Anar al contingut

Teorema dels cantons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Иллюстрация уголков.png
Una ilustració de la teorema dels cantons de la combinatòria aditiva: un subconjunt del quadrat.

En combinatoria aritmètica, la teorema dels cantons declara que per a cada ε>0, per a N suficientment gran, qualsevol conjunt en a lo manco εN2 punts en el látice de N×N dau per {1,,N}2 conté un cantó, és dir una terna de punts de la forma {(x,y),(x+h,y),(x,y+h)} en h0. Va ser provat primer per Miklós Ajtai i Endre Szemerédi en 1974 utilisant el Teorema de Szemerédi.[1] En 2003, József Solymosi va donar una prova curta utilisant el lema d'extracció del triàngul.[2]

Enunciat

[editar | editar còdic]

Definim un cantó com un subconjunt de 2 de la forma {(x,y),(x+h,y),(x,y+h)}, a on i x,y,h. Per a cada h0, existix un sancer positiu N(ε) tal que per a qualsevol ε>0, qualsevol NN(ε), qualsevol subconjunt A{1,,N}2 en tamany a lo manco εN2 conté un cantó.

La condició h0 pot ser relaixada a h>0, mostrant que si A és dens, llavors té algun subconjunt dens que és centralmente simètric.

Visió general de la prova

[editar | editar còdic]

Lo que seguix és un esbós de l'argument de Solymosi.

Supongam que A{1,,N}2 és un conjunt lliure de cantons. Construir un grafo auxiliar tripartit G en parts X={x1,,xN}, Y={y1,,yN}, i Z={z1,,z2N}, a on xi correspon a la llínea x=i, yj correspon a la llínea y=j, i zk correspon a la llínea x+y=k. Conectem dos vèrtiços si l'intersecció de les seues llínees corresponents es troba en A.

Notem que un triàngul en G correspon a un cantó en A, exceptuant el cas trivial a on les llínees que corresponen als vèrtiços del triàngul concur en un punt en A. Seguix que cada aresta de G es troba en exactament un triàngul, per lo tant, pel lema d'extracció del triàngul, Go(|V(G)|2) arestes, aixina que |A|=o(N2), com desijàvem mostrar.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1974).Stud. Sci. Math. Hungar..9
    9–11..
  2. Solymosi (2003). «Note on a generalization of Roth's theorem», Aronov (ed.). Discrete and computational geometry, Berlin: Springer-Verlag, pp. 825–827. doi:10.1007/978-3-642-55566-4_39. ISBN 3-540-00371-1.


Referències

[editar | editar còdic]