Teorema de Mills
En matemàtiques, la teorema de Mills afirma que:
|
a on indica una constant matemàtica cridada constant de Mills i indica la funció partix sancera de . La teorema va ser demostrada en 1947 per Mills[1] , qui, no obstant, no va determinar el valor de , ni va propondre cap aproximació. Successivament el valor de la constant va ser calculat de forma cada volta més precisa. A dia de hui, es desconeix el seu valor exacte, pero, si és certa l'hipòtesis de Riemann, la constant val aproximadament
Número primo de Mills
Els número primo generats per la constant de Mills es coneixen com a número primo de Mills. De nou, si és certa l'hipòtesis de Riemann, la successió de número primo de Mills comença aixina:
Si θ(i) denota el i-ésimo terme d'esta successió, llavors θ(i) pot calcular-se com el menor número primo major que θ(i −1)3. Per a poder assegurar que es produïx esta successió de número primo en truncar θ3n a la seua part sancera, per a n = 1, 2, 3, ..., deu verificar-se que θ(i) < (θ(i −1) + 1)3. Els resultats de Hoheisel-Ingham garantisen que existix un número primo entre dos números cúbics suficientment grans, i açò basta per a provar la desigualtat si es partix d'un primer número primo θ(1) suficientment gran. L'hipòtesis de Riemann implica que existix un número primo entre dos gavetes consecutives i permet, aixina, ignorar la condició de que els números cúbics siguen "suficientment grans" i fer que el primer terme de la successió siga θ(1) = 2.
El major número primo de Mills que es coneix (a partir de l'hipòtesis de Riemann) és
que té 20.562 sifres.
Càlcul numèric
En calcular la successió de número primo de Mills, es pot aproximar la constant de Mills a:
Caldwell i Cheng[2] varen utilisar este método per a obtindre casi 7000 sifres decimals de la constant de Mills suponent certa l'hipòtesis de Riemann. No es coneix cap fòrmula tancada per a calcular la constant, i ni tan sols se sap si és un número racional.[3]
Vore també
Referències
- ↑ W. H. Mills, A prime-representing function (1947) (en anglés)
- ↑ Caldwell, Chris K.; Cheng, Yuanyou (2005), "Determining Mills' Constant and a Note on Honaker's Problem", Journal of Integer Sequences 8 (05.4.1). (en anglés)
- ↑ Finch, Steven R. (2003), "Mills' Constant", Mathematical Constants, Cambridge University Press, pp. 130–133, ISBN 0-521-81805-2. (en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Mills» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.