siga (Terapon jarbua ).
- ↑ “First record of the Indo-Pacific fish the Jarbua terapon ( Terapon jarbua ) (Osteichthyes: Terapontidae) in the Mediterranean with remarks on the wide geographical distribution of this species” (2010). Scientia Marina 74 (4): 717–720. doi:.
- ↑ “A Short Review on the Biology of Tiger Perch, Terapon jarbua (Forsskål, 1775)” (2016). International Journal of Research in Fisheries and Aquaculture 6: 79–83.
- ↑ “Scale‐eating habits of the marine teleost Terapon jarbua (Forskål)” (1978). Journal of Fish Biology 12 (1): 61–70. doi:.
- ↑ Dianne J. Bray. «Terapon jarbua». Fishes of Austràlia. Museums Victoria.
- ↑ Gabriella Bianchi (1985). «Field Guide Commercial Marine and Brackish Water Species of Pakistan». FAO Species Identification Sheets for Fisheries Purposes. FAO.
- ↑ Richard P. Vari (1978). “The terapon perches (Percoidei, Teraponidae). A cladistic analysis and taxonomic revision”. Bulletin of the American Museum of Natural History . 159 (art. 5): 175–340.
- ↑ Gabriella Bianchi (1985). «Field Guide Commercial Marine and Brackish Water Species of Pakistan». FAO Species Identification Sheets for Fisheries Purposes. FAO.
- ↑ R.P. Vari. «Terapontidae». FAO.
- ↑ Frank Schafer. . Aquarium Glaser GmbH. Consultat el 11 May 2020.
- ↑ “First record of the Indo-Pacific fish the Jarbua terapon ( Terapon jarbua ) (Osteichthyes: Terapontidae) in the Mediterranean with remarks on the wide geographical distribution of this species” (2010). Scientia Marina 74 (4): 717–720. doi:.
- ↑ Richard P. Vari (1978). “The terapon perches (Percoidei, Teraponidae). A cladistic analysis and taxonomic revision”. Bulletin of the American Museum of Natural History . 159 (art. 5): 175–340.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Terapon jarbua en Wikimedia Commons.
Wikispecies té un artícul sobre Terapon jarbua.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Terapon jarbua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.