Teorema dels cantons
En combinatoria aritmètica, la teorema dels cantons declara que per a cada , per a suficientment gran, qualsevol conjunt en a lo manco punts en el látice de dau per conté un cantó, és dir una terna de punts de la forma en . Va ser provat primer per Miklós Ajtai i Endre Szemerédi en 1974 utilisant el Teorema de Szemerédi.[1] En 2003, József Solymosi va donar una prova curta utilisant el lema d'extracció del triàngul.[2]
Enunciat
[editar | editar còdic]Definim un cantó com un subconjunt de de la forma , a on i . Per a cada , existix un sancer positiu tal que per a qualsevol , qualsevol , qualsevol subconjunt en tamany a lo manco conté un cantó.
La condició pot ser relaixada a , mostrant que si és dens, llavors té algun subconjunt dens que és centralmente simètric.
Visió general de la prova
[editar | editar còdic]Lo que seguix és un esbós de l'argument de Solymosi.
Supongam que és un conjunt lliure de cantons. Construir un grafo auxiliar tripartit en parts , , i , a on correspon a la llínea , correspon a la llínea , i correspon a la llínea . Conectem dos vèrtiços si l'intersecció de les seues llínees corresponents es troba en .
Notem que un triàngul en correspon a un cantó en , exceptuant el cas trivial a on les llínees que corresponen als vèrtiços del triàngul concur en un punt en . Seguix que cada aresta de es troba en exactament un triàngul, per lo tant, pel lema d'extracció del triàngul, té arestes, aixina que , com desijàvem mostrar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1974).Stud. Sci. Math. Hungar..9
- 9–11..
- ↑ Solymosi (2003). «Note on a generalization of Roth's theorem», Aronov (ed.). Discrete and computational geometry, Berlin: Springer-Verlag, pp. 825–827. doi:10.1007/978-3-642-55566-4_39. ISBN 3-540-00371-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de las esquinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.