Temporada de precipitacions en el Altiplano del Titicaca
Temporada de precipitacions en el Altiplano del Titicaca, denominada en Chile hivern andino, aixina com hivern altiplánico o hivern Bolivià —nomenat precipitacions d'estiu—, a les époques de major pluviosidad en els Vages centrals.[1] El terme és paradòxic, ya que el fenomen es dona majorment entre els mesos de decembre i març, corresponents a l'estiu austral.
Les precipitacions d'esta estació s'originen com pluges orogràfiques causades per masses d'aire provinents de la regió del Amazones durant l'estació plujosa. Estes es produïxen especialment en el Altiplano de la Cordillera dels Vages per l'activitat convectiva, que és la precipitació que s'associa a la formació de nuvolositat cumuliforme durant la vesprada, quan el calfament del sol favorix el desenroll de moviments ascendents i produïx precipitacions en este lloc.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
L'aument de les precipitacions en estiu és un dels dos fenomens meteorològics que ocorren en l'entorn del desert de Atacama. L'atre fenomen és la camanchaca que s'estén sobre la costa del nort chilé.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Orige
[editar | editar còdic]| La posició nort o sur de l'alt de Bolívia determina si les seues corrents d'aire arrastren aire sec de Atacama (case nort) o si arrastren aire humit de l'Amazones. | ||
El fenomen es deu a la conjugació de varis factors climàtics ya presents en la zona, pero en diferents temps i intensitat.
El primer d'ells és el "alta de Bolívia", un sistema de vents a alta altitut que gira en contra del sentit de les busques del rellonge sobre Bolívia, Perú, Chile i Argentina. El seu centre varia la seua posició, a voltes més al nort, atres voltes més al sur.
Existixen ademés dos fronts núvols provinents respectivament de l'oceà Pacífic i de l'oceà Atlàntic que es mouen el primer cap a l'est i el segon cap a l'oest chocant abdós contra les respectives ales de la cordillera dels Vages.
La sequetat del front del Pacífic és la causa del desert de Atacama. Es deu a la subsidencia en la vora oriental del anticiclón subtropical del Pacífic Sur.[3]
Pel contrari, els núvols del front de l'Atlàntic, cridat cinturó de pluges tropicals, vénen carregades d'aigua que no termina de descarregar-se en la zona amazónica. Açò conduïx a que les terres baixes a l'est del Altiplano presenten un règim tropical-continental, en un màxim de pluja convectiva durant els mesos d'estiu (decembre, giner, febrer).[3]
Normalment, cap d'estos fronts per sí solament podria aplegar al altiplano que té altures de 4000 m s. n. m. i més. La regió del altiplano seria una zona seca. Es diu que la cordillera té un efecte barrera davant tals fronts.[4]
El centre de pressió "alta de Bolívia" conseguix arrastrar una bona part del front Atlàntic fins a la part més septentrional del altiplano.
Per les variacions d'intensitat i posició de el "alta de Bolívia", les pluges periòdicament aumenten més que atres anys i alcancen les zones més al sur del altiplano chilé.
Un informe de la Direcció general d'Aigües ho explica, per al salar de Atacama, en les següents paraules:[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- La conca del Salar de Atacama es troba a una latitut en que, per als mesos entre abril i novembre, les precipitacions són pràcticament nules per la presència del Anticiclón del Pacífic, cinturó d'altes pressions de gran estabilitat climàtica. En els mesos d'estiu el Anticiclón es desplaça cap a latitut majors permetent la penetració del Front Equatorial de baixes pressions, lo que genera inestabilitat atmosfèrica en el altiplano en corrents ascendents d'aire i formació de núvols. Este fenomen es reconeix com l'hivern altiplánico i es caracterisa per presentar importants precipitacions.
Conseqüències
[editar | editar còdic]L'intensitat de les pluges provoca un aument més que notable dels rius de la zona, ya siga que vagen a la conca endorreica del llac Coipasa, com el riu Lauca o que es dirigixquen a l'oest des de les estribaciones occidentals del altiplano com el riu Sant Josep de Azapa.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Hivern altiplánico” en ple estiu en Chile i Perú: el fenomen que causa devastadores pluges i llaus en abdós països Publicat el 13 de febrer de 2019. Consultat el 14 de febrer de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Juan J. Pueyo, Génesis de formacions evaporíticas: models andinos i ibèrics, Edicions Universitat Barcelona, 1991
- ↑ 3,0 3,1 René D. Garreaud, Marcelo Seluchi, Pronòstic de la convecció en el Altiplano Sud Americana ocupació el model regional Eta/CPTEC, pág. 2
- ↑ LucOrtlieb, Events El Chiquet i episodis plujosos en el desert de Atacama: El registre dels últims dos sigles, 1995, Bulletin de L'Institut Francais d'Etudes Andines, pàgina 520
- ↑ Direcció general d'Aigües, Ministeri d'Obres Públiques de Chile, Anàlisis dels Mecanismes d'Evaporament i Evaluació dels Recursos Hídrics del Salar de Atacama INFORME FINAL, 2014
- ↑ L'alta de Bolívia i les pluges d'estiu
- Este artícul conté una traducció derivada de «Temporada de precipitaciones en el Altiplano del Titicaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.