Taula de pedra
La Taula de Pedra forma part del món fictici de Les Cròniques de Narnia, creada per C. S. Lewis; apareix en dos llibres de la saga: El lleó, la bruixa i l'armari i El príncip Caspian. Situada dins de les lindes dels Grans Boscs, originalment és una enorme llosa de pedra grisa molt dura sostinguda per quatre pedres verticals que s'utilisa per a portar a terme sacrificis.
Senyes sobre la Taula de Pedra
El sacrifici de Aslan
En el segon llibre, per orde cronològic, El lleó, la bruixa i l'armari, Edmund Pevensie traïciona als seus germans i es passa al bando de la bruixa blanca; pero s'arrepenedix i les tropes d'Aslan ho rescaten. Jadis no està d'acort en este rescat i manté una audiència en el lleó a on li recorda que segons la Màgia Insondable tot traïdor li pertany. Aslan fa retrocedir a tots i parla a soles en la bruixa; llavors Aslan decidix sacrificar-se pel traïdor humà. Eixa nit sense que ningú es done conte de lo pactat en la bruixa blanca Aslan va a la Taula de Pedra a on ho espera la bruixa en totes les seues tropes per a matar-ho.
El Altozano de Aslan
1303 anys despuix del sacrifici de Aslan, per canvis geogràfics, la Taula de Pedra que ara és una llosa trencada, ya no es trobava en la part alta d'un tossal, sino més be en l'interior d'un enorme montícul que varen alçar els narnianos sobre el lloc màgic del sacrifici de Aslan. El montícul, cridat el Altozano de Aslan, està excavat en el seu interior en galeries i coves i la pedra es troba en la cova central.
En el llibre El príncip Caspian la major part de les batalles tenen lloc en eixe entorn precisament.
El Gavinet de Pedra
En el tercer viage de Lucy i Edmund Pevensie a Narnia, durant La travessia del Viager de l'Alba abans d'aplegar al Fi del Món, paren en l'Illa de l'Estrela Ramandu, que és el principi del Fi del Món. Allí troben una llarga taula, la Taula de Aslan, i en el centre d'ella el Gavinet de Pedra en el que Jadis va assestar una cuchilada mortal a Aslan en la Taula de Pedra.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesa de piedra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.