Teoria Tridimensional de la Contabilitat T3C

La Teoria Tridimensional de la Contabilitat T3C correspon a una formulació conceptual i pràctica de la contabilitat desenrollada pels investigadors contables Eutimio Mejía Soto, Carlos Alberto Montes Salazar i Gustavo Mora Rosegue, de l'Universitat del Quindío i Omar de Jesús Montilla Galvis de l'Universitat del Valle (Colòmbia). La referenciada Teoria definix la contabilitat com “la ciència social aplicada que estudia la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de la riquea (ambiental, social i econòmica) controlada per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar la gestió (control múltiple) que l'organisació eixercix sobre la mencionada riquea, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de les mateixes (riquees)".

La teoria tridimensional de la contabilitat T3C supera la visió reduccionista de considerar el saber contable sol en la dimensió econòmic-financera. Propon que la contabilitat és una ciència social aplicada autònoma i independent, distanciant-se de les corrents que l'adscriuen com tècnica de l'economia. La tradicional unitat de mida monetària, és considerada una possibilitat, pero no l'única en l'univers de medició/valoració possible de la contabilitat. Els elements tradicionals [gnoseológicos, conceptuals, tècnic-procedimentals] deuen ser redefinits per a ampliar l'espectre teòric-aplicat de la contabilitat de les organisacions. La funció i finalitat de la contabilitat constituïxen el núcleu de desenroll de la disciplina contable [ítem teleológico i deontològic], superant el instrumentalismo i generant un compromís en el desenroll sostenible integral propi d'una disciplina social.

La construcció d'una estructura general dels models contables i el disseny general dels marcs conceptuals per a la preparació i presentació d'estats i informes contables ambientals, socials i econòmics, pretén cobrir la necessitat de soportar la representació de la realitat contable ambiental, social i econòmica en paràmetros, criteris i conceptes propis de la seua naturalea. L'estructura dels marcs conceptuals de contabilitat per als diferents models conservarà uns components i ítems comuns que permeten la comparabilidad estructural i la diferenciació conceptual dels diferents sistemes contables, és aixina, com l'estructura general i el marc general contable constarà dels mateixos ítems en térmens abstractes, pero en el model i els sistemes contables específics tindran la seua pròpia naturalea, depenent la realitat (ambiental, social o econòmica a representar).

Conceptes bàsics

Biocontabilidad

La disciplina social (branca o model de la ciència contable) que estudia la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de la riquea natural controlada per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar la gestió que l'organisació eixercix sobre la riquea natural, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de la mateixa.
La biocontabilidad es diferencia de la contabilitat ambiental, terme que tradicionalment s'ha utilisat per a fer referència a la branca de la contabilitat econòmica que estudia la valoració quantitativa monetària de l'existència i circulació de la riquea natural controlada per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar la gestió econòmica que l'organisació eixercix sobre la riquea natural, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i la seua sostenibilitat econòmica.

	Criteri a evaluar	Bio-contabilitat	Contabilitat Ambiental
1	Ubicació contable	Model contable	Sistema contable derivat del model contable econòmic
2	Objecte d'estudi	Valoració ambiental de la riquea ambiental controlada per l'organisació	Valoració econòmica de la riquea ambiental controlada per l'organisació
3	Finalitat	La sostenibilitat de la riquea ambiental	Manteniment del capital financer
4	Criteris de reconeiximent	L'existència d'un recurs útil per a la dimensió ambiental	a. el benefici o sacrifici econòmic de la partida i b. la medició monetària confiable
5	Presentació d'informació	Estats contables ambientals	Estats contables financers (partides ambientals)
6	Beneficis perseguits	Ambientals	Econòmics
7	Unitat de medida	Unitats de valor ambiental	Unitats monetàries
8	Método de representació	Múltiples métodos	Partida doble

Sociocontabilidad

La disciplina social (branca o model de la ciència contable) que estudia la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de la riquea social controlada per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar la gestió que l'organisació eixercix sobre la riquea social, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de la mateixa.

Contabilitat econòmica

La disciplina social (branca o model de la ciència contable) que estudia la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de la riquea econòmica controlada per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar la gestió que l'organisació eixercix sobre la riquea econòmica, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de la mateixa.

Antecedents

1. Mora, Montes i Mejía (2005) en el text “Efectes de la regulació contable internacional” proponen que les accions de les organisacions tenen efectes econòmics, socials i ambientals; s'afirma que la contabilitat tradicional solament reconeix part dels impactes econòmics, desconeixent els impactes en les atres dos dimensions en les que deu informar l'organisació.
   
2. Montes, Mejía i Montilla (2005, 210) en el text “Contabilitat emergent” es propon per a la contabilitat el Programa d'investigació científic PIC “ètic-soci-humanístic” a on la contabilitat abandona el caràcter eminentment econòmic per a crear un nou núcleu ubicant la relació naturalea-home-economia com a estructura bàsica.
   
3. Montes, Mejía i Salazar (2006, 98 i 99) en el text "Paradigmes en Contabilitat” sintetisen la proposta d'un nou model de contabilitat orientat “al mejoramiento de les condicions de vida de les comunitats, contribuir a la protecció del mig ambient i garantisar que les generacions puguen satisfer les seues necessitats com ho prescriu el concepte de desenroll sostenible”, este nou model es va denominar “paradigma ètic-soci-humanístic de la contabilitat”.
   
4. Mejía (2010) en el text “Contabilitat Ambiental” sustenta perque el model financer no és pertinent per a donar conte de la realitat ambiental, senyala ademés que és diferent la contabilitat ambiental, la contabilitat de gestió ambiental i la contabilitat financera ambiental, indicant que la primera requerix la seua formulació conceptual i el seu desenroll tècnic.
   
5. Mejía i Montes (2011) en la ponència “Estructura general de la teoria pura, els models i sistemes en contabilitat” presenten una nova definició de contabilitat com “la ciència social aplicada que estudia la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de les riquees (ambiental, social i econòmica) controlades per les organisacions, utilisant diversos métodos que li permeten evaluar el control múltiple que l'organisació eixercix sobre la mencionada riquea, en la finalitat de contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de la mateixa”.
   

1. Mejía i Montes (2012) en l'artícul “Anàlisis dels conceptes de capital, manteniment d'est i la seua relació en la riquea ambiental” establixen que la contabilitat té tres models contables: ambiental, social i econòmic; que corresponen a igual número de dimensions de la contabilitat i tipos de riquea que l'organisació deu generar, acumular i sostindre de manera integral.
   
2. Mejía i Vargas (2012) en l'artícul “Contabilitat per a la sostenibilitat ambiental i social” consideren que la contabilitat està compromesa en la sostenibilitat integral, per ad açò els conceptes tradicionals dels models i sistemes contables deuen ampliar-se per a permetre l'inclusió de la naturalea i la societat en el seu univers discursivo. Les definicions tradicionals d'actiu, passiu, patrimoni, ingrés i egreso deuen ser reconstruïdes de manera que les dimensions tradicionalment no incloses en l'informació contable puguen incloure's.
   
3. Mejía, Mora i Montes (2013) en l'artícul “Adscripció de la contabilitat en l'estructura general del coneiximent” es presenta la Teoria tridimensional de la contabilitat com una nova visió àmplia, holística i integral de la contabilitat, afirmant que “la ciència contable deu donar conte de la dimensió ambiental, la social i l'econòmica, pero el component econòmic no és el més important”.
   
4. Mejía, Mora i Montes (2013) en l'artícul “Aproximació crítica a la funció contable des de la teoria tridimensional de la contabilitat”, indiquen que la contabilitat no llimita la seua actuar a la descripció neutral de la realitat, sino que pel contrari la seua finalitat es troba fundada en consideracions ètiques que la fan una disciplina moral, normativa i crítica, que descriu, explica, prediu i prescriu la situació i dinàmica de la riquea que l'organisació controla. L'existència d'este saber milenari (contabilitat) se sustenta en la la seua capacitat per a contribuir a l'acumulació, generació, distribució i sostenibilitat integral de la riquea ambiental, social i econòmica que les organisacions gestionen i que sobre les mateixes agreguen o destruïxen valor, depenent la gestió organizacional i l'interrelació home-organisació -societat-naturalea.
   
5. Mejía, Montes i Mora (2013) en l'artícul el_objecte_de_estudi_de_la_contabilitat_51-70.pdf “Identificació de l'objecte d'estudi de la contabilitat” senyalen que la contabilitat com a ciència social aplicada té un objecte d'estudi ampli que permet complir la seua funció i finalitat. El document identifica diferents propostes objectes d'estudi tant materials com a formals, es classifiquen i propon un objecte d'estudi integral “la valoració qualitativa i quantitativa de l'existència i circulació de riquea controlada per l'organisació”.

Referències Bibliogràfiques

• _{LOPES DE SA, Antonio. (1995) Autonomia i calitat científica de la contabilitat. Revista de la Facultat de Contaduría Pública UNAB.}
• LOPES DE SA, Antonio. (1997) Teoria general del coneiximent contable. Madrit: ICAC.
• MEJÍA SOTO, Eutimio. (2010) Contabilitat ambiental. Armènia: FIDESC.
• MEJIA SOTO, Eutimio. I MONTES SALAZAR, Carlos. Alberto.

• MEJIA SOTO, Eutimio. I MONTES SALAZAR, Carlos. Alberto. (2012) “Anàlisis dels conceptes de capital i manteniment i la seua relació en la riquea ambiental”, Revista Internacional Legis de Contabilitat i Auditoria, N.º 49, giner-març, p. 115-154.
• MEJIA SOTO, Eutimio. I MONTES SALAZAR, Carlos. Alberto. (2011) “Estructura general de la teoria pura, els models i sistemes en contabilitat”. Trobada de la Ret de Filosofia, Teoria i Educació en Administració. Universitat Nacional de Colòmbia. 11, 12 i 13 de maig, Manizales.
• NARVAEZ GARCIA, José Ignacio. Dret Mercantil Colombià. Part General. Tom I. Legis. Santa fe de Bogotà. 2002.
• MEJIA SOTO, Eutimio; MONTES SALAZAR, Carlos. Alberto i DAVILA, Gloria Cecilia. Introducció al pensament contable de García Casella. Quaderns de Contabilitat Universitat Javeriana No 30. Giner-juny de 2011.
• MEJÍA SOTO, Eutimio (2005) Introducció al pensament contable de Richard Mattessich. Revista Internacional Legis de Contabilitat i Auditoria N.º 24, (octubre - decembre).
• MEJÍA SOTO, Eutimio (2011) Introducció al pensament contable de García Casella. Armènia: FIDESC.
• MEJÍA SOTO, Eutimio; MONTES SALAZAR, Carlos Alberto i BOTERO ECHEVERRY, David. (2006) Programes d'investigació en contabilitat. Cali: Arts Gràfiques del Valle.
• MORA ROA, Gustavo; MONTES SALAZAR, Carlos Alberto i MEJÍA SOTO, Eutimio. (2005) Efectes de la regulació contable internacional. Armènia: Universitat del Quindío.
• MONTES SALAZAR, Carlos Alberto i MONTILLA GALVIS, Omar de Jesús i MEJÍA SOTO, Eutimio. (2005) Contabilitat emergent. Cali: Universitat Lliure.
• MONTES SALAZAR, Carlos Alberto; MEJÍA SOTO, Eutimio i VALENCIA SALAZAR, Jhon Jairo. (2006) Paradigmes en contabilitat. Cali. Arts Gràfiques del Valle.
• MEJÍA SOTO, Eutimio; MORA ROA, Gustavo i MONTES SALAZAR, Carlos Alberto (2013). Adscripció de la contabilitat en el camp del coneiximent. Quaderns de Contabilitat No 34, Pontifícia Universitat Javeriana, 159-187.
• MEJÍA SOTO, Eutimio i VARGAS MARÍN, Luis Alberto (2012). Contabilitat per a la sostenibilitat ambiental i social. Revista Lúmina No 13; giner-decembre; pp. 48-70.
• COELHO DA ROCHA, Luiz Fernando. (2004) Aportes sobre la doctrina científica del neopatrimonialismo contable. Revista internacional Legis de Contabilitat i Auditoria, No 20 (octubre-decembre), pp. 129-144.