Tècnica de Van der Pauw
El método de Van Der Pauw és una tècnica usada comunament per a medir la resistividad i el coeficient de Hall d'una mostra. El seu poder yacer en l'habilitat de medir exactament les propietats d'una mostra de qualsevol forma arbitrària, mentres la mostra siga aproximadament bidimensional (per eixemple si és molt més prim que ample), sòlida (sense forats), i els electrodos estiguen colocats en el seu perímetro.
A partir de les medicions fetes, les següents propietats del material poden ser calculades:
- La resistividad del material
- El tipo de dopat (per eixemple si és un material Tipo-P o Tipo-N)
- La densitat laminar de portadors del portador majoritari (el número de portadors majoritaris per unitat d'àrea). A partir d'esta es pot trobar la densitat de càrrega i el nivell de dopat.
- La movilitat dels portadors majoritaris.
El método va ser propost per primera volta per Leo J. van der Pauw en 1958.[1]
Condicions
Hi ha cinc condicions que deuen ser satisfetes per a usar esta tècnica:[2]
1. La mostra deu tindre una forma plana de gros uniforme
2. La mostra no deu tindre cap forat aïllat
3. La mostra deu ser homogénea i isotrópica
4. Els quatre contactes deuen estar localisats en els extrems de la mostra
5. L'àrea de contacte d'un contacte individual deu tindre a lo manco un orde de magnitut menor que l'àrea total de la mostra.
Preparació de la mostra
Per a usar el método de Van der Pauw, la gruixa de la mostra deu ser molt menor que l'ample i el llarc de la mostra. Per a reduir els errors en els càlculs, és preferible que la mostra siga simètrica. Tampoc deu haver forats aïllats en la mostra.
Les medicions requerixen que es coloquen quatre contactes òhmics en la mostra. Es deuen complir certes condicions:
- Deuen estar en els llímits de la mostra (o tan prop com siga possible)
- Deuen ser infinitament menuts. Pràcticament deuen ser lo més chicotets possibles; qualsevol error donat pel seu tamany estarà en l'orde de D/L, a on D és el diàmetro promig del contacte i L és la distància entre els contactes.
Ademés d'açò, el cable dels contactes deu ser construït a partir del mateix lot de cables per a reduir efectes termoelèctrics. Per la mateixa raó, els quatre contactes deuen ser del mateix material.
Notes
- ↑ (1958).«A method of measuring specific resistivity and Hall effect of discs of arbitrary shape».Philips Research Reports.13
- 1–9.)
- ↑ Webster, John G (1999). The measurement, instrumentation, and sensors handbook, Nova York: CRC Press LLC, pp. 43-1. ISBN 3-540-64830-5.
Referències
- (1958).«A method of measuring specific resistivity and Hall effect of discs of arbitrary shape».Philips Research Reports.13
- 1–9.Consultat el 31 de març de 2014.
- (1958).«A method of measuring the resistivity and Hall coefficient on lamellae of arbitrary shape».Philips Technical Review.20
- 220–224.Consultat el 31 de març de 2014.
- «Hall Effect Measurements». National Institute of Standards and Technology. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2006. Consultat el 28 de decembre de 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Técnica de Van der Pauw» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.