Superfície alar

La superfície alar és la superfície total del ala (sense incloure el carenat de la panza del avió). Existixen diversitat de criteris a l'hora de calcular la superfície alar puix cal tindre en conte si es considera com a part de l'ala les aletes de l'extrem de l'ala. Atres discrepàncies poden vindre de quina part és fuselage i quina part és ala en la raïl. La superfície alar és un paràmetro molt important de disseny conceptual de l'avió. Per un atre costat, definix la adimensionalisació de diversos coeficients globals, com el coeficient de sustentació o com el llarc de les ales.

Forma en planta

Una part fonamental en el disseny de les ales d'una aeronau és la seua “forma en planta”, més coneguda com “planeform”. Açò es referix a la geometria de l'ala quan és vista des de dalt. cal mencionar que més allà d'afectar l'estètica de l'avió, té grans repercussions en l'aerodinàmica del mateix, per lo que un disseny pot ser més o menys adequat per a certes velocitats de vol

Les formes bàsiques de forma en planta per a superfícies sustentadoras són: elíptica, rectangular, trapezoidal, trapezoidal inversa, semi-trapezoidal, en flecha cap a avant/arrere i ala delta.

Ala elíptica

S'utilisa en gran mida en planejadors. Té millors capacitats aerodinàmiques que l'ala rectangular, puix la seua llarga envergadura és capaç de capturar les corrents de vent en major facilitat sense la necessitat d'un gran espente. Té la millor distribució de càrrega en l'envergadura i ademés l'arrastre induït és menor. No obstant, el seu cost de fabricació és major al de l'ala rectangular i la seua manufactura és la més complicada de totes. Ademés, té pijors capacitats en entrar en pèrdua (stall) que l'ala rectangular, per lo que en ocasions es construïx en àngul a lo llarc de l'ala (washout) per a contrarrestar este efecte.

Ala rectangular

És un ala de propòsit general. Té secció travessera constant, per lo que el seu cost i dificultat de manufactura són baixos. És capaç de volar a baixes velocitats, per baix de Mach 0.4, i s'utilisa per lo general per a aeronaus privades. Té bones capacitats en entrar en pèrdua, puix esta condició comença en la raïl de l'ala i finalisa en la punta, per lo que a mida que entra en pèrdua, el control (alerones) pot seguir-se mantenint. No obstant, les seues capacitats aerodinàmiques són deficients.

Ala trapezoidal

És el tipo d'ala més utilisada hui en dia per la seua bona sustentació i bona distribució de càrrega a lo llarc de l'envergadura. La seua eficiència aerodinàmica és superior a l'ala rectangular i inferior a l'elíptica, no obstant, en l'àngul adequat i atres chicotetes modificacions, es pot aproximar en gran mida a l'elíptica. Encara que la seua manufactura resulta més laboriosa que la de l'ala rectangular, és notablement més senzilla que la de l'elíptica, per lo que resulta preferida sobre esta. Existix una variant, la semi-trapezoidal, que és una combinació de la rectangular (primera secció de l'ala) i la trapezoidal (segona secció fins a la punta). De la mateixa manera que l'ala elíptica, té capacitats més deficients en entrar en pèrdua que l'ala rectangular; pero d'igual manera, existixen métodos per a contrarrestar este inconvenient.

Ala en flecha

Este tipo d'ala s'utilisa més en avions que alcancen velocitats transónicas i supersòniques. El seu disseny ajuda a reduir el “arrastre d'ona”, generat a velocitats transónicas (i majors) a causa de les ones de choc, mateixes que reduïxen el fluix a subsónico. El disseny ajuda a reduir l'àrea afectada per l'impacte de les ones.

Ala delta

De la mateixa manera que l'ala en flecha, l'ala delta és utilisada per a avions supersònics. Genera menor arrastre que un atre tipo d'ales, lo que li permet volar a grans velocitats. No obstant, no és efectiva a velocitats baixes i entra ràpidament en pèrdua, per lo que solament s'utilisa per a aeronaus de combat i transbordadors espacials.

Vore també

• Ala (aeronàutica)
• Configuració alar
• Ala volant

Referències

1. Anònim. (s. f.). ProAdvice 2: The wing planform. En Flight Level Engineering. Recuperat de http://www.flightlevelengineering.com/downloads/proadvice%202%20-%20THE%20WING%20PLANFORM.pdf

2. Anònim. (s. f.). Wing planform. En Dauntless Aviation. Recuperat de http://www.dauntless-soft.com/PRODUCTS/Freebies/Library/books/FLT/Chapter17/WingPlanform.htm

3. Kundu, A. (2010). Aircraft design. Cambridge New York: Cambridge University Press.

4. Anònim. (s. f.). Wing taper considerations. En MIT Open Courseware: Aeronautics and Astronautics. Recuperat de http://ocw.mit.edu/courses/aeronautics-and-astronautics/16-01-unified-engineering-i-ii-iii-iv-fall-2005-spring-2006/systems-labs-06/spl8a.pdf

5. Jacobs, E. (1937). Tapered wings, tip stalling, and preliminary results from tests of the stall-control flap. En DTIC Online. Recuperat de http://www.dtic.mil/dtic/tr/fulltext/u2/a800824.pdf

6. Dimitriadis, G. (s. f.). Aircraft design. Lecture 2: Aerodynamics. En Computational & Multiscale Mechanics of Materials. Recuperat de http://www.ltas-cm3.ulg.ac.be/AERO0023-1/ConceptionAeroAerodynamisme.pdf

7. National Aeronautics and Space Administration. (s. f.). Parts of an Airplane: Wing Design.