Anar al contingut

Teorema de Mills

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la teorema de Mills afirma que:

Existix una constant θ tal que ⌊θ3n⌋ és un número primo para tots els número natural n≥1.

a on θ indica una constant matemàtica cridada constant de Mills i ⌊θ3n⌋ indica la funció partix sancera de θ3n. La teorema va ser demostrada en 1947 per Mills[1] , qui, no obstant, no va determinar el valor de θ, ni va propondre cap aproximació. Successivament el valor de la constant va ser calculat de forma cada volta més precisa. A dia de hui, es desconeix el seu valor exacte, pero, si és certa l'hipòtesis de Riemann, la constant val aproximadament

θ≈1,30637788386308069046... A051021.

Número primo de Mills

Els número primo generats per la constant de Mills es coneixen com a número primo de Mills. De nou, si és certa l'hipòtesis de Riemann, la successió de número primo de Mills comença aixina:

2, 11, 1361, 2521008887... A051254.

Si θ(i) denota el i-ésimo terme d'esta successió, llavors θ(i) pot calcular-se com el menor número primo major que θ(i −1)3. Per a poder assegurar que es produïx esta successió de número primo en truncar θ3n a la seua part sancera, per a n = 1, 2, 3, ..., deu verificar-se que θ(i) < (θ(i −1) + 1)3. Els resultats de Hoheisel-Ingham garantisen que existix un número primo entre dos números cúbics suficientment grans, i açò basta per a provar la desigualtat si es partix d'un primer número primo θ(1) suficientment gran. L'hipòtesis de Riemann implica que existix un número primo entre dos gavetes consecutives i permet, aixina, ignorar la condició de que els números cúbics siguen "suficientment grans" i fer que el primer terme de la successió siga θ(1) = 2.

El major número primo de Mills que es coneix (a partir de l'hipòtesis de Riemann) és

(((((((((23+3)3+30)3+6)3+80)3+12)3+450)3+894)3+3636)3+70756)3+97220,

que té 20.562 sifres.

Càlcul numèric

En calcular la successió de número primo de Mills, es pot aproximar la constant de Mills a:

A≈a(n)1/3n.

Caldwell i Cheng[2] varen utilisar este método per a obtindre casi 7000 sifres decimals de la constant de Mills suponent certa l'hipòtesis de Riemann. No es coneix cap fòrmula tancada per a calcular la constant, i ni tan sols se sap si és un número racional.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ W. H. Mills, A prime-representing function (1947) (en anglés)
  2. ↑ Caldwell, Chris K.; Cheng, Yuanyou (2005), "Determining Mills' Constant and a Note on Honaker's Problem", Journal of Integer Sequences 8 (05.4.1). (en anglés)
  3. ↑ Finch, Steven R. (2003), "Mills' Constant", Mathematical Constants, Cambridge University Press, pp. 130–133, ISBN 0-521-81805-2. (en anglés)


Referències