Teologia índia
La teologia índia és una corrent teològica que té expressions interreligiosas i ecuménicas i instàncies organisatives en vàries iglésies, que es caracterisa per recuperar el pensament i les creències religioses milenàries dels pobles originaris d'Amèrica, perseguides i reprimides, per a relacionar-les en les teologia i creències religioses actuals. Com a corrent teològica en identitat pròpia apareix al començament de la década de 1990 molt vinculada en els moviments de crítica i protesta contra els events de celebració del 500.º aniversari de l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica. La teologia índia es relaciona en les pastorals indígenes que tenen vàries iglésies i moviments religiosos. Varis dels seus integrants consideren a la teologia índia com a vertent més o menys autònoma de la teologia de la lliberació. Potser l'antecedent més primitiu es tracte de la Rebelió dels Zendals de 1712, en la que, arropats dins de la seua interpretació del cristianisme, els indígenes varen combatre al govern virreinal espanyol.
Vore també
Bibliografia
- Pablo Suess, Juan F. Gorski, M. M., Beat Dietschy, Fernando Mires, José Luis Gómez-Martínez (1998). Desenrolle històric de la teologia índia, Lleve: Abya-Yala. ISBN 9978044132.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teología india» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.