En matemàtiques, la teorema de Nagell-Lutz és el resultat en la geometria diofántica de les curves elíptiques.

Esta teorema va ser provada de forma independent pel noruec Trygve Nagell en 1935 i la francesa Élisabeth Lutz en 1937.

Siga

E=y2=f(x)=x3+ax2+bx+c

una curva elíptica no singular, en coeficients sancers

a,b,c

, i siga:

D=−4a3c+a2b2+18abc−4b3−27c2

llavors un punt P=(x,y) d'orde finit complix que:

y=0

en el cas del qual l'orde del punt és 2, o:

y|D.