Anar al contingut

Superconductor ferromagnético

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un superconductor ferromagnético és un material en el que coexistixen la superconductividad i el ferromagnetisme, dos fenomens que normalment es consideren incompatibles. Mentres la superconductividad expulsa els camps magnètics externs per mig del efecte Meissner, el ferromagnetisme genera camps interns, lo que crea una aparent contradicció física.[1]

Descobriment i eixemples

[editar | editar còdic]

La troballa de materials a on abdós órdens coexistixen, com UGe₂,[2] URhGe i UCoGe,[3][4] va marcar un punt d'inflexió en la física de l'estat sòlit. Alguns composts com ZrZn₂ han mostrat senyals d'este comportament, encara que els seus resultats han segut objecte de debat (Physical Review Letters).

Mecanismes de coexistència

[editar | editar còdic]

Existixen dos marcs principals per a explicar l'interacció entre abdós fenomens:

Els models de camp mig sugerixen que, prop d'un punt crític quàntic, abdós órdens poden sorgir simultàneament, donant lloc a estats exòtics de la matèria.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Communications Physics.6(1)ISSN 2399-3650.doi:10.1038/s42005-023-01395-7.Consultat el 2025-08-26.
  2. Nature.406(6796)
    587–592.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/35020500.Consultat el 2025-08-26.
  3. Nature.413(6856)
    613–616.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/35098048.Consultat el 2025-08-26.
  4. Physical Review Letters.99(6)ISSN 0031-9007.doi:10.1103/PhysRevLett.99.067006.Consultat el 2025-08-26.