Teoria nebular

Esta és la base de la teoria nebular, pero lo essencial de la teoria ho varen formular posteriorment Laplace, i Kant.

En 1721 el suec Emanuel Swedenborg afirma que el sistema solar es va formar per l'existència d'una gran nebulosa en el centre de la qual es concentraria la major part de la matèria formant el Sol i la condensació del qual i rotació accelerada donaria orige als planetes.

2 La teoria nebular és una explicació científica que propon l'orige del sistema solar a partir d'un gran núvol de gas i pols anomenada nebulosa. Esta teoria, proposta pel filòsof alemà Immanuel Kant i desenrollada posteriorment per l'astrònom francés Pierre-Simon Laplace a finals de el XVIII, busca donar resposta a la formació dels planetes, el Sol i atres cossos celests que componen el nostre sistema solar.

Segons esta teoria, fa aproximadament 4.6 mil millons d'anys, en una regió de la galàxia es trobava una nebulosa jaganta composta principalment de gas i pols còsmica en suspensió. Per factors com la gravetat i els destorbament externs, este núvol va començar a colapsar sobre sí mateixa, aumentant la seua densitat en certs punts i generant una rotació llenta.

A mida que la nebulosa comprimida girava cada volta més ràpit, es va formar un disc achatado conegut com "disc protoplanetario" o "disc nebuloso". En el centre d'este disc, la concentració de matèria va alcançar una massa crítica i va començar a calfar-se i fusionar-se, donant orige a la nostra estrela, el Sol.

Al seu entorn, es varen formar menudes moles de gasos i pols que es varen ser agrupant per forces gravitatorias, formant aixina protoplanetas. Estos proto-planetes varen colisionar entre sí i es varen fusionar a lo llarc de millons d'anys, generant cossos cada volta més grans i sòlits. Eventualment, estos protoplanetas es varen transformar en els planetes que coneixem hui en dia.

La teoria nebular també explica la formació d'atres objectes en el nostre sistema solar, com els asteroides i cometes. Els asteroides són fragments de roques que no es varen unir lo suficient per a formar planetes, mentres que els cometes són cossos composts principalment de gèl que es varen originar en les regions més lluntanes del sistema solar.

És important destacar que la teoria nebular no solament s'aplica al nostre sistema solar, sino que també s'ha utilisat per a explicar la formació d'atres sistemes planetaris en la galàxia. A través d'observacions i estudis més detallats, els científics han pogut corroborar i ampliar esta teoria, brindant una comprensió més completa de cóm s'origina la vida en l'univers.