Tanystropheus
Tanystropheus ("vèrtebra llarga") és un gènero extint de saurópsidos (reptils) prolacertiformes. Tenia un coll llarc (media tres metros) el qual estava format per vèrtebres allargades i que li servia per a peixcar sense la necessitat d'entrar en l'aigua.[1] Va viure a mitan del periodo Triásico; els seus restants fòssils varen ser trobats en Europa i en Orient Mig.
Descripció
[editar | editar còdic]
Tanystropheus tenia la complexió d'un fardacho, en les pates esteses cap als costats. No obstant, el seu coll s'ix fòra de lo habitual, per ser més llarc que el cos i la coa junts. La seua morfologia és tan estranya que desconcerta als paleontòlecs. Utilisant el símil de la girafa, que també posseïx un coll molt llarc en poques vèrtebras, es creu que Tanystropheus es movien torpemente al no poder girar el cap en celeritat. Tanystropheus medien fins a 6 metros de llongitut.
Paleobiología
[editar | editar còdic]Tanystropheus s'alimentaven de peixos. Si be les crío es quedaven en terra ferma, els adults segurament s'aventuraren en certa regularitat a peixcar en l'aigua. No obstant, moltes voltes açò no devia ser necessari, puix el seu coll els permetia atrapar peixos des de la vora, sumergint el cap en l'aigua inclús tenint les quatre pates en la vora.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ BBC reconstrucció de Tanystropheus (manté que l'animal era aquàtic)
- ↑ «Museu d'Història Natural de Londres». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 22 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tanystropheus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.