Túnel del Simplon
El túnel de Simplon és un túnel ferroviari en els Alps que conecta la ciutat de Brig en Valais (Suïssa) en el poble de Domodossola en el Piemont (Itàlia). El túnel consta de dos galeries i medix 19 823 m. Ha segut per molt temps el túnel ferroviari més llarc del món. Va ser inaugurat en 1906. El 19 de maig de 2006 va ser el dia oficial del centenari del túnel.
La llínea està explotada pels Ferrocarrils Federals de Suïssa (CFF) fins a l'estació italiana de Domodossola.
Actualment, més de 100 trens ho creuen cada dia, i la posada en funcionament del Túnel de base de Lötschberg, inaugurat el 15 de juny de 2007, aumentarà l'importància del Simplon.
La llínea oferix també l'oportunitat per als vehículs i passagers de ser transportats en vagons, des de Brig fins a Iselle o al contrari, per a evitar passar pel port del Simplon.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1880 comença a proyectar-se el túnel ferroviari baix els Alps, entre Brig i Domodossola a través del massiç del Simplon, i en 1895 es va concretar per mig de la firma d'un tractat en Itàlia, a pesar de les numeroses crítiques que va tindre esta jagantesca empresa per a la seua época. El proyecte incloïa un túnel i una galeria de menor diàmetro en paralel a una distància de 17 metros per a l'evacuació dels materials. Va ser la Companyia de Ferrocarrils del Jura Simplon (JS), fundada en 1889, qui va eixercitar un paper decisiu en l'èxit del proyecte.
- 1898: començ de l'excavació del primer túnel.
- 24 de febrer de 1905: perforació.
- 19 de maig de 1906: inauguració en presència de Víctor Manuel III d'Itàlia i del Consell Federal suís complet.
- 1906: electrificació.
- 1912: inici de l'expansió del segon túnel.
- 1921: perforació final del segon túnel.
El túnel està en la llínea Simplon-Orient-Express que va circular fins a 1977, conectant París en Estambul a través del Simplon, Milà, Trieste i Zagreb.
Obres de perforació
[editar | editar còdic]Excavat casi exclusivament a mà per mils d'obrers en picos i reixes mineres i més alvance en taladros hidràulics. Va haver 4.000 treballadors en la part suïssa i casi 10 000 en alguns moments del costat italià. El túnel va cobrar el seu deute, 67 víctimes mortals durant la construcció. Les condicions de perforació eren terribles, tant per la sofocant calor -més de 45 graus en l'interior del túnel- com perque a voltes la galeria es vea inundada en aigua gelada o calenta segons els manantiales que s'anaven trobant.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel del Simplon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.