Tacógraf



Un tacógraf (grec τάχος (takhos): ‘rapidea’; i γράφος (grafos), de la raïl de γράφειν (grafein): ‘escriure’) és un dispositiu electrònic que registra diversos successos originats en un vehícul de transport terrestre durant la seua conducció, siga de càrrega o de passagers i de carretera o ferroviari. Els successos que registra un tacógraf normalment són: distància recorreguda pel vehícul, velocitat (promig i màxima), acceleració i frenades brusques, temps de ralentí (periodo durant el qual el vehícul permaneix detingut en el motor en marcha), temps de descans i interrupcions entre uns atres. Estes senyes, depenent del tacógraf, poden ser recopilats per una computadora i almagasenats en una base de senyes o imprimir-se en forma de gràfics en uns discs de paper per al seu posterior anàlisis.
Maneig
Abans de partir, s'introduïx en el dispositiu el disc del tacógraf reblit o la targeta del conductor. El conductor deu ajustar el símbol del grup de temps corresponent a l'activitat que realise. El significat dels símbols és el següent:
- ⊙ – Símbol volant (no ajustable en tacógrafs automàtics): ajustar durant la conducció
- ⚒ – Símbol martells creuats: es deu ajustar per a totes les demés activitats actives fora de la conducció, com la càrrega i descàrrega del vehícul, la reparació, el llavat, etc.
- ⧄ – Símbol quadrat en barra diagonal: es deu ajustar quan s'està llest per a treballar o en temps d'espera, activitats passives com esperar a la càrrega i descàrrega, viajar com a copilot (també en la cabina per a dormir). També s'aplica quan el viage s'interromp per un bloqueig total.
- ⑁ – Símbol llit: es deu seleccionar per a descansos i temps de descans en el vehícul parat, quan el conductor pot dispondre lliurement del seu temps.
El tacógraf digital
- Artícul principal → tacógraf digital.
El nou tacógraf digital dispon d'una apariència similar al tacógraf analògic. El sistema consta d'una unitat de vehícul, un sensor de velocitat/distancia i les targetes de tacógraf.
Els discs del tacógraf analògic han segut reemplaçats per targetes inteligents, basades en un chip, que almagasenen l'informació de conducció i donen accés a determinades funcions segons el perfil de l'usuari (conductor, empresa, cos de control o taller). L'informació almagasenada serà la mateixa sobre temps i velocitats que apareix actualment en els tacógrafs analògics pero serà pràcticament impossible de manipular.
L'unitat de vehícul s'instalarà en l'interior de la cabina del conductor, de manera que el conductor puga visualisar-ho i manejar-ho. Este es comunicarà en el sensor, que estarà instalat en la caixa de canvis normalment, conectat en l'unitat per mig d'un cable.
En Espanya des de l'any 2006 tots els vehículs en un pes superior a 3.5 tonellades o que puguen transportar a més de 8 persones (inclós el conductor) deuen incorporar un tacógraf digital.[1]
Referències
- ↑ «Tacógrafo digital | Ministeri de Transports, Movilitat i Agenda Urbana». www.mitma.gob.es. Consultat el 2021-06-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tacógrafo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.