La llínea successòria del principat de Mónaco està actualment regulada per la Llei Principesca 1.249 del 2 d'abril de 2002.[1]

Escut d'armes de la casa de Grimaldi.

En l'actualitat, la dinastia reinante en Mónaco és la família Grimaldi, el cap de la qual és, el príncip Alberto II de Mónaco.[2][3]

Elegibilidad

Segons la constitució de Mónaco,[1] els drets dinàstics es transmeten en orde de primogenitura, tenint preferència els varons sobre les dònes en el mateix grau de parentesc. En el cas de que el monarca no tinga descendents llegítims, la successió recau sobre els seus germans, en orde de primogenitura i en preferència del varó; i els fills d'estos.[4]

Solament els descendents del monarca reinante, aixina com els germans del monarca i els seus fills, que s'hagen casat en el consentiment d'este, i que siguen ciutadans monegascos els corresponen drets dinàstics.[5] Els chiquets naixcuts a raïl d'adulteri o relacions extramatrimonials queden exclosos de la llínea successòria.

Una persona que obtinga els drets dinàstics per naiximent, pero que es case sense el permís expresse del monarca pert els seus drets successoris. Estos poden ser recuperats si el matrimoni termina abans de la mort o abdicació del monarca reinante.

Reforma de 2002

En 2002, la constitució monegasca va ser modificada pel príncip Raniero per a rebaixar l'edat de successió als 18 anys.[5] Ademés, es va retirar dels drets successoris a fills adoptius, que si es contemplaven en la constitució de 1918.[1]

En la reforma, es va especificar que la successió recaïa sobre descendents llegítims de l'anterior príncip. En l'antiga constitució es declarava específicament que els drets solament es transmetien als fills del monarca. Per lo tant, el cas de que un monarca fallira sense tindre descendents llegítims, ni els seus germans ni els fills d'estos tindrien dret a pujar al tro.[6] Aixina que, es va dotar de drets successoris a les princeses Carolina i Estefanía, i als fills d'estes que hagueren naixcut en el matrimoni; per ser estes descendents directes del llavors monarca.[1][5]

Llínea de successió

La següent llista inclou solament a aquelles persones elegibles per a accedir al tro i els chiquets illegítims que podrien ser introduïts en la llínea successòria en el cas de que els seus pares es casaren.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «The Current Line of Succession» (en en). Heraldica. Consultat el 3 de novembre de 2018.
  2. ↑ Ramos, Javier. «Mónaco, la monarquia reinante més antiga del món», Llocs en història, 19 de giner de 2017. Consultat el 3 de novembre de 2018.
  3. ↑ «Mónaco, l'estat dels Grimaldi». El Món (7 d'abril de 2005). Consultat el 3 de novembre de 2018.
  4. ↑ «La llarga espera de la successió», La Raó, 3 d'abril de 2011. Consultat el 3 de novembre de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «El problema de la successió monegasca», Llibertat Digital, 26 de març de 2005. Consultat el 3 de novembre de 2018.
  6. ↑ «Del primer a l'últim en la llínea de successió al tro de Mónaco», Revista Hola, 1 de juliol de 2014. Consultat el 3 de novembre de 2018.