Sublevació autonomistes d'Borges
Plantilla:Guerres civils argentines
Les sublevació autonomistes de Borges varen ser dos intents del tinent coronel Juan Francisco Borges, en 1815 i 1816, per a conseguir l'autonomia de la ciutat de Santiago del Estero i la seua jurisdicció, que des de 1814 formava part de la Governació Intendencia del Tucumán com una tinença de govern. Abdós intents varen ser reprimits ràpidament per forces del governador de Tucumán i del Eixèrcit del Nort respectivament. Finalment, despuix de la segona revolució de Borges, el general Manuel Belgrano va ordenar el seu fusilament, que va ser portat a terme pel coronel Gregorio Aráoz de Lamadrid el primer dia de 1817. Borges havia declarat a Santiago del Estero com un Poble Lliure, en sintonia en les idees federals de José Gervasio Artigas i en contra del centralisme unitari del directori suprem de les Províncies Unides del Riu de l'Argent (futura República Argentina).
Antecedents
[editar | editar còdic]Causes territorials
[editar | editar còdic]
Des de la creació del Virreinato del Riu de l'Argent en 1776, la ciutat de Santiago del Estero i la seua jurisdicció formaven part de la Governació Intendencia de Bota del Tucumán. Després de la Revolució de Maig de 1810 i en la conseqüent nova organisació territorial de les Províncies Unides del Riu de l'Argent, el director suprem Gervasio Antonio de Posades va dispondre el 8 d'octubre de 1814 que la Governació Intendencia de Bota del Tucumán fora dividida en atres dos. Una d'elles va ser la Governació Intendencia de Tucumán, en capital en la ciutat de Sant Miguel de Tucumán i en jurisdicció ademés sobre els ciutats de Sant Fernando del Valle de Catamarca i Santiago del Estero. Esta última, rival històrica de la nova capital de la intendencia, va vore una volta més frustrada la seua aspiració de ser capital.[1]
Estes modificacions territorials en tot el noroest varen repercutir negativament entre els santiagueños, ya que no varen ser consultats i varen jujar estes mides com a arbitràries. Açò va provocar en la població de Santiago del Estero el sorgiment dels anhels autonomistes.
Causes econòmiques
[editar | editar còdic]En els primers anys posteriors a la Revolució de Maig, les famílies patricias santiagueñas que formaven l'èlit política i econòmica local i que dominaven el cabildo, varen vore severament afectats els seus interessos. Açò va ser a conseqüència de l'interrupció del comerç en l'Alt Perú per la guerra d'independència i el enrolamiento en l'Eixèrcit del Nort dels hòmens que formaven part de la mà d'obra en les estàncies propenques a la ciutat de Santiago del Estero en accés al rec del riu Dolç. A diferència d'ells, els ganaders de les màrgens del riu Salat, alluntats de la ciutat i de les funcions de govern, varen ser incrementant la seua influència en raó de l'obertura del Port de Buenos Aires a l'exportació de cuiro i a la guerra en el Llitoral i la Banda Oriental.[2]
cal destacar que també existia en eixe temps un malestar en tota la jurisdicció de Santiago del Estero, fundat en el cobro dels imposts. En ser Sant Miguel de Tucumán la capital de la província, allí se centralisava el cobro dels tributs i la distribució de lo recaptat, que no era equitatiu, i això era un dels temes reclamats pel cabildo santiagueño. Ademés es confiscava el blat santiagueño seguint órdens de Buenos Aires.[3]
Causes polítiques
[editar | editar còdic]
A nivell nacional, a partir de 1813 varen començar els conflictes entre les idees del federalisme, liderades pel brigadier José Gervasio Artigas en la província Oriental, i els partidaris del govern centraliste i unitari del director suprem en Buenos Aires. En conseqüència, es va formar la Lliga dels Pobles Lliures, liderada per Artigas, que buscava exaltar les autonomies provincials, atendre els justs reclams de l'interior i potenciar el protagonisme dels governants locals. Estos postulats varen trobar simpatisants en Santiago del Estero i va anar el coronel Juan Francisco Borges qui va encarnar eixos ideals a nivell local.[4]
Els santiagueños volien terminar en el seu caràcter de ciutat subalterna i deixar de dependre de Sant Miguel de Tucumán. Este anhel era perseguit per Borges i estava recolzat pels veïns, el clero i el cabildo de Santiago del Estero. Per un atre costat, existien grups que simpatizaban i responien al govern de Tucumán, entre ells la pudiente família Taboada.[5]
En giner de 1815, Pedro Dumenge Isnardi, exintegrante del Batalló de Patricios Santiagueños i conegut autonomiste, va assumir com a tinent de governador de Santiago del Estero. No obstant, el governador intendent de Tucumán coronel Bernabé Aráoz, va enviar secretament a Santiago del Estero a Juan Batiste Pau, en caràcter de juge pesquisidor. A raïl del seu informe, Aráoz va destituir en abril a Isnardi enviant-ho al Fort d'Abipones i va colocar com a cap militar al comandant Antonio María Taboada (membre de la família Taboada, aliats d'Aráoz).
En eixe mateix més es va produir la caiguda de l'unitari Carlos María d'Alvear al front del directori suprem. Este succés va enfortir els sentiments autonomistes i federalistes en Santiago del Estero. Els veïns, en el respal de les milícies de la ciutat, varen realisar un cabildo obert. Dita reunió va resoldre l'enviament d'un petitorio al director suprem substitut, Ignacio Álvarez Thomas, demanant la restitució d'Isnardi i l'autonomia de Santiago del Estero, ademés de sostindre-ho en el càrrec:
Álvarez Thomas va respondre al cabildo que esperara fins a la reunió del Congrés General de l'any següent en Sant Miguel de Tucumán, en a on es resoldria la forma de govern que convinguera a tots els pobles.
Primera sublevació
[editar | editar còdic]
Davant la resposta d'Álvarez Thomas, Isnardi va renunciar i els aliats d'Aráoz (entre ells els Taboada) varen conseguir que el cabildo elegira com a tinent de governador provisorio a Tomás Juan de Taboada, partidari d'Aráoz. D'esta manera, quedava reafirmada la dependència en Tucumán i Aráoz.
Este fet va desnugar en la matinada del 4 de setembre de 1815 una sublevació en Santiago del Estero encapçalada per Juan Francisco Borges, qui en 70 partidaris intimó la renúncia a Taboada en la seua casa i ho va destituir de facto. Després va convocar al poble de la ciutat i, en mig del repic de campanes, va ser proclamat governador provisorio en la plaça principal. Borges va declarar a Santiago del Estero com un dels Pobles Lliures, colocant-se en sintonia en les idees federals d'Artigas.[6][7]
Borges va enviar cartes informant de lo succeït a Álvarez Thomas, al general José Rondeau, cap de l'Eixèrcit del Nort, i al governador tucumano Aráoz. No obstant, este últim ya estava al tant de lo ocorregut, ya que Miguel Achával, acompanyat de Doroteo Olivera, es varen dirigir a Tucumán despachant una nota del depost Taboada a on solicitava un ràpit auxili.
Aráoz va reaccionar ràpidament, enviant un contingent de milícies tucumanas liderada pel comandant Juan Francisco Llop, que en Chauchillas es va reforçar en gent armada per Taboada, qui havia alçat campament en Ardiles. El 7 de setembre Borges s'havia dirigit fins a Jiménez a on va constatar la proximitat dels seus adversaris. Va retornar a Santiago del Estero, a on va organisar la resistència. Va conseguir allistar a 200 hòmens, pero estos es trobaven malamente armats en chuzas, gavinets, pals i pedres. També varen cavar una trinchera front al Cabildo. A les tres de la matinada del 8 de setembre, els atacants tucumanos varen prendre la ciutat per assalt chocant en els autonomistes en la plaça principal i combatent la dura resistència que se'ls va opondre. El combat va durar poc més d'una hora, des de les séquies de la ciutat fins al centre. Finalment l'àgil cavalleria tucumana va aniquilar la resistència dels rebels. Borges va ser ferit i els santiagueños varen deixar de combatre quan ho varen vore caure, sagnant per les sis ferides que va rebre. Els seus hòmens ho varen donar per mort i es varen dispersar.[5]
Quan va tornar en sí, es va ocultar en una casa propenca. No obstant, va ser descobert tres dies despuix per enviats d'Antonio María Taboada. De colp i repent eixa mateixa nit, va ser arrestat, amarrat i enviat pres a Tucumán. La forta contextura que tenia va fer que sanara ràpidament, i en una vesprada de novembre va escapar de la presó domiciliària en que es trobava i es asiló en Bota, baix la protecció del governador Martín Miguel de Güemes. A l'any següent va retornar a Santiago del Estero.[8]
Aráoz va reprendre el control polític i va repondre a Tomás Juan de Taboada com el seu tinent de governador, totalment afí als interessos de Tucumán.
Referències i enllaços externs
[editar | editar còdic]- ↑ Des de l'época colonial fins a 1.820, Santiago del Estero va dependre de Tucumán Verduc, Crístian Ramón - Ràfol Quichua Santiagueño.
- ↑ 2,0 2,1 27 d'abril Dia de l'Autonomia santiagueña Diari El Lliberal. Publicat el 25 d'abril de 2006. Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ Roc, David; en “Argentina 1516-1987, des de la colonisació espanyola fins a Raúl Alfonsín”, Aliança Editorial, 1994.
- ↑ El indómito Borges i els seus intents autonomistes Diari El Lliberal. Publicat el 23 d'abril de 2016. Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 Es complixen 200 anys del combat de Pitambalá Pozzi Albornoz, Isamel R., Diari El Lliberal. Publicat el 27 de decembre de 2016. Consultat el 2 de giner de 2020.
- ↑ Santiago del Estero Artiguista [1] archivat en Wayback Machine. josegervasioartigas. com
- ↑ Barmaimon, Enrique; en "Història de la Banda Oriental.(R. O. O.). Història Política, Social, Educativa, i de Salut.", Tom I, 2016.
- ↑ Castiglione, Antonio Virgilio; en "Història de Santiago del Estero (Bicentenario 1810/2010)"m Santiago del Estero, A. V. Castiglione, any 2010. ISBN 978-987-33-1908-2).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alén Lascano, Luis C.; en "Història de Santiago del Estero", Ed. Plus Ultra, Buenos Aires, 1991.
- Ferrero, Roberto; en "La saga del artiguisme mediterràneu", Alción, Buenos Aires, 1996.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sublevaciones autonomistas de Borges» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.