Túnel d'Aigua Negra

Plantilla:Eventofuturo <mapframe width=300 height=300 zoom=9 text="Tram propost per al túnel d'Aigua Negra (2016)."> {

 "type": "ExternalData",
 "service": "page",
 "title": "Túnel d'Aigua Negra (Argentina-Chile).map"  

} </mapframe> El túnel d'Aigua Negra és un proyecte vial que constarà en la construcció de dos túnelés, en el pas fronteriç d'Aigua Negra en la cordillera dels Vages, en la província argentina de Sant Joan i la chilena Regió de Coquimbo. L'obra està planificada com a part d'un corredor bioceánico, que conectarà el centre d'Argentina en el port del Oceà Pacífic de la ciutat de Coquimbo i el port de la ciutat de Porte Alegre en l'Oceà Atlàntic. Una volta iniciat s'estima que la seua construcció demorarà 9 anys.

En juny de 2022 el proyecte es trobava suspés.

Característiques del futur túnel

Estan proyectats en total dos túnels, un d'anada i un de regrés, cada u tindrà uns 13,8 quilómetros de llarc i 12 metros de diàmetro i estaran separats entre sí per 90 metros. Les vinculacions entre ells seran cada 500 metros a través de galeries de ventilació, túnels travessers de diferents diàmetros que serviran per a la circulació de vehículs llaugers i ventilació.

El método de perforació que es pensa és combinat, usant tuneladora en la major part del recorregut i el restant en método tradicional de voladures. Del costat chilé, es començarà fent un boquete d'aproximadament 1 quilómetro en método tradicional (usant explosius), que permeta l'entrada de la tuneladora, que és una espècie de tren d'entre 70 i 100 metros de llarc en una punta que en girar trenca la roca. La tunelera treballarà uns 10 quilómetros. Mentrestant, del costat argentí es "atacarà" la roca, en el método tradicional al voltant de 3 quilómetros, fins a trobar-se en el forat que vindrà fent la màquina des de Chile. Sobre la demora de l'obra, es preveu un total de 9 anys i un cost final de 1500 millons de dólars.

Història

El 28 d'agost de 2009 es va firmar un memoràndum d'enteniment entre els presidents de l'Argentina, Brasil i Chile per a consolidar la construcció del túnel. A l'any següent en el Cim del Mercosur es va informar sobre els alvanços del proyecte.El 28 d'agost de 2009, aprofitant el cim de presidents UNASUR en Sant Carlos de Bariloche, este proyecte va conseguir un impuls polític, en firmar Cristina Fernández, Michelle Bachelet i Luiz Inácio Lula da Silva un memoràndum d'enteniment per a consolidar la construcció del túnel. En 2019 el govern de Chile va advertir que el cost podria duplicar o triplicar els 1500 millons de dólars del càlcul oficial, En 2020 per decisió del govern de Sebastián Piñera les obres varen ser paralisades despuix de renunciar a un crèdit de el BID per a la construcció del túnel binacional, lo que va provocar queixes diplomàtiques d'Argentina. La decisió unilateral del conservador Piñera provoca queixes tant en Argentina com dins de Chile. El crèdit de el BID va ser formalment rebujat pel govern de Piñera lo que va provocar la caiguda del proyecte a pesar de no haver informat oficialment a Argentina ni a la Regió de Coquimbo originant un conflicte diplomàtic.