Teoria cinètica dels decorreguts

Teoria cinètica dels decorreguts o teoria cinètica dels gasos i líquits és el marc teòric que descriu el comportament macroscòpic dels decorreguts (gasos i, en extensions, líquits) a partir de les propietats i dinàmiques microscòpiques dels seus constituents (àtoms i molècules). Es recolza en la mecànica estadística i en equacions cinètiques com l'equació de Boltzmann per a establir relacions entre magnituts termodinàmiques i els moviments microscòpics.

Introducció

La teoria cinètica part de l'idea de que les propietats observables d'un decorregut —pressió, temperatura, viscosidad, conductivitat tèrmica, entre unes atres— emergixen del moviment colectiu i de les colisions entre un gran número de partícules. Per a gasos diluïts, l'aproximació de partícules puntuals i colisions binarias és vàlida i conduïx a resultats analítics clars; per a líquits i gasos densos es requerixen correccions i models més sofisticats.

Fonaments i supòsits bàsics

• Gran número de partícules: N ≫ 1.
• Moviment descrit per la mecànica clàssica (o quàntica per a situacions a on siga necessària).
• Aleatoriedad: distribució estadística en l'espai de fases.
• Per a gasos ideals: interaccions despreciables llevat durant colisions binarias.
• Ergocidad: promediación temporal = promediación estadística en equilibri.