Djedkare
Djedkare fon un faraó de la dinastia V de l'Antic Egipte que va governar abans de l'any 2.300 a. C.
El seu nom d'Horus fon Djedkhau ('fermament aparegut'), el Nebti Djedkhawnebti; l'Horus d'or, Biknubdjed ('El falcó dorat és ferm'); nom Sa Ra Djedkare ('el Ka de Re és ferm' o 'L'ànima de Re perdura').
És el Tankeris de Manethó i en les llistes egípcies se'l nomena com a Maatkare i com a Isesi.
En el temple mortuori de Nefererkare, es va trobar un got a on es veu una festa d'aniversari de regne que es celebrava als trenta anys de regnat; el papir de Torí en diu 28 (pero el signe és dubtós i podria ser 38) i Manethó 44. En l'archiu del temple, es va trobar també constància del cens de ramats vint del faraó, lo que voldria dir que al menys va governar 39 anys.
Va succeir a Menkauhor, que podria ser el seu pare o germà.
Es va casar en Meresankh IV, la tomba de la qual està en la necròpolis principal de Saqqara. Va tindre al menys dos fills, Isesiankh i Raemkui. És possible que el seu successor, Unas, també fora fill seu.
La seua piràmide, la va construir Senekhemib, que també va dirigir la construcció del seu palau.
El nom del faraó apareix en les inscripcions de Maghara en el Sinaí. També consta que va explotar les pedreres d'Assuan, i mines en Núbia. També varen existir contactes comercials en Biblos. Apareix el nom del faraó en la biografia d'Itush i de Gemni, en Saqqara, en algunes gerres a on es nomena el primer festival Seth, i en una inscripció en Abusir.
En este faraó, l'administració provincial i la noblea varen tindre ya un poder considerable. Per això, el faraó va establir l'entrada als càrrecs principals dels prínceps i familiars propers i atres càrrecs menors es varen suprimir. En canvi, va guanyar pes la figura del visir, pero que va tindre contrapartida en la creació del visir del sur. Els visirs varen deixar tombes cada vegada més luxoses.
Este faraó va decidir no construir cap temple solar, tant per una disminució del cult a Ra durant el seu regnat, com perque l'economia del país no ho permetia. El cult de Ra no fon abandonat, pero es creu que va perdre pes.
La seua piràmide funerària (nomenada en el seu temps la bella piràmide d'Isesi) està en Saqqara. De la piràmide, només resten unes ruïnes. Era d'estructura escalonada (6 escalons) i revestida per fer-la de cares llises, i tenia una alçada d'uns 50 m. en entrada pel nort. Fon identificada en l'any 1946 com la piràmide de Djedkare. En la cambra funerària, revestida en pedra calcària fina de Tura, es va trobar algun tros d'un cos, provablement el del faraó, que correspon a un home d'almenys 50 anys.
El temple funerari no s'ha excavat més que en part, pero s'ajusta al model normal dels faraons d'oesta dinastia. En les 16 columnes, s'hi varen trobar el nom i títols del faraó.
La piràmide de la reina i un temple funerari anex foren descoberts en els anys 50, pero no poden ser de la reina Meresankh IV, que té la tomba en Saqqara, i podrien correspondre a una reina secundària. Algunes tombes se'n troben a la vora, pero la majoria dels familiars i colaboradors del rei (fills, filla i oficials) es troben en Abusir.
El va succeir com a faraó, Unas.