Telescopi de tubo Geiger

El Telescopi de tubo Geiger és un instrument científic utilisat per a medir les intensitat, espectres d'energia, i la distribució angular d'electrons i protones en forma de partícules energètiques en l'espai interplanetario i prop de Júpiter i Saturn a bordo de naus espacials.

L'instrument que equipava la nau Pioneer 10 va ser desenrollat a principis de la década de 1970, i estava compost per una série de sèt tubos Geiger-Müller en miniatura, coneguts en conjunt com un telescopi de tubo Geiger (GTT per les seues sigles en anglés). Cada tubo és un menut cilindre ple de gas. Quan una partícula carregada passa a través del gas, es desencadena un impuls elèctric pel desequilibri creat en el voltage aplicat. Es registren els impulsos individuals en cinc dels tubos i els polsos coincidentes en tres combinacions dels sèt tubos. Es detecten els protones en energies superiors a 5 MeV i els electrons en energies majors de 40 keV.

En el Pioneer 11, un dels tubos Geiger-Müller va ser substituït per una oblea de silici prima per a detectar protones en l'interval d'energia específica de 0,61 a 3,41 MeV. Es varen fer atres canvis menors per a millorar les característiques del sistema de detecció.

Els trens de polsos es varen passar a través processadors de senyes cuasi-logarítmics i després al sistema de telemetría de radi de la nau espacial. Les distribucions angulars es varen medir quan la nau espacial girava. Estes senyes de telemetría es varen transmetre a la Terra per mig del transmissor de banda S de 8 vats de potència situat en l'interior de la sonda Pioneer, utilisant una de les huit velocitats de transmissió de senyes disponible (de 16 a 2048 bits per segon).