Anar al contingut

Túnel de base

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cort travessera de túnel de base de Sant Gotardo, en Suïssa.

Un túnel de base és un tipo de túnel, principalment un túnel de ferrocarril, el qual està construït a través de la base d'un port de montanya. Este tipo de túnel conecta habitualment dos valls en la mateixa altitut.[1]

Quan es varen construir les primeres llínees de ferrocarril a través de terrenys montanyosos s'intentava minimisar els túnels, per les llimitacions tècniques i el cost, la qual cosa requeria pendents llargues i empinades i un traçat en moltes curves, i inclús espirals. Els túnels eren, per lo general, curts i molt més alts en la montanya. Estos túnels són cridats túnels de cim, sobretot per a diferenciar-los dels mateixos túnels de base que creuen el mateix massiç.

Els túnels de base prenen l'aproximació oposta, minimisant o eliminant pendents i curves, lo que té com a conseqüència túnels més llarcs pero distàncies totals més curtes per a viajar. Açò permet velocitats més altes reduint els costs del transport.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «LZMK: tunel» (en hr). enciklopedija.hr. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2016. Consultat el 2 de juny de 2016. «... prema dubini o terenu: niskoležići (bazni) tuneli, tuneli koji spajaju dvije doline približno iste nadmorske visine, visokoležići kratki vododijelni tuneli s usponima s obiju strana i prijelomom nivelete o sredini tunela et niskoležići dugi vododijelni tuneli s jednim nagibom.»